Usuari:Ketsia23/San Vito di Cadore
Història[modifica]
El primer document que testimonia l'existència de San Vito es remunta al 1203, en canvi la presència d'un habitat estable és situa al voltant de l'any 1000. Abans, es considera que en el territori hi havien assentaments de caràcter estacional lligats sobretot a activitats de pastura i recollida de fusta. El 1200 és en canvi ja present a San Vito una antiga pieve.
No obstant formes d'organització semblant a les regles probablement van ser presents ja abans. En la baixa edat mitjana, el 1239 neix la Regla de Festornigo, la més antiga del Cadore. Després una segona regla, la de Mondeval: de la unió de les dues regles, el 1949, naixerà l'actual organització[1]. El país serà en un primer moment feu dels de Fumeral, però passarà el 1420 a la República de Venècia.
En ocasió de la invasió dels Ausburg a l'inici del Cinquecento, el país serà travessat per l'exèrcit alemany, amb totes les conseqüències que això pot determinar. En canvi es narra que gràcies a un vot a la Mare de déu, el país va ser respectat: sorgirà així l'esglèsia de la Defensa, en compliment d'aquest vot. El govern de la Serenissima afavoreix un feliç creixement del país.
El 1753, per resoldre un diatriba relativa als confins entre Cortina (aleshores sota els Habsburgo) i San Vito (part de la República de Venècia), les autoritats van decidir que els sanvitesos construïssin una muralla, a compte seu, de gairebé 2 km, en alta muntanya (de 1,80 m d'alçada i 1,50 de base) en noranta dies. L'àrdua empresa va arribar a bon fi i els sanvitesos van obtenir les pastures del Giau (la muralla és encara visible, així com nombroses de les creus de frontera, com les que hi ha a peus de la Gusela del Nuvolau i del Lastoi de Formin). Amb la caiguda de Venècia, San Vito formarà part del Lombardo-Veneto.
El 1848, en ocasió dels motins revolucionaris del Cadore que van portar al naixement d'una nova República Serenissima, dirigida per Daniele Manin, va haver un xoc entre els cadorins insurgents, dirigits per Pier Fortunato Calvi i els austríacs. La escaramussa girarà a favor dels locals, però la neonata República no va sobreviure gaire. El 1866 San Vito entrarà a fer part del Regne d'Itàlia. Va travessar per tant els anys difícils de l'ocupació austríaca durant la primera guerra mundial, per després créixer com localitat turística ja a partir de la meitat del segle XIX.
Algunes esllavissades i inundacions importants van influir fortament en la vida de la comunitat: el 1730 l'esllavissada del Marcora sobre Chiapuzza, el 1814 l'esllavissada de l'Antelao que va escombrar les fraccions de Taulen i Marceana (257 sepoltats); el 1882 i el 1966 l'al·luvió del Boite, el 5 agost de 2015 l'esllavissament de San Marco fins a San Vito de Cadore (3 morts).
Monuments i llocs d'interès[modifica]
La pievanale risale al 1200, ma l'attuale edificio è il risultato della ricostruzione del 1760, su disegno di Schiavi. Dell'antica chiesa rimane un antico affresco di San Cristoforo. All'interno di particolare interesse è la pala d'altare di Francesco Vecellio, fratello del celeberrimo Tiziano, che raggiunge qui forse il culmine della sua produzione. Notevole anche una pala del Cinquecento rappresentante i Santi Ermagora e Fortunato.
San Vito és particularment anomenada com a localitat turística gràcies a les seves esplèndides muntanyes i als atractius hivernals, però també elements d'interès històrico-culturals.
Dues característiques esglésies sorgeixen en el centre: la pievanale i l'església Madonna de la Defensa.
La chiesetta della Difesa (i cui lavori iniziarono prima del 1490, essendo menzionata in un inventario di quell'anno) racchiude invece un'abside tardo-gotica con un affresco che raffigura lo scontro fra le truppe patriarchine e le truppe di Sigismondo di Lussemburgo. Il fatto d'armi si svolse durante l'inverno del 1411 presso Cimabanche e, secondo la tradizione, l'invasione fu sventata per intercessione della Madonna della Difesa.
El retaule d'altar és de Francesco Vecellio. En el complex de totes maneres el petit edifici conserva notables produccions artístiques.
Entre les petites esglésies de les frazione trobem la de Chiapuzza per l'antic òrgan i la de Serdes que conserva un retaule de Jacopo De Bassano.
El alpe de Mondeval és important per la presència d'una sito arqueològic del mesolitico. [[Categoria:Articles amb coordenades de Wikidata]]
- ↑ «Le Regole di San Vito di Cadore - Sito ufficiale». Arxivat de l'original el 14 febbraio 2013. [Consulta: 28 abril 2012].