Usuari:Kuranes/Youtab
Youtab (persa: يوتاب), també coneguda com Youtab Aryobarzan o Ario Barzan (que significa exaltació dels aris en persa antic, morta l'any 330 a. C.)[1] va ser una noble guerrera persa que va viure en el segle IV a. C). Va lluitar al costat del seu germà Ariobarzanes en l'última resistència de l'Imperi aquemènida contra les forces hel·lèniques d'Alexandre el Gran.[2][3][4]
La batalla de la Portes Perses[modifica]
Youtab era germana de Ariobarzanes, el qual, en aquella època, era sàtrapa de Persis a les ordes de Darios III. En el 330 a. C., després de ser derrotat per Alexandre el gran a Issos i Gaugamela, Darios es trobava reunint un altre exèrcit en Ecbatana, i va encarregar a Ariobarzanes impedir que els hel·lènics arribessin a Persèpolis fins que les seves forces estiguessin llestes.[5] El resultat va ser la Batalla de les Portes Perses, en la qual van combatre tant Ariobarzanes com Youtab.
La posició defensiva seleccionada per Ariobarzanes es trobava a la pista muntanyosa més curta, i s'anomenava Portes Perses, on destaca el Tang-e Ḵāṣ, una gorja estreta flanquejada per crestes paral·leles que uneix el Dašt-e Bayżā amb una petita vall a setze quilòmetres del riu Šūl a East Ardakān. Allà, protegits pel terreny els 700 efectius perses es van enfrontar als 10.000 infants macedonis,[6] com un segle i mig abans havia passat a la batalla de les Termòpiles.[1]
Els perses van aguantar l'embranzida dels macedonis, mantenint la posició i infligint tantes baixes que frenaren l'avenç enemic durant un mes, però, també com a les Termòpiles, Alexandre va aconseguir envoltar les seves defenses gràcies a l'ajuda d'un guia local, caient sobre l'enemic per sorpresa. Davant aquest fet, l'exèrcit del sàtrapa va triar morir combatent abans que retirar-se.[7] Youtab i el seu germà van caure els dos en combat.[8]
Llegat[modifica]
Les seves gestes la convertiren en una llegenda en la seva època, reforçant una tradició de dones guerreres que seguirien les dinasties sassànides posteriors. Quan es produí la invasió dels àrabs (651 d. C.), les forces de l'emperador Yadgar III foren liderades per la guerrera llegendària Apranik. Tot i que Pèrsia resultà perdedora, altres guerreres com Negan o Banu continuarien liderant el moviment de resistència.[9]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
[[Categoria:Alexandre el Gran]] [[Categoria:Perses]]
- ↑ 1,0 1,1 «Youtab Aryobarzan» (en anglès). Persepolis. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Ariobarzanes». A: Encyclopaedia Iranica. II, Fascicle 4. Encyclopædia Iranica Foundation, Inc./Universidad de Columbia/Brill, 15 de diciembre de 1986, p. 406-409. DOI 10.1163/2330-4804_EIRO_COM_5696. OCLC 8833211.
- ↑ فرجام نافرجامیها
- ↑ Historical Persian Women
- ↑ Yenne, Bill. «Chapter 9. Last Stand at Persian Gate». A: Alexander the Great: Lessons from History's Undefeated General (en inglés). St. Martin's Press, p. 89-95. ISBN 9780230619159. LCCN 2010-008382.
- ↑ «Ariobarzanes» (en anglès). Enciclopaedia Iranica. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ Rufus, Quintus Curtius; Prefacio por Johann Freinsheim. «Chapter V». A: Histories of Alexander the Great (en inglés). Traducció: John Digby. I. W.B. for Bernard Lintott, 1714, p. 280.
- ↑ Farrokh, Kaveh; Prefacio por Richard Nelson Frye. «Darius III and the fall of the empire». A: Shadows in the desert: Ancient Persia at war (en inglés). Osprey Publishing, 2007, p. 106. ISBN 9781846031083. OCLC 76936414. LCCN 2007-407279.
- ↑ editat per Linda Hogan, Dylan Lee Lehrke. Religion and the Politics of Peace and Conflict (en anglès). Wipf and Stock Publishers, 2009. ISBN 9781556350672.