Usuari:Marta.trad

Feminisme a la Xina

El feminisme a la Xina va començar el segle XX simultàniament amb la Revolució Xinesa. El feminisme a la Xina està molt lligat al socialisme i a les qüestions de classe social. Alguns analistes creuen que aquesta estreta relació perjudica el feminisme xinès i sostenen que els interessos del partit es posen per sobre dels de les dones.

Història

Abans del segle XX, les dones a la Xina eren considerades fonamentalment diferents dels homes. Encara que es faça l’associació de la dona amb el yin i l’home amb el yang, dues qualitats considerades igualment importants segons el taoisme, es considerava que les dones ocupaven una posició inferior a la dels homes en l’ordre jeràrquic de l’univers. El “Yijing” manifesta que “la gran rectitud és contemplada en aquell home i aquella dona que ocupen les seues posicions correctes; les respectives posicions de cel i terra”. Les dones havien de ser submises i obedients als homes. No se’ls permetia participar en el govern o en institucions públiques. Un nombre de dones, i alguns homes, es van manifestar en contra d’aquestes condicions a principis del segle xx, però els va servir de ben poc.

La revolta de les dones ha colpit la Xina de soca-rel… En les dones de la Xina, els comunistes tenien, gairebé ja preparada, una de les majors masses d’éssers humans desheretats que ha conegut el món. I com que van trobar la clau que obria el cor d’aquestes dones, també van trobar una de les claus de la victòria.

J. Belden, 1946.

Els grups a favor dels drets de les dones van esdevindre cada vegada més actius a la Xina, com a resultat de l'aprovació del govern després de la Revolució Comunista: Una de les demostracions que més ha cridat l’atenció del canvi social i del despertar que ha acompanyat la Revolució Xinesa ha sigut l'aparició d'un moviment feminista puixant i actiu.

A partir dels anys 70 i durant els anys 80, però, moltes feministes xineses van argumentar que el govern comunista havia considerat en moltes ocasions l'alliberament de les dones com un tema que calia tractar més tard, només després de resoldre les desigualtats de classe. Algunes feministes afirmen que part del problema és la tendència del govern a interpretar la "igualtat" com “uniformitat” i, com a conseqüència, a tractar les dones d'acord amb un estàndard de normalitat masculina no analitzat.

L’any 2001, la Xina va modificar la Llei de Matrimoni, per tal que l’abús fóra considerat causa de divorci. El 2005, va afegir noves disposicions a la Llei de Protecció dels Drets de la Dona per incloure-hi la persecució sexual. El 2006 The Shanghai Supplement es va elaborar per ajudar a definir millor l'assetjament sexual al país.

L’any 2013, una jove de 23 anys, sota el pseudònim de Cao Ju, fou la primera dona a presentar una demanda de discriminació de gènere a la Xina. Li va ser lliurada una compensació de 30.000 iuans, juntament amb una disculpa oficial de l'Acadèmia Juren.

El 2015, la Xina va promulgar la seva primera llei nacional que va interdir la violència domèstica, tot i que va excloure les parelles del mateix sexe i no va fer referència a l’agressió sexual. En aquesta llei també va definir la violència domèstica per primera vegada. L’any 2011, la violència domèstica va esdevindre un tema candent pel debat públic a la Xina, quan Kim Lee va publicar fotos del seu rostre masegat a les xarxes socials xineses i va acusar el seu marit, Li Yang, de violència domèstica. Més endavant, va declarar al diari New York Times que la policia li va dir que no s’havia comés cap delicte. Li Yang va admetre que l’havia colpejada, però, al mateix temps, la va criticar per discutir coses privades en públic.

L’any 2017, el compte en Weibo de les Veus Femenines (Nuquan Zhisheng, 女权之声), una important organització xinesa, va ser cancel·lat durant trenta dies després d’haver publicat un article sobre la vaga feminista que es va planificar als Estats Units el 8 de març (el Dia Internacional de les Dones).

Diferències amb el feminisme occidental

El feminisme xinès es diferencia de l’occidental en el fet que el xinès no assumeix els conceptes d’home i de dona com a categories naturals. Per contra, la cultura xinesa sempre ha assumit que homes i dones són categories construïdes socialment.

Feministes xineses destacades

Li Xiaojiang és sovint acreditada com a fundadora dels estudis feministes a la Xina. El seu assaig El Progrés de la humanitat i l’alliberament de la dona (Renlei jinbu yu funü jiefang) va ser la primera publicació dels estudis feministes a la Xina; l’Associació d’Estudis de les Dones es va fundar dos anys després.

Una altra feminista que va destacar a principis del segle XX va ser l’anarquista He-Yin Zhen, qui va fundar la revista Natural Justice durant el seu exili al Japó.

Yu Zhengxie i Yuan Mei van ser dos dels primers homes feministes a la Xina. D’entre els filòsofs, activistes, escriptors i advocats feministes xinesos contemporanis, destaquen Ai Xiongming, Wang Zheng, Lü Pin i Zhao Sile.

La detenció de feministes xineses en 2015

La vespra del Dia Internacional de la Dona al març del 2015, cinc joves feministes de la Xina foren detingudes per “alteració de l’ordre públic”: (寻衅滋事罪) Li Tingting (李婷婷), Wei Tingting (韦婷婷), Zheng Churan (郑楚然), Wu Rongrong (武嵘嵘), i Wang Man (王曼). Conegudes col·lectivament amb el nom de “Feminist Five”, les cinc feministes han estat lluitant durant molt de temps en contra de la violència domèstica a la Xina. S’han involucrat en protestes contra la desigualtat de gènere i han actuat en accions artístiques a favor dels drets de la comunitat LGBT a la Xina. Aquestes accions artístiques constitueixen una part essencial del seu activisme, ja que les manifestacions públiques a la Xina estan prohibides.

Les “Feminist Five” van ser arrestades per planejar un acte reivindicatiu en el transport públic contra l’assetjament sexual. A l’abril del 2015, foren posades en llibertat sota fiança després de la indignació nacional, l’atenció internacional i els reclams de Hillary Clinton i Samantha Power.