Usuari:Martaisern14/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aules Hospitalàries[modifica]

Les aules hospitalàries són aules escolars ubicades a hospitals que disposen de serveis pediàtrics permanents i que atenen als infants i joves malalts hospitalitzats en la seva necessitat educativa d'acord amb el temps d'estada i l'estat clínic de cadascú.[1]

Aquesta manera els infants fomenten el seu desenvolupament integral, donant continuïtat al procés d'aprenentatge. Les aules faciliten la reincorporació a l'escola un cop abandonen el centres hospitalaris.[2]

Les aules hospitalàries van sorgir amb la necessitat de solucionar els problemes d'escolaritat amb els infants que es troben durant un període llarg de temps ingressats i, no poden assistir de manera regular a l'escola.

L'organització d'aquestes aules tenen una gran flexibilitat. Sí el criteri de l'equip mèdic ho permet, l'infant es desplaça a l'aula hospitalària on realitzen activitats educatives, seguint una programació personalitzada. En cas que no ho permetin el mestre serà qui es desplaçarà a l'habitació de l'infant, ja sigui a la pròpia habitació, a les cambres d'aïllament o a la Unitat de Cures Intensives (UCI). [2][3]

L'assistència a aquestes aules és voluntària. [4]

Història sobre les aules hospitalàries[modifica]

El primer país que es va preocupar per l'escolarització dels infants ingressats va ser França. A finals de la 1ª Guerra Mundial, va començar a preocupar-se. Però no va ser fins a la 2ª Guerra Mundial quan va introduir, de forma definitiva, l'escola als hospitals francesos. Aquestes es van veure reflexades al decret del 23 de juliol de 1965, on deia que s'obligava a donar atenció escolar als nens i adolescents atesos en establiments sanitaris especialitzats.

A Espanya des del punt de vista legislatiu va trigar més. La pràctica de les aules hospitalàries ha sigut realitzada des de el primer quart del segle XX. Aquesta iniciativa la van tenir infermers, auxiliar, zeladors... És a dir, gent externa a l'escola. Ells va ser qui van donar la possibilitat als mestres d'entrar als centres hospitalaris. Va ser al 1912 quan el Misteri d'Educació reconeix per primer cop "l'escola" en els hospitals.

Al 1950 es van crear les primeres unitats escolars en els hopitals de l'Orde de San Juan de Dios. A Catalunya, la primera es va crear al 1953 al Hospital General de Manresa.

Tot i el reconeixement de per part del Ministeri d'Educació i la creació de les primeres aules no trobem la primera referència legislativa fina al 1980. En aquest moment és quan s'estableix l'actuació educativa que s'ha de fer al centres hospitalaris. La Constitució diu que tots els espanyols tenen dret a l'educació, sent ells els encarregats d'eliminar els obstacles que hi hagin. [5]

Va ser en aquell moment en el que van començar a crear Lleis, Reals Decrets i Ordres per definir la política que es portaria a terme en aquestes aules, tant des del punt de vista de l'Educació Especial com de l'Educació Compensatòria. A la Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats aprovada al 1988 van planteja les activitats pedagògiques que es realitzaran als hospitals. [6]

La Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats nombra dos drets relacionats amb l'educació als hospitals que són[7]:

  • Continuar estudiant durant l'estada a l'hospital, i a disposar del material didàctic necessari que aporti la seva escola, sobretot si l'hospitalització és llarga. L'estudi no ha de perjudicar el benestar del nen/a ni obstaculitzar el seu tractament mèdic.
  • Continuar estudiant quan l'hospitalització és parcial (només durant el dia) o la convalescència es fa a casa.

Al 1998, quan es va realitzar un conveni entre El Ministeri d'Educació i Cultura amb el Ministeri de Sanitat i Consum juntament amb l'Institut Nacional de Salud, per l'atenció educativa dels infants hospitaritzats.

Referències legals [5][modifica]

  • Real Decret 2639/1982 del 6 de març
  • Llei 13/1982 de 7 d'abril
  • Real Decret 1174/1983 del 27 d'abril
  • Llei Orgànica 1/1990 del 3 d'octubre
  • Real Decret 696/1995
  • Real Decret de 299/1996 del 28 de febrer
  • Orde del 22 de juliol de 1999
  • Llei Orgànica 10/2002
  • Marc d'actuació de les aules hospitalàries 2007, Catalunya

Marc d'actuació de les aules hospitalàries, 2007[8][modifica]

Resposta educativa[modifica]

Els docents tenen diferents actuacions i funcions que han de portar a terme[2]:

  • Atendre les necessitats educatives dels infants i els adolescents per donar continuïtat al seu procés educatiu en col·laboració amb l'alumne i les famílies.
  • Col·laborar amb els docents del centre educatiu d'origen per tal de donar continuïtat, sempre que sigui possible, al mateix pla de treball i vetllar conjuntament per l'aprenentatge de l'alumne/a, la comunicació amb els seus companys, i la seva reincorporació al centre.
  • Aprofitar les possibilitats de l'entorn sanitari i la situació d'ingrés hospitalari per incidir i treballar en temes d'educació per a la salut.
  • Col·laborar amb la resta de serveis de l'hospital per a una millor i més completa atenció a l'infant.
  • Donar un caràcter positiu i un conjunt formatiu als temps lliure durant l'estada a l'hospital.

Objectius generals de les aules hospitalàries[modifica]

Els objectius de les aules tenen un caràcter educatiu/formatiu, s’ha de aconseguir els objectius pedagògics establerts pels centres de referència com prepara als infants per les diferents situacions que poden patir en el procés hospitalari. El objectius que podem destacar són:

  • Proporcionar atenció educativa al alumnat hospitalitzat per assegurar la continuïtat del procés d'ensenyança/aprenentatge, continuant amb el currículum establert. Evitar l'endarreriment que pot suposar la seva hospitalització.[6][5]
  • Afavorir, a través d'un clima de participació i interacció, la integració socioafectiva dels infants hospitalitzat, evitant així un procés d'angoixa i aïllament.[6]
  • Fomentar la utilització del temps lliure al hospital per estudiar, programant activitats d'oci de caràcter recreatiu i educatiu en coordinació amb altres professionals i associacions que desenvolupin accions en l'hospital.[6]
  • Facilitar la integració dels infants i joves en el final del seu període d’hospitalització, aportant-li seguretat i millorant el concepte sobre ell mateix. [5]
  • Aconseguir que els infants i els joves siguin capaços de valorar i situar correctament les dimensions reals de la seva malaltia, per reduir també el procés d’angoixa i aïllament. [5]
  • Fomentar la comunicació amb els altres. [5]
  • Estimular la creativitat a partir de alternatives pedagògiques per així extreure els conflictes psicològics. [5]
  • Utilitzar les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per afavorir el desenvolupament afectiu, social i comunicatiu. [5]

Criteris metodològiques[modifica]

Aquest criteris han de tenir en compte que es tracta d’un infant que es troba hospitalitzat i també la propia programació de l’aula de l’escola. Mejía i González (2006) destaquen els següents:[5]

  • Globalitzadors: Continguts que s'estructurin a partir d'uns eixos que poden partir del mateix medi sanitari.
  • Personalitzats: Una atenció adequada a la seva edat i nivell escolar, tenint en compte les condicions de salut i afectives.
  • Participatius: Amb una coordinació amb els agents que participen en el procés educatiu, com les famílies o l'escola d'origen.
  • Significatius: Incorporació d'aprenentatge tenint en compte els coneixements previs dels infants.
  • Motivadores: Es necessari que sigui activitats motivadores com a conseqüència que es tracte d'un infant hospitalitzat.
  • Socialitzadors: Planificant activitats en grup.
  • Flexibles: Adaptant-nos a les particularitats de cada un.

Avaluació des de l’aula hospitalària[modifica]

L’avaluació de l’aprenentatge es realitza en funció si l’infant/jove té una estància prolongada o molt prolongada.

En els cas dels infants i joves amb una estada prolongada, es realitza un informa del alumne per al seu tutors a l’escola, que es fa quan es tramita l’alta mèdica. On trobem la programació que ha seguit i les dades qualitatives.

En canvi, els infants i joves amb un esta molt prolongada, l’avaluació es porta a terme de manera permentant i continuada per part del tutor.

És important destacar els diferents elements claus que faciliten el funcionament de les aules, aquest són la coordinació dels docents del centre educatiu, la flexibilitat i adequació del estat emocional del alumne, els recursos didàctics creatius i motivadors i l’utilització de les TIC com a medi de comunicació i relació. [5]

Infants que provenen d'altres comunitats[modifica]

Projectes i recerca de les aules hospitalàries[modifica]

CiberCaixa hospitalària[modifica]

Denominem CiberCaixa hospitalària, als espais lúdics i educatius que trobem al hospital. Actualment als Estat Espanyol han agafat aquest nom. Ha estat impulsat per l’Obra Social de la Fundació “la Caixa” al any 2001.[9]

Des de la Cibercaixa, intenten reduir el impacte de la hospitalització infantil tant en el menor com en les seves famílies. També ofereixen petits espais d'entreteniment, comunicació i aprenentatge, dissenyat especialment per a ells, dins del hospital. Per últim fomentar la relació i el retrobament dels infants amb les seves famílies.

Com hem dit abans, estan situades dins dels hospital i estan dirigides als infants i joves hospitalitzats perquè tinguin una zona d’oci i comunicació.

En aquests espais tant els infants com les famílies poden trobar:

  • Un espais específic on els petits poden connectar-se en internet i divertir-se amb programes educatius, interactius i jocs. Per als infants i joves que no es poden moure de les habitacions disposen també d'ordinadors portàtils.
  • Una zona per a la lectura i audiovisual amb llibres, vídeos i DVD.
  • Un espai d'activitat específiques d'oci i formació, què poden utilitzar amb l'ajuda d'un adult o ells sols per tal de desconnectar de la tensió emocional de viure a un hospital.

Relació hospital/domicili/escola[modifica]

Un cop el pacient té l'alta hospitalària i, encara no està capacitat per anar físicament a l'escola, durant un període superior a 30 dies, el mestre de l'aula hospitalària del hospital en el qual ha estat ingressat realitzarà un atenció domiciliaria, amb el fi de continuar amb l'adaptació del currículum. [4]

Quan els metges consideren que l'infant pot tornar a assistir a les classes de forma presencial i regular, aquest mestre traslladarà l'avaluació feta al centre de procedència. Donat el cas que l'infant necessites un reforç a l'escola, aquesta té l'obligació de facilitar-li un ajut.

Si en un aula hi ha algun infant que provingui d'una altra comunitat o país, com que no es pot realitzar la coordinació amb els centres de procedència, aquest es dura a terme amb els mestres de la pròpia aula hospitalària i els mestres de l'atenció domiciliària.[10]

Hospitals amb aules hospitalàries a Catalunya[modifica]

A Catalunya hi ha un total de deu hospitals amb aules hospitalàries, vuit d'elles a la comarca de Barcelona, una a la comarca de Girona i l'última a la comarca de LLeida. Al hospital de la Vall d'Hebron, té dos aules hospitalàries, una la maternoinfantil i l'altre a la planta de traumatologia i rehabilitació.[11]

Aules Hospitalàries a Catalunya
Hospitals Adreça Població Mestres
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Sant Antoni Maria Claret, 167, pavelló Santa Victòria 08025 Barcelona 2
Hospital de la Vall d'Hebron Pg. de la Vall d'Hebron, 119-129 08035 Barcelona 4
Hospital del Mar Pg. Marítim, 25 08003 Barcelona 1
Hospital Clínic Villarroel, 170, escala 11, 4a planta 08036 Barcelona 1
Hospial Germans Trias i Pujol Av. del Canyet, s/n, 5a planta. Maternal 08916 Badalona 1
Hospital Sant Joan de Déu (ALTHAIA) Dr. aon Soler, s/n 08243 Manresa 2
Hospital de Sant Joan de Déu Pg. Sant Joan de Déu, 2 08950 Esplugues de Llobregat 4
Corporació Sanitària Parc Taulí Parc Taulí, s/n, 2a planta. Pediatria 08208 Sabadell 2
Hospital Universitari Josp Trueta Av. de França, s/n 17007 Girona 1
Hospital Arnau de Vilanova Av. de l'Alcalde Rovira Roure, 80 25198 Lleida 1

Referències[modifica]

  1. «Aules hospitalàries» (en català). [Consulta: 10711/2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Aules hospitalàries» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 novembre 2018].
  3. «Aules Hospitalàries (AH)» (en català). [Consulta: 4 desembre 2018].
  4. 4,0 4,1 «Aula hospitalària» (en castellà). Hospital Germans Trias i Pujol. [Consulta: 4 desembre 2018].
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 Violant Holz, Verónica; Molina Garuz, Mª Cruz; Pastor Vicente, Crescencia. Pedagogía Hospitalaria (en castellà). 1ª edició. Barcelona: Laertes S. A.. ISBN 978-84-7584-823-5. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Aulas Hospitalarias. Marco Teórico» (en castellà), 2011. [Consulta: 18 novembre 2010].
  7. «Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats» (en català). Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 14 novembre 2018].
  8. Departament d'Educació, Generalitat de Catalunya «Marc d'actuació de les aules hospitalàries». Aules Hospitalàries, Gener 2007.
  9. «CiberCaixa Hospitalària» (en català). Obra Social "la Caixa". [Consulta: 19 novembre 2018].
  10. «[blocs.xtec.cat/aulahospitalariavh/files/2015/01/LES-AH-A-CATALUNYA.pptx Les aules hospitalàries a Catalunya]» (en català). Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2018].
  11. Departament d'Educació i Universitats, Generalitat de Catalunya. Atenció Educativa a l'alumnat que pateix malalties prolongades (en català). 1a edició. Barcelona: Servei de Difusió i Publicacions, Setembre 2006, p. 7.