Usuari:Mcapdevila/Actes de la Nord-amèrica britànica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'Acta de l'Amèrica del Nord britànica (1867 - 1975) va ser una sèrie d'actes del Parlament del Regne Unit pel que fa al govern del Canadà, el qual era coneguda com a "Amèrica del Nord britànica" fins a 1867. La primera i més important acta de la consegüent sèrie va ser el "Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1867" (ara coneguda com el "Acta de Constitució de 1867") i la qual va crear un govern autònom al Canadà. Tant Canadà com les altres colònies britàniques van aconseguir completa sobirania legislativa amb l'aprovació de l'Estatut de Westminster de 1931, però abans de la Constitució del Canadà de 1982, l'Acta de l'Amèrica del Nord britànica va ser exclosa de les operacions de l'Estatut de Westminster i només podia ser esmenat pel Parlament Britànic. Aquesta llarga espera es va donar en gran part a la inhabilitat de crear un procés d'esmena constitucional que fos acceptable a totes les províncies, en particular a Quebec.

El 1982, Canadà nacionalitzar la seva constitució i va incloure en aquesta la Carta Canadenca dels Drets i les Llibertats a través de l'Acta de Constitució de 1982. Mitjançant aquesta acta de constitució de 1982, el Parlamenti Britànic, actuant sota requeriment i consens del Canadà, va habilitar la Constitució de 1982 i va establir els processos d'esmena constitucional donant aquest poder al Parlament canadenc. L'Acta de l'Amèrica del Nord britànica 1867-1875 és en general conegudes com a "Actes de Constitució" al Canadà i al costat de la Constitució de 1982 es coneixen com "Actes constitucionals 1867-1982", encara que romanen amb el seu nom original dins del Regne Unit. Aquestes i altres actes i lleis conformen la Constitució del Canadà.

Les diferents actes de la sèrie es distingeixen per les dates en les quals van tenir alguna modificació. Aquestes són les següents: 1867, 1871, 1886, 1907, 1915, 1916 *, 1930, 1940, 1943 *, 1946 *, 1949, 1949 (No 2) *, 1951 *, 1952 *, 1960, 1964, 1965, 1974, 1975 i 1975 (No 2). Les actes marcades amb (*) van ser reemplaçades.

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1867[modifica]

Vegeu texts en català sobre Mcapdevila/Actes de la Nord-amèrica britànica a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Aquesta acta comprèn la major part de la Constitució del Canadà i inclou la creació original dels dominis federals definint especialment a l'executiu o govern del Canadà des de la perspectiva d'una estructura federal, la Cambra dels Comuns, el Senat, el sistema judicial i el sistema tributari. Va rebre l'actual nom només després de la nacionalització de la constitucional actual el 1982 després de l'habilitació feta pel Parlament Britànic. Algunes esmenes es van dur a terme com la secció 92A que va ser agregada donant un major control sobre els recursos no renovables.

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1871[modifica]

Vegeu texts en català sobre Mcapdevila/Actes de la Nord-amèrica britànica a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Aquesta acta li va donar al Canadà el poder d'establir noves províncies i territoris i canviar els límits provincials que afectessin la distribució nacional. L'acta va reconèixer la creació de la província de Manitoba, la incorporació de la Terra de Rupert i els Territoris del Nord-oest al Canadà. Va permetre a més al Parlament i a les legislatures de Quebec i Ontario de redissenyar els límits de les adquisicions.[1]

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1886[modifica]

Vegeu texts en català sobre Mcapdevila/Actes de la Nord-amèrica britànica a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Aquesta acta va donar al Parlament l'autoritat de permetre als Territoris del Canadà tenir representació en el Senat canadenc i en la Cambra dels Comuns del Canadà.[2]

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1907[modifica]

Aquesta acta va regular la transferència de pagaments del govern federal a les províncies petites per ajudar les seves legislatures i governs. La transferència de fons van ser establertes entre $ 100 mil i $ 200,000 depenent la població de la provincial amb un extra de $ 100 mil per any per deu anys a la Colúmbia Britànica.[3]

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1915[modifica]

Va expandir el Senat canadenc donant a les províncies del Canadà occidental 24 senadors, el mateix nombre garantit a Ontario, Quebec i les províncies marítimes. L'acta també va garantir a Illa de Terranova sis senadors si la colònia britànica s'unia a la Confederació, el que efectivament es va donar el 1949.[4]

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1916[modifica]

Va estendre la vida del XII Parlamanent canadenc fins l' octubre de 1917 més enllà del període normal de cinc anys. Aquest acte es va deure a la Primera Guerra Mundial.[5]

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1930[modifica]

Li va donar a les noves províncies de Colúmbia Britànica, Alberta, Manitoba i Saskatchewan drets sobre certs recursos naturals que estaven sota control federal.[6]

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1940[modifica]

Aquesta acta li va donar al govern federal la jurisdicció sobre l'assegurança d'atur i per tant va permetre que aquest programa fos estès en l'ambit nacional.[7] Un intent previ per assegurança de desocupació, es va donar durant la gran depressió regit de manera inconstitucional, ja que llavors es considerava que el problema de la desocupació era un assumpte provincial.

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1943[modifica]

Aquesta acta va ajornar les eleccions de representants a la Casa dels Comuns fins a la fi de la Segona Guerra Mundial.[8]

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1946[modifica]

Aquesta acta va ajustar la fórmula de distribució de llocs en la Casa dels Comuns del Canadà entre les províncies i territoris.[9]

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1949[modifica]

Vegeu també Acta de Terranova i Labrador.

En aquesta acta es va fer una esmena a la Constitució canadenca en la qual Terranova i Labrador ingressava al Canadà com la X província d'aquest país., Gràcies al poder concedit pel Parlament Britànic que esmenava per a això la Constitució canadenca. Durant la nacionalització de la Constitució, aquest va ser denominat "Acta de Terranova i Labrador". Aquesta acta no s'ha de confondre amb l'Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1949 en el seu numeral II.

Acta de l'Amèrica del Nord britànica (No 2) de 1949[modifica]

L'Acta de l'Amèrica del Nord britànica II o Número 2 de 1949 va ser un acte del Parlament Britànic que va concedir al Canadà poders limitats per esmenar la seva constitució. El Parlament canadenc va ser permetre posteriorment esmenar la Constitució canadenca en moltes àrees dins de la seva jurisdicció sense haver d'apel·lar al Parlament Britànic. No obstant això, l'aprovació del Parlament Britànic va romandre necessària per a una més àmplia esmena constitucional que tenien a veure amb les responsabilitats provincials. Per tant, aquesta acta pot veure com una nacionalització parcial de la Constitució del Canadà.

El 1982 es donaria la completa nacionalització. Aquesta acta tampoc s'ha de confondre amb l'Acta de Terranova i Labrador del mateix any que va fer que aquest territori es fes part del Canadà com la X província d'aquest país.

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1951[modifica]

Va donar al govern federal el poder de passar els assumptes legislatius sobre la pensió de la tercera edat a la legislació de les províncies.[10] Mentre el Parlament havia instituït una pensió per a gent gran el 1927 i estava administrada per les províncies, amb aquesta acta el govern federal podia operar el seu propi pla de pensions i passar l'acta d'assegurances per la tercera edat.[11]

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1952[modifica]

Va ajustar els llocs a la Casa dels Comuns i va limitar el nombre que una província podia tenir segons el quadre de redistribució basat en el cens a un 15% del seu percentatge anterior. Li va donar al territori de Yukon un lloc al Parlament.[12]

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1960[modifica]

Va instaurar com a edat màxima perquè un jutge superior de tall es retiri, els 75 anys. Aquells triats abans de la declaració de l'acta, quedaven excentos[13]

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1964[modifica]

Va expandir la jurisdicció del govern federal sobre les pensions.[14] Aquesta esmena va fer possible el Pla de pensions del Canadà.

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1965[modifica]

La Constitució de 1982 la va anomenar "Acta Constitucional" de 1965. Va ser introduïda pel govern de Lester B. Pearson i va instituir l'edat màxima de jubilació en 75 anys per a tots els senadors. Aquells triats abans de la vigència d'aquesta acta, estaven exempts.[15]

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1974[modifica]

Va canviar les normes de redistribució de llocs a la Casa dels Comuns del Canadà, d'aquesta manera Quebec va quedar amb 75 mentre altres províncies van ser determinades segons el percentatge de la seva població en comparació amb el Quebec. Les províncies van continuar a tenir la garantia de tenir quants senadors presentessin.[16]

Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1975[modifica]

Va incrementar el nombre de membres del parlament dels Territoris del Nord-oest a dos.[17]

Acta de l'Amèrica del Nord britànica (No 2), 1975[modifica]

Va incrementar el nombre de llocs del senat de 102 a 104 i va donar un als territoris de Yukon i Nord-oest.[18]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cf. Constitució del Canadà.
  2. ↑ Cf. Constitució del Canadà.
  3. ↑ Cf. .org/Constitutions/Canada/English/ca_1907.html Constitució del Canadà de 1907
  4. ↑ Cf. Constitució del Canadà 1915.
  5. ↑ Cf. Constitució del Canadà 1916.
  6. ↑ Cf. Constitució del Canadà de 1930.
  7. ↑ Cf. html Constitució del Canadà de 1940
  8. ↑ Cf. Constitució del Canadà de 1943
  9. ↑ Cf. Constitució del Canadà de 1946
  10. ↑ Cf. Constitució del Canadà de 1951.
  11. ↑ Cf. Canadian Encyclopedia
  12. ↑ Cf. Constitució del Canadà de 1952
  13. ↑ Cf. Constitució del Canadà de 1960
  14. ↑ Cf. Constitució del Canadà de 1964
  15. ↑ Cf. Constitució del Canadà de 1965
  16. ↑ Cf. Constitució del Canadà de 1974
  17. ↑ Cf. Constitució del Canadà de 1975
  18. ↑ Cf. Constitució del Canadà de 1975, No.2

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/Actes_de_la_Nord-amèrica_britànica&oldid=32991099»