Usuari:Mcapdevila/Assaig de materials
1. Tall d'un material que presenta una esquerda.
2. La superfície del material es cobreix amb un líquid que penetra a l'esquerda.
3. S'elimina l'excés de líquid.
4. S'aplica el revelador, per tal de fer visible el defecte.
S'anomena assaig de materials a tota prova amb la finalitat de determinar les propietats mecàniques d'un material.
Els assajos de materials poden ser de dos tipus: destructius i no destructius. Aquests últims permeten realitzar la inspecció sense perjudicar el posterior ús del producte, de manera que permeten inspeccionar la totalitat de la producció si fos necessari.
Assajos no destructius[modifica]
Entre els assajos no destructius més comuns es troben els següents:
- Assaig de duresa (en alguns casos no es considera com a assaig no destructiu, especialment quan pot comprometre la resistència de la peça a càrregues estàtiques o fatiga)
- Inspecció visual, microscòpia i anàlisi de l'acabat superficial
- Assajos per líquids penetrants
- Inspecció per partícules magnètiques
- Assajos radiològics
- Assajos per ultrasons
- Assajos per corrents induïdes
- Assajos de fuites: detecció acústica, detectors específics de gasos, cromatògrafs, detecció de flux, espectrometria de masses, manòmetres, assajos de bombolles, etc.
Assajos destructius[modifica]
Són proves que es practiquen a alguns materials, com per exemple l'acer. Algunes d'elles són l'assaig de tensió, flexió, compressió, duresa, etc. Se'ls anomena destructius perquè deformen el material, i entre els més comuns es troben els següents:
- Assaig de tracció
- Assaig de compressió
- Assaig de cisallament
- Assaig de flexió
- Assaig de torsió
- Assaig de resiliència
- Assaig de fatiga de materials
- Assaig de fluència en calent (creep)
Altres assaigs per a aplicacions específiques són:
- Assaig de plegat
- Assaig d'embotició
- Assaig d'atrompetat
- Prova hidrostàtica (amb pressions majors a les de servei).
- Flexió alternativa de filferros
Referències[modifica]