Usuari:Mcapdevila/CD-R

Disc compacte gravable (CD-R).

Un CD-R és un format de disc compacte gravable (Compact Disc Recordable = disc compacte gravable). Es poden gravar en diverses sessions, però la informació agregada no pot ser esborrada ni sobreescrita; s'ha d'usar l'espai lliure que va deixar la sessió immediatament anterior. Actualment, les gravadores poden gravar CD-R a 52x, uns 7.800 KB/s. Per a molts ordinadors és difícil mantenir aquesta taxa de gravació i, per això, la gravadores tenen sistemes que permeten reprendre la gravació davant d'un tall en l'arribada de dades.

Capacitat

Un CD-ROM estàndard pot albergar 650 o 700 (de vegades 800) MB de dades. El CD-ROM és popular per a la distribució de programari, especialment aplicacions multimèdia i grans bases de dades. Un CD pesa menys de 30 grams.

Per posar la memòria del CD-ROM en context, una novel·la mitjana conté 60,000 paraules. Si s'assumeix que una paraula mitjana té 10 lletres (de fet és considerablement menys de 10 de lletres) i cada lletra ocupa un byte, una novel·la, per tant, ocuparia 600,000 octets (600 kb). Un CD pot, per tant, contenir més de 1000 novel·les. Si cada volum ocupa almenys un centímetre en un prestatge, llavors un CD pot contenir l'equivalent de més de 10 metres al prestatge. No obstant això, les dades textuals poden ser comprimides deu vegades més, usant algorismes compressors, per tant un CD-ROM pot emmagatzemar l'equivalent a més de 100 metres de prestatge.

Capacitats dels CD-R i CD+RW

Tipus	Sectors	Capacitat màxima de dades		Capacitat màxima d'àudio		Temps
		(MB)	(MiB)	(MB)	(MiB)	(min)
8 cm	94,500	193.536	?? 184.6	222.264	?? 212.0	21
8 cm DL	283,500	580.608	?? 553.7	666.792	?? 635.9	63
650 MB	333,000	681.984	?? 650.3	783.216	?? 746.9	74
700 MB	360,000	737.280	?? 703.1	846.720	?? 807.4	80
800 MB	405,000	829.440	?? 791.0	952.560	?? 908.4	90
900 MB	445,500	912.384	?? 870.1	1047,816	?? 999.3	99

Nota: Aquests valors no són exactes.

Aquesta capacitats són vàlides per a discos de dades. Els formats VCD, SVCD o el CD-Àudio fan servir un altre format, el CD-ROM XA que utilitza parts del CD que en els CD de dades s'utilitzen per correcció d'errors. Així s'obté un 13,5% més de capacitat a canvi d'una major sensibilitat a esgarrapades i altres agressions.

La velocitat a la qual la informació es transfereix d'un disc a l'ordinador s'anomena ritme de transferència de dades i es mesura en kilooctets per segon (KBps).

Història

Discs compactes gravables.

La primera especificació del CD-R, que en un principi es va anomenar CD Write-ONCE (WO), data del 1988 i va ser feta per Philips i Sony a l' Orange Book . L'Orange Book consta de diverses parts, que detallen el CD-WO, el CD-MO (Magneto- Optic), i el CD-RW (ReWritable). Les últimes edicions van deixar d'utilitzar el terme "CD-WO" a favor de "CD-R" i "CD-MO" va perdre ús. Els CD-Rs i CD-RW són, des d'un punt de vista tècnic, totalment compatibles amb els estàndards CD àudio (Red Book) i CD-ROM (Yellow Book), encara que alguns aparells compatibles amb els CD Red Book poden tenir dificultats per llegir CD-Rs i CD-RW. Aquests utilitzen EFM, correcció d'errors CIRC més una tercera capa de correcció d'errors definida per CD-ROM.

Els materials de tint desenvolupats per Taiyo Yuden van possibilitar que els discs CD-R fossin compatibles amb els discos CD àudio i CD-ROM.

Emmagatzematge i neteja

Perquè el disc emmagatzemi totes les dades en forma íntegra i per molt de temps, cal conservar el disc en els empaquetatges o llocs correctes. La part (o les parts) reflectives del disc han d'estar netes i lliures de ratllades, per evitar la pèrdua de dades. És recomanable transferir les dades d'un disc antic o erosionat, a un altre disc net o nou, abans que es perdin totes les dades amb el temps.

Només es recomana netejar el disc si està molt brut i apareixen salts d'imatge i/o so, o errors de lectura, ja que els sistemes de correcció d'errors poden llegir les dades a través d'una quantitat moderada d'esgarrapades i/o petjades.

Si el disc està només brut, és recomanable netejar amb un drap suau (o de cotó) en moviments d'una sola direcció, des del centre del disc cap enfora. Mai s'hauria netejar un disc amb moviments circulars, per evitar que la brutícia o la pols danyin les dades del disc. Si el disc està massa brut, és convenient submergir-lo en aigua i netejar a continuació, després d'això s'ha de deixar assecar molt bé abans de llegir-lo o gravar-hi (no és aconsellable utilitzar un assecador de cabell per a això, ja que l'aire calent produeix vapor que podria deformar el disc). Si el disc està ratllat i brut, és recomanable netejar-lo de la manera que apliqui la condició, i intentar la lectura del disc. Si no ocorren errors de dades, o la majoria de les dades estan íntegres, és molt recomanable copiar-los en un altre disc nou o en un altre mitjà, com un disc dur o pendrive.

El millor estoig per al disc és en el qual ve el disc quan s'adquireix. També es poden utilitzar portadiscos o àlbums de discos (sempre que siguin de bona qualitat).

Mai ha d'escriure's o pintar-se el disc per la seva cara de lectura (la no serigrafiada), per evitar errors de lectura o escriptura. Poden identificar-se els discs en la part especialitzada (en les instruccions o en el disc) amb un marcador especial i mai amb llapis o bolígraf, per evitar la provocació d'esquerdes en el disc.

No haurien d'enganxar-se papers o adhesius en el disc, llevat que es tracti de sistemes d'etiquetatge específicament dissenyats per a aquest suport. Un adhesiu no simètric respecte al centre del disc podria desplaçar el seu centre de masses i produir vibracions no desitjades durant la seva lectura.

En alguns casos és probable que un disc molt malmès o esquerdat es trenqui dins de la unitat de lectura o escriptura del disc. En aquest cas, convé apagar el dispositiu o equip i contactar amb alguna persona especialitzada, per tal d'evitar més danys. Si no hi ha disponible cap persona especialitzada pot retirar la unitat de lectura o escriptura de l'equip, fins a tenir-ne una altra disponible.

Multisessió

Des de fa temps han sorgit programes computacionals per gravar CD que ens permeten utilitzar un disc CD-R com si es tractés d'un disc regravable. Això no vol dir que el CD es pugui gravar i posteriorment esborrar, sinó que es pot gravar en diferents sessions, fins a ocupar tot l'espai disponible del CD.

Els discs multisessió no són més que un disc normal gravable; ni en les seves caixes, ni en la informació sobre els seus detalls tècnics es ressalta que funcionin com a discos multisessió, ja que aquesta funció no depèn del disc, sinó de com està gravat.

Si es grava un CD i aquest no s'ha finalitzat, podem afegir-hi una nova sessió, desaprofitant una part per a separar les sessions (uns 20 MB aproximadament).

Farem que un CD sigui multisessió en el moment en què vam realitzar-ne la segona gravació, hagi finalitzat o no, però, en gravar un CD de música automàticament el CD-R queda finalitzat i no podrà ser utilitzat com a disc multisessió.

No tots els dispositius ni els sistemes operatius són capaços de reconèixer un disc multisessió o que no estigui finalitzat.

Diferències entre CD-R multisessió i CD-RW

Hi pot haver confusió entre un CD-R amb gravat multisessió i un CD-RW. En el moment en què un disc CD-R es fa multisessió, el programari li donarà la característica que pugui ser utilitzat en múltiples sessions, és a dir, a cada enregistrament es crearan «sessions», que només seran modificades quan l'usuari cregui convenient. Per exemple, si s'ha gravat en un CD-R els fitxers prova1.txt, prova2.txt i prova3.txt, s'haurà creat una sessió en el disc que serà llegida per tots els reproductors i que contindrà els fitxers esmentats. Si en algun moment no es necessita algun dels fitxers o es modifica el contingut de la gravació, el programa crearà una nova sessió, a continuació de l'anterior, en la qual no apareixeran els fitxers que no es desitgi consultar, o es veuran les modificacions realitzades, és a dir, és possible afegir més fitxers, o fins i tot treure'n alguns que hi estaven inclosos. En realitzar una modificació la sessió anterior no s'esborrarà, sinó que quedarà oculta per la nova sessió, i semblar que els fitxers han estat esborrats o modificats, però en realitat romanen en el disc.

Òbviament, les sessions anteriors, encara que aparentment no apareixen, romanen en el disc i estan ocupant-ne espai, això vol dir que algun dia ja no serà possible «regravar-lo», modificar els fitxers que conté, perquè s'haurà utilitzat tota la capacitat del disc.

A diferència dels CD-R, els discs CD-RW sí que poden ser esborrats, o fins i tot formatats (permet utilitzar el disc, perdent una part de la seva capacitat, però permetent gravar en el fitxers nous). En el cas d'utilitzar un CD-RW, es pot esborrar completament, es poden fer també esborrats parcials, que necessiten més potència del làser per a tornar a gravar. Un disc CD-RW es pot utilitzar com un disquet, amb programari adequat, sempre que la unitat suporti aquesta característica, es poden manipular fitxers com en un disquet, amb l'excepció que no s'esborra, sinó que a l'hora d'esborrar un fitxer aquest segueix ocupant un espai en el disc, encara que en examinar-lo no hi aparegui. Els discs CD-RW necessiten més potència del làser per poder gravar-se; per aquesta raó els discs regravables tenen una velocitat de gravació menor que els discs gravables (triguen més a acabar-se de gravar).

Els DVD-RW, DVD+RW funcionen de manera anàloga, els DVD-RAM també, però estan dissenyats per escriptura com la dels disquets.

Preu

Actualment, els preus dels CD verges és variable, depenent de si es compra per terrines o amb les seves caixes entre els 0,2 i els 0,9 euros per unitat.

A Espanya, la SGAE aplica un cànon digital que és una remuneració compensatòria per còpia privada (una taxa fixa) aplicada a diversos mitjans d'enregistrament i la recaptació la reben els autors, editors, productors i artistes associats a alguna entitat privada de gestió de drets d'autor, en compensació per les còpies que es fan dels seus treballs en l'àmbit privat.

Etiquetatge

Actualment, s'estan investigant una sèrie de tecnologies làser per a gravar motius i imatges personalitzades en l'anvers d'un CD (cara oposada a la de dades).

El sistema d'etiquetatge làser va ser imposat per Yamaha amb DiscT@2, però aquest sistema no va tenir èxit. Estan apareixent diferents tecnologies per etiquetar els CD, com LightScribe i Labelflash per exemple.

També hi ha impressores de tinta especialitzades per fer una impressió d'etiquetes, en discos preparats.

Vegeu també

• CD-i

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/CD-R