Usuari:Mcapdevila/Cirurgia robòtica

La cirurgia robòtica o cirurgia robotitzada comprèn la realització de cirurgia utilitzant robot s. És una tècnica amb la qual es poden realitzar procediments quirúrgics amb la més avançada tecnologia disponible avui en dia. L'ús d'aquesta tecnologia permet al cirurgià realitzar el procediment d'una forma més precisa. Tres avenços principals han estat, la cirurgia a control remot, la cirurgia invasiva mínima, i la cirurgia sense intervenció humana. Entre els avantatges de la cirurgia robotitzada es troben la seva precisió, la seva miniaturització, incisions menors, pèrdues sanguínies reduïdes, reducció dolor, i temps de recuperació menor. Altres avantatges són l'articulació per sobre de la manipulació normal i increment ergonòmic.

Antecedents històrics[modifica]

El primer robot controlador realimentat va ser el regulador de Watt , inventat el 1788 per l'enginyer britànic James Watt. Aquest dispositiu constava de dues boles metàl·liques unides a l'eix motor d'una màquina de vapor i connectades amb una vàlvula que regulava el flux de vapor. A mesura que augmentava la velocitat de la màquina de vapor, les boles s'allunyaven de l'eix causa de la força centrífuga, de manera que tancaven la vàlvula. Això feia que disminuís el flux de vapor a la màquina i per tant la velocitat.

El control per realimentació, el desenvolupament d'eines especialitzades i la divisió del treball en tasques més petites que poguessin realitzar obrers o màquines van ser ingredients essencials en l'automatització de les fàbriques al segle XVIII. A mesura que millorava la tecnologia es van desenvolupar màquines especialitzades per a tasques com posar taps a les ampolles o abocar cautxú líquid en motlles per a pneumàtics. No obstant això, cap d'aquestes màquines tenia la versatilitat del braç humà, i no podia arribar a objectes allunyats i col·locar en la posició desitjada.

El desenvolupament del braç artificial multiarticulado, o manipulador, va portar al modern robot. L'inventor nord-americà George Devol desenvolupar el 1954 un braç primitiu que es podia programar per realitzar tasques específiques. El 1975, l'enginyer mecànic nord-americà Victor Scheinman, quan estudiava la carrera a la Universitat de Stanford, a Califòrnia, va desenvolupar un manipulador polivalent realment flexible conegut com Braç Manipulador Universal Programable (PUMA, sigles en anglès).

El primer robot cirurgià del món va ser "Arthrobot", desenvolupat yutilizado per primera vegada en Vancouver, Canadà el 1983. El robot va ser desenvolupat per un equiupo liderat pel Dr James McEwen i Geof Auchinlek, treballant en col·laboració amb el cirurgià ortopèdic Dr Brian Day. La National Geographic va produir una pel·lícula sobre robòtica que mostrava al Arthrobot. En altres projectes afins d'aquesta època es van desenvolupar altres robots mèdics, inclòs un braç robòtic que va portar endavant una cirurgia d'ull, i un altre que s'exercia com a assistent d'operacions, i li arribava al cirurgià els instruments d'acord amb ordres de veu.

El 1985, el robot PUMA 560 va ser utilitzat per inserir una agulla en una biòpsia cerebral utilitzant com a guia un tomògraf computat. El PUMA era capaç de moure un objecte i col·locar en qualsevol orientació en un lloc desitjat que estigués al seu abast. El concepte bàsic multiarticulado del PUMA és la base de la majoria dels robots actuals. El 1988, el PROBOT, desenvolupat en el Imperial College London, va ser utilitzat per a una cirurgia prostàtica. El ROBODOC, d'Integral Surgical Systems, va ser presentat el 1992 per tornejar una peça metàl·lica per al fèmur en un reemplaçament de maluc. Altres desenvolupaments de sistemes robòtics van ser portats a terme per Intuitive Surgical que va dissenyar el Sistema Quirúrgic Da Vinci i Computer Motion amb el Aesop i el ZEUS Robotic Surgical system. (Intuitive Surgical va comprar l'empresa Computer Motion el 2003; ZEUS ja no es produeix més. ^[1]

Avantatges[modifica]

Millor visió: La imatge del robot és més nítida.
Visió en tercera dimensió: L'ús del robot li permet al cirurgià veure en tercera dimensió en comptes de en segona dimensió
Major precisió: El robot elimina la tremolor natural i dóna la capacitat de miniaturitzar els moviments del cirurgià. Estreya
Major rang de moviments: Facilita les tècniques quirúrgiques avançades com el suturar.
Accés a llocs difícils: Alguns llocs del cos, com la pelvis, són de difícil accés per cirurgia oberta o laparoscòpica.

Desavantatges[modifica]

Cost: Actualment és el major impediment per al seu ús més freqüent. L'ús d'aquesta tecnologia no sempre és coberta per les assegurances de despeses mèdiques.
Selecció de casos: No tots els casos són apropiats per a l'ús del robot, i a vegades la cirurgia pot fer-se més complexa.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

↑ FDA: Computer-Assisted Surgery: An Update

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: robots quirúrgics

[1] FDA: Computer-Assisted Surgery: An Update

[1]