Usuari:Mcapdevila/Compressor centrífug

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Motor de reacció tall que mostra el compressor centrífug i altres parts.

Els compressors centrífugs, també anomenats compressors radials, són un tipus especial de turbomaquinaria que inclou bombes, ventiladors, o compressors.[1]

Els models més primitius d'aquest tipus de màquina[2] eren bombes i ventiladors. El que diferencia aquests dels compressors és que el fluid de treball pot ser considerat incompressible, permetent així una anàlisi precisa a través de l'equació de Bernoulli. Per contra, qualsevol compressor modern es mou a altes velocitats pel que la seva anàlisi s'ha d'assumir un fluid compressible.

Si se li vol donar una definició, es pot considerar que els compressors centrífugs produeixen un increment de densitat més gran que un 5 per cent. A més, la velocitat relativa del fluid pot arribar a un nombre de Mach 0,3 si el fluid de treball és aire o nitrogen. D'altra banda, els ventiladors incrementen molt menys la densitat i operen a Mach molt més baix.

De manera ideal, un compressor dinàmic augmenta la pressió del fluid a base de comunicar-li energia cinética-energía/velocidad amb el rotor. Aquesta energia cinètica es transforma en un increment de pressió estàtica quan el fluid passa per un difusor.

Avantatges[modifica]

Els compressors centrífugs s'usen industrialment per diverses raons: tenen menys components a fricció, també relativament eficients, i proporcionen un cabal més gran que els compressors alternatius (o de desplaçament positiu) de mida similar. El major inconvenient és que no arriben a la relació de compressió típica dels compressors alternatius, llevat que s'encadenin diversos en sèrie. Els ventiladors centrífugs són especialment adequats per a aplicacions on es requereix un treball continu, com el cas de sistemes de ventilació, unitats de refrigeració, i altres que requereixin moure grans volums d'aire augmentant la seva pressió mínimament. D'altra banda, una sèrie de compressors alternatius típicament arriben a aconseguir pressions de sortida de 55 a 70 MPa. Un exemple d'aplicació de compressors centrífugs és la reinjecció de gas natural en els pous de petroli per a la seva extracció.

Molts compressors centrífugs s'usen també en petites turbines de gas ara Apus (generadors auxiliars) i motors turboreactors de petites aeronaus (turboejes d'helicòpters i alguns turbohélices). Una raó significativa d'això és que amb la tecnologia actual, un compressor axial que operi amb aquests volums d'aire seria menys eficient per les pèrdues en les toleràncies del rotor i l'estator. Hi ha molt pocs compressors centrífugs d'un sol esglaó capaços de lliurar una relació de compressió de 10 a 1, principalment per les càrregues mecàniques que suporten i que limiten la seva seguretat, fiabilitat i vida del producte.

En el cas específic dels motors per a aeronaus esmentats anteriorment, un gran avantatge és la simplicitat dels compressors centrífugs i el seu preu relativament baix. Requereix menys graons que un compressor axial per aconseguir el mateix increment de pressió, ja que el canvi de ràdio des de l'entrada al rotor a la vora de sortida és tan acusat que l'energia de l'aire augmenta molt en un curt espai.

Referències[modifica]

  1. Dixon SL. Fluid Mechanics, Thermodynamics of Turbomachinery. Third Edition. Pergamon Press, 1978. ISBN 0-08-022722-8. 
  2. Aungier, Ronald H.. Centrifugal Compressors A Strategy for Aerodynamic design and Analysis. ASME Press, 2000. ISBN 0-7918-0093-8.