Usuari:Mcapdevila/Estimulació precoç

L' estimulació precoç , estimulació primerenca o atenció precoç és un grup de tècniques per al desenvolupament de les capacitats i habilitats dels nens en la primera infància. És el grup de tècniques educatives especials emprades en nens entre el naixement i els sis anys de vida per corregir trastorns reals o potencials en el seu desenvolupament, o per estimular capacitats compensadores. Les intervencions contemplen el nen globalment i els programes es desenvolupen tenint en compte tant l'individu com a la família i l'entorn social que l'envolta.

Els programes d'estimulació precoç utilitzen amb freqüència el joc com a base per al desenvolupament d'habilitats.

Desenvolupament

Els primers sis anys de vida es caracteritzen per un alt grau de plasticitat neuronal o plasticitat neural, que permet l'adquisició de funcions bàsiques com el control postural, la marxa o el llenguatge. La consecució progressiva de fites en aquest desenvolupament va permetent l'aparició i millora de noves habilitats (per exemple, cal que el nen aprengui a subjectar el cap, controlant la musculatura del coll, perquè pugui dirigir la vista, el que reforça la motivació per a la marxa o el contacte visual com a element socialitzador ...).

Aquest desenvolupament sorgeix de la interacció entre els gens i l'ambient. Els primers són immodificables, i estableixen la base de capacitats pròpies de cada individu. Els factors ambientals, sobre els quals intervenen els programes d'estimulació precoç, modulen i fins i tot inhibeixen o estimulen, l'expressió de diverses característiques genètiques.

Dins dels factors ambientals s'inclouen els purament biològics (estat de salut, nutrició ...) i altres d'índole psicològica, social i cultural: els seus vincles afectius inicials, el nivell d'atenció que rep, el grau d'interacció de l'ambient amb el nen (persones que l'envolten, objectes, llum, sons ...). Aquests factors són fonamentals en la maduració de conductes d'adaptació a l'entorn, de la disposició a l'aprenentatge, de l'establiment de diferents estratègies de comunicació o del desenvolupament emocional.

Avaluació del desenvolupament

S'ha de considerar l'edat cronològica i l'edat corregida. En el cas de nens nounats de terme, es té en compte l'edat cronològica per avaluar un nen a diferents edats. En el cas de nens prematurs cal restar a l'edat cronològica les setmanes de gestació que no va completar Estat de salut. És sabut que qualsevol malaltia pot afectar l'examen de desenvolupament d'un nen. Per tenir una informació fidedigna cal esperar fins que el nen estigui sa. Analitzar totes les àrees. L'examen de l'àrea motriu, dels reflexos arcaics, en general no s'ometen. Cal recordar a altres àrees d'importància: audició, visió, àrea social, àrea afectiva, àrea de llenguatge, per exemple. Interacció entre diferents àrees del desenvolupament. Com a exemple, es recomana estudiar la coordinació ull-mà; ubicació de so i ús de la mà, exploració de la marxa i avenços cognitius, etc. Condicions nen-ambient-examinat. Per poder donar-li valor a un examen de desenvolupament cal tenir en compte la influència positiva o negativa del lloc físic on es realitza l'examen (calor, fred, por, nombre de persones, etc.) De gran valor és l'estat en què es troba el nen en relació a: hores d'alimentació, son, grau d'alerta, etc. També l'estat de l'examinador ha de considerar: la seva experiència en avaluació, la relació amb el nen, el temps de què disposa, etc. Anàlisi global de l'anamnesi i l'examen de desenvolupament. És possible que hi hagi discrepàncies entre el que diuen els pares sobre el desenvolupament del seu fill i el que es troba en l'examen. Un diagnòstic de desenvolupament resultarà de l'anàlisi acurada de les dues informacions.

Aquesta etapa primerenca de la vida també es caracteritza per una major susceptibilitat a condicions ambientals inadequades que poden retardar o bloquejar l'adquisició d'algunes habilitats, encara que la capacitat adaptativa de l'sistema nerviós central en qualsevol nen sense problemes de desenvolupament permet una reorganització funcional de la qual comencem a mancar a partir dels sis anys de vida. D'aquí la importància d'iniciar el més precoçment possible els programes d'intervenció, especialment en nens amb alteracions del desenvolupament o amb alt risc de patir-.

Grups de risc

Per tal d'afavorir la implantació precoç de programes d'atenció primerenca es defineixen com col·lectius amb major risc de patir alteracions o retards en el desenvolupament als següents:

• Trastorns genètics que dificulten el desenvolupament (síndrome de Down, Síndrome X fràgil, ...)
• Malalties congènites o adquirides que interfereixen en el desenvolupament (Trastorns del metabolisme, endocrinopaties ...)
• Alteracions del període pre, peri o postnatal (prematuritat, baix pes en néixer, anòxia durant el part, ...)
• Nens de risc psicosocial (Absència de cures correctes, maltractaments familiars, ...)

Abordatge global

A l'hora de dissenyar programes específics per a cada nen s'han de tenir en compte les seves necessitats i circumstàncies en tots els àmbits: biològic, psicosocial, emocional, familiar, escolar, cultural o socioeconòmic. L'ideal és que la intervenció es faci a través d'un equip interdisciplinari que abordi tots els aspectes del desenvolupament que puguin resultar afectats: psicopedagog, fisioterapeuta, logopeda ... de manera que el treball, les decisions i els objectius siguin comuns i compartits per tot l'equip.

Referències

Lewis M. Ed "Clinical Aspects of Child Development". Philadelphia. Llegiu and Febiger. 1982 Rutter, M. Ed "Developmental Psychiatry". London: Heinemann Medical. 1980.

Bibliografia

• Cabrera, M. C. i Sánchez Palacios, C. (1984). L'estimulació precoç. Un enfocament pràctic. Madrid: Segle XXI.
• Gassier, J. (1990). Manual del desenvolupament psicomotor del nen. Barcelona: Masson (2 ª Ed).
• Sánchez Hipola, C. (1994). Responsabilitat familiar i professional en la prevenció i atenció primerenca (II). Polibea: No 31, pàg. 10-14.
• Benson, J. B., Haith, M. (1995). Future-oriented processes: A foundation for planning behavior in infants and toddlers. Infància i Aprenentatge, no. 69-70, pp. 127-140.
• Martín Ramos, M. L. (1994). Atenció primerenca: Ajuda als pares. Polibea, No 33, pàg. 6-7.
• Polaino-Lorente, A. (1997). Afecció i educació primerenca. Comunitat Educativa, No 244, pàg. 12-14.
• http://Www.estimulaciontemprana.org/
• http://Www.estimulaciontemprana.co/

Vegeu també

• Estimulació multisensorial
• Propiorecepció
• Sistema vestibular
• Cinestèsia
• Cenestèsia