Usuari:Mcapdevila/Etiqueta RFID

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Una etiqueta RFID EPC en ús a Wal-Mart

Les etiquetes RFID són la forma d'embalatge més habitual dels dispositius RFID. Són autoadhesives i es caracteritzen per la seva flexibilitat, la seva "primesa", la capacitat de poder ser impreses amb codi humanament llegible a la cara frontal i les capacitats de memòria que dependran del circuit integrat que porti incorporat.

Capes[modifica]

Capes de les etiquetes RFID.

Les etiquetes RFID passives més habituals o de consum massiu es componen de les següents capes:

  • Paper frontal, que és el paper on s'imprimeix informació i fa de protecció del circuit integrat. La impressió pot realitzar-se tant en impremta com amb màquines impressores d'etiquetes i que alhora puguin gravar informació en el circuit integrat.
  • Adhesiu, que uneix el tag o inlay amb el paper. Normalment és el mateix adhesiu que ja ve directament del fabricant de paper.
  • Circuit integrat RFID, on és miniaturitzat el circuit, s'emmagatzema la informació en una memòria no volàtil i que és capaç d'alimentar-se de l'energia que prové d'una ona electromagnètica.
  • Bumps del circuit integrat RFID', que són els suports del circuit integrat i que normalment estan fabricats en or. Han de tenir una gran resistència a la pressió i una gran conductivitat.
  • Antena impresa, que és la capa de material conductiu capaç de captar les ones electromagnètiques a unes freqüències determinades i transformar l'energia de l'ona en corrent elèctric per alimentar el circuit integrat.
  • Capa dielèctrica, d'unes 50 micres de gruix, normalment de tereftalat de polietilè (PET) o paper i que serveix per donar consistència a l'antena i a la unió de l'antena amb el circuit integrat.
  • Adhesiu per fixar el circuit integrat, que ha de ser conductiu i que és una de les claus per a un bon contacte entre el circuit integrat i l'antena impresa.
  • Adhesiu final, per adherir l'etiqueta al seu destí i que té les mateixes característiques que els adhesius dels papers comercials.

Tot el conglomerat de capes dalt exposat ve sobre un paper de suport siliconat que permet dispensar cadascuna de les etiquetes a discreció o en maquinària d'aplicació automàtica.

Hi ha altres composicions de capes per etiquetes RFID i depenen de si els inlays inserits inclouen el component anomenat strap. Tanmateix, la seva composició és molt similar i la seva implicacions en el comportament un cop aplicades no té rellevància per a l'usuari.

Formes de les antenes impreses per freqüències HF i UHF[modifica]

És un punt que genera molta confusió a l'hora de definir el tipus de tecnologia a utilitzar en les etiquetes RFID, ja que les bandes de freqüència més utilitzades l'RFID, dins l'espectre electromagnètic són les que mostren el següent gràfic:

Freqüències utilitzades en RFID.
Freqüències utilitzades en RFID.

Concretament no és la mateixa antena per a una freqüència 13,56 MHz que per a una de 868 MHz

Freqüència Gruix Capes Soldadura Fabricació
RFID HF a 13.56 MHz 15-19 micres 2 Alt cost
RFID UHF a 868 MHz 4-9 micres 1 No Baix cost
Diferents tipus d'antenes impreses.

A la imatge de la dreta es poden observar dues formes d'antenes per a les etiquetes RFID, destacant les diferències entre les voltes de coure per a les diferents freqüències HF i UHF. Resultarà evident, que per poder obtenir uns costos raonables per a la utilització de la tecnologia RFID, el treballar amb les freqüències UHF reporta grans avantatges en costos d'etiquetes RFID.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]