Usuari:Mcapdevila/Llums de Dendera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les llums de Dendera és el nom que reben, en mitjans pseudocientífics, diversos relleus de pedra (sols o en doble representació) esculpits en els murs del temple de Hathor de Dendera, en Egipte, iniciat per Nectanebo I (segle IV aC) i acabat en època romana. Els baix relleus són interpretats pels egiptòlegs com una serp sorgint d'una flor de lotus, un símbol de caràcter mitològic:

Relleu de Harsomtus «Horus unificador de les Dues Terres», amb una de les anomenades «llums», gravades al mur d'una de les criptes. Exemple cèlebre de pareidolia.
« Els esplèndids i enigmàtics relleus de la cripta són cosmogónicos i mostren una serp (símbol del principi dualista subjacent en tota la creació, com en el Gènesi la separació del cel i la terra) nascuda d'una flor de lotus, símbol de la creació com una manifestació de la consciència. [1] »

Explicació científica[modifica]

Harsomtus és la denominació que van donar els grecs al déu egipci Hor-sema-tauy , «Horus unificador de les Dues Terres", que adopta diverses formes en les representacions, i una d'elles és la de serp emergint de un lotus. Aquests lotos tancats dels quals neix Harsumtus, sota interpretacions totalment desconeixedores de la mitologia egípcia, són les suposades bombetes. [2]

Interpretacions no científiques[modifica]

Representació a la planta baixa.

En contrast amb la interpretació científica, alguns investigadors [3] plantegen la hipòtesi que els relleus representen l'ús de la tecnologia elèctrica al Antic Egipte, comparant els objectes centrals dels relleus amb altres dispositius similars més moderns (com els tubs de Geissler, tubs de Crookes, i llums de arc elèctric). [4] [5] Aquesta hipòtesi sembla «òbvia» per al ufòleg Erich Von Däniken, més encara al trobar-se en una «cripta secreta». [6] Däniken ignora o omet que també existeixen representacions similars a la planta baixa i en altres zones del temple. [7]

El suggeriment humorística de Joseph Norman Lockyer a un col·lega que les llums elèctrics explicarien l'absència de restes de torxes a les tombes egípcies ha estat remesa a vegades com argument en suport a aquesta interpretació, si bé, en realitat, el científic volia demostrar l'ús d'un sistema de reflexió amb mirall s. [8]

Els partidaris d'aquesta interpretació també han utilitzat com a argument un text antic referit a «llargs pals coberts amb plaques de coure» [9] però el egiptòleg Bolko Stern ha descrit en detall que aquests pals estaven coberts de coure per usar-los en ritus màgics, no per usar l'electricitat o els llamp s, doncs no s'ha trobat cap prova de la manipulació d'electricitat a Egipte. [10]

Peter Krassa i Reinhard Habeck han ideat una teoria bàsica de l'operació del dispositiu com llum elèctric, encara que les seves conclusions no han estat acceptades per l'egiptologia. [11]

En l'època en que es van gravar diverses suposades llums, ja existia la Biblioteca d'Alexandria, on acudien els millors pensadors del món hel·lènic (com Arquimedes), i cap va deixar constància de l'existència de llums elèctrics en Egipte.

  • Representació del relleu esquerre.
    Representació del relleu esquerre.
  • Representació doble al mur dret.
    Representació doble al mur dret.
  • Representació doble al mur dret.
    Representació doble al mur dret.

Referències[modifica]

  1. ↑ West, John Anthony. The Traveler 's Key to Ancient Egypt. Revised: A Guide to the Sacred Places of Ancient Egypt. Quest Books, p. 402. ISBN 0835607240. 
  2. ↑ Joan de la Torre Suárez ¿Electricitat en l'Antic Egipte? .egiptomania.com/jeroglifics/article/electricidad.htm
  3. ↑ Se solen «autodenominar» investigadors els qui escriuen del Antic Egipte, sense posseir estudis acadèmics de arqueologia i egiptologia.
  4. ↑ Childress, D. H. (2000). Technology of the gods: the incredible sciences of the Ancients. Kempton, Ill: Adventures Unlimited Press. ISBN 0-932813-73-9
  5. ↑ Electricity in ancient times. WUFOC and NÄRKONTAKT.
  6. ↑ Von Däniken, Erich. The Eyes of the Sphinx. Berkley Trade, 1996, p. 278 pàg.. ISBN 0425151301. 
  7. ↑ [1]
  8. ↑ Lockyer, J. Norman. The Dawn of Astronomy. Kessinger Publishing, 1998, p. 180-1. ISBN 1564591123. 
  9. ↑ Bruno Kolbe, Francis ed Legge, Joseph Skellon, tr., " vinya = 0o90G64Z2FDIyKUsLs9 & id = 150IAAAAIAAJ An Introduction to Electricity ". Kegan Paul, Trench, Trübner, 1908. 429 pages. Page 391. (Cf., "[...] high poles covered with copper plates and with Gilded tops were erected 'to break the stones coming from on high'. J. Dümichen, Baugeschichte des Dendera-Tempels, Strassburg, 1877")
  10. ↑ Stern, Bolko. Ägyptische Kulturgeschichte. Reprint-Verlag-Leipzig, 1896 reprinted 1998, p. 106-108. ISBN 978-3826219085. 
  11. ↑ Krassa, P., and R. Habeck, " Das Licht der Pharaonen. ". ISBN 3-548-35657-5

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Llums de Dendera
Teories científiques
Teories alternatives
Teories pseudocientífiques


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/Llums_de_Dendera&oldid=20196559»