Usuari:Mcapdevila/Prova de l'aigua
L' ordalia de l'aigua o prova de l'aigua pertanyia a l'edat mitjana als anomenats judicis de Déu amb què es pretenia decidir la culpabilitat o innocència d'un acusat, sovint de bruixeria.
Existien dues proves jurídiques diferents, una amb aigua calenta i una altra amb aigua freda (a part hi havia també , entre altres, la prova del foc).
Aigua calenta[modifica]
La judicium aquae ferventis és probablement la forma més antiga de judici de Déu a Europa. La prova apareix esmentada en alguns dels textos de lleis més primitius (per exemple en Hinkmar von Reims) d'Europa Central. [1]
En aquesta prova, l'acusat havia d'extreure, amb el braç nu, una petita pedra o un anell d'un calder d'aigua bullint.
Aigua freda[modifica]
La judicium aquae frigidae va ser introduïda probablement pel Papa Eugeni II (824-827).
En la prova, l'acusat era lligat i se li descendia amb una corda a una massa d'aigua mentre es repetia el rés: [2] deixa que l'aigua no rebi el cos d'aquell que, alliberat del pes de la bondat, és portat pel vent de la injustícia .
Al contrari que en el cas de la prova d'aigua calenta, aquí calia que es produís un miracle per declarar culpable l'acusat. Si l'acció seguia el seu curs normal, és a dir el reu s'enfonsava, era declarat innocent i se li treia de nou l'aigua - encara que en aquests casos també es produïen morts involuntàries. No obstant això, també hi va haver èpoques en què es considerava l'enfonsament del cos en l'aigua com a senyal de culpabilitat.
Prova de bruixes[modifica]
La prova de l'aigua freda també es va emprar com a prova per desemmascarar bruixes, igual que altres proves de bruixes que - tot i no ser reconeguda oficialment - seguir sent emprada en processos a bruixes.
Tot i que la participació de religiosos en els anomenats judicis de Déu es va prohibir al Quart Concili de Laterà l'any 1215 i que les proves anaven sent prohibides a poc a poc en els judicis civils a partir de l'alta edat mitjana, de manera que a partir del segle XIII es va emprar més i més la tortura per obtenir confessions, la prova de l'aigua va reaparèixer en el context de la caça de bruixes al començament de l'Època Moderna. I encara que la prova va seguir sent rebutjada per la majoria dels juristes com a indici de culpabilitat, les creences populars van portar sovint al fet que els mateixos acusats demanessin poder sotmetre a la prova de l'aigua, ja que veien en ella una bona possibilitat de demostrar la seva innocència sense haver de sotmetre a la tortura.
Un dels més coneguts teòrics de la bruixeria, que havia justificat la realització de la prova en diversos escrits, va ser Wilhelm Adolf Scribonius. D'ell es coneix el següent exemple de prova de l'aigua: [3]
| « | [...] Quan vaig arribar el 25 del mes de tardor a Lemgow, dos dies més tard [...] es van dur de la vida a la mort pel foc, per ordre del consell, a tres bruixes per les seves moltes i abominables accions. Aquesta mateixa tarda els servents del consell van detenir tres que havien estat acusades per les anteriors com els seus còmplices i les van tancar a la presó. L'endemà, gairebé cap a les dues de la tarda, van ser portada a les portes de la ciutat i per descobrir la veritat van ser lligades de la següent manera: la mà dreta es va lligar al dit gros del peu esquerre i la mà esquerra es va lligar al dit gros del peu dret, de manera que no pogués moure el cos. Després, en presència de diversos milers de persones van ser tirades a l'aigua i per tres vegades, però surar com fusta a la superfície i cap es va enfonsar. [...] | » |
| — Sendbrieff/Wilhelm Adoph Scribonij von Marpurg/Von erkundigung und Prob der Zauberinnen durchs Kalte Wasser (1583) | ||
Vegeu també[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ Apareix esmentada a la Llei Sàlica i en la capitular de Lluís el Piadós de 819/819. L'antic Frostathingslov noruec la disposava només per a dones que volguessin netejar-se de l'acusació d'haver fet ofrenes paganes.
- ↑ Traducció pròpia de l'original: Lass des Wasser nicht empfangen donin Körper dessen der, vom Gewicht des Guten befreit durch den Wind der Ungerechtigkeit emporgetragen wird.
- ↑ Traducció pròpia de l'original: [...]/Als ich donin fünff und zwanzigsten tag DESS Herbstmonats/bei Euch zu Lemgow ankame/sind zwen tag hernach/[. ..]/auff erkandtnuß des Raths/Drey Zäuberinnen wegen ihre vielfaltigen unnd greuwlichen mißhandlung mit Feuwer von leben zum todte gebracht. Desselbigen abends auch sind wiederumb Drey/so von donin obgemelten ALS jr mitgenossen und rottgesellen angegeben/von donin Stadtdienern aufgegriffen/und instal Gefengniß gelegt/folgendes tages aber/fast UMB zwey Uhr nach Mittag/sind set favor dem Stadtthor/zu mehrer erforschung der warheit/auff des Wasser gebunden/die kleider abgezogen/auff folgende weise aber war des binden also angeschlagen: Die Rechte handt war an donin lincken grossen Zehen/und wiederumb die Lincke hand an donin rechten grossen zehen verknüpffet/dass set sich mit dem gantzen leibe gar nicht regentats kondten/Darauff in beywesen etlicher tausend Menschen/sind set in des Wasser geworffen/und ein jede zu Drey Malen/aber gleich wie ein Holtz oder block oben geschümmet/unnd keine undergegangen. [...]
Bibliografia[modifica]
- A. Erler: Kesselfang . En: Handbuch der Deutschen Rechtsgeschichte Vol 2. pàg. 707 f. Berlín 1978.