Usuari:Mcapdevila/Recurs natural

Un recurs natural és tot aquell aspecte de la naturalesa que és subjecte al profit humà. És a dir tant els materials que s'extreuen de la terra (matèries primeres, minerals), com la caça i recol·lecció d'animals i plantes tant als mars com a terra ferma; o bé per a la generació d'energia (energia eòlica, energia mareomotriu, energia geotèrmica, combustibles fòssils, extracció d'urani per abastir centrals nuclears). L'aprofitament de recursos naturals és una activitat central de la humanitat i les eines per a la seva explotació ha anat variant amb els canvis en la tecnologia.

Concepte

Generadors eòlics

Els recursos naturals són els elements i forces de la natura que l'home pot utilitzar i aprofitar. Aquests recursos naturals representen, a més, fonts de riquesa per a l'explotació econòmica. Per exemple, els minerals, el sòl, els animals i les plantes constitueixen recursos naturals que l'home pot utilitzar directament com fonts per a aquesta explotació. D'igual forma, els combustibles, el vent i l'aigua poden ser utilitzats com a recursos naturals per a la producció d'energia. Però la millor utilització d'un recurs natural depèn del coneixement que l'home tingui referent a això, i de les lleis que regeixen la conservació d'aquell. La conservació del medi ambient ha de considerar-se com un sistema de mesures socials, socioeconòmiques i tècnico-productives dirigides a la utilització racional dels recursos naturals, la conservació dels complexos naturals típics, escassos o en vies d'extinció, així com la defensa del mitjà davant la contaminació i la degradació. Les comunitats primitives no van exercir un gran impacte sobre els recursos naturals que explotaven, però quan es van formar les primeres concentracions de població, el medi ambient va començar a sofrir els primers danys de consideració.

En l'època feudal va augmentar el nombre d'àrees de cultiu, es va incrementar l'explotació dels boscos, i es van desenvolupar la ramaderia, la pesca i altres activitats humanes. No obstant això, la revolució industrial i el sorgiment del capitalisme van ser els factors que més dràsticament van incidir en la deterioració del medi ambient, en accelerar els processos de contaminació del sòl per l'auge del desenvolupament de la indústria, l'explotació desmesurada dels recursos naturals i el creixement demogràfic. Per aquest motiu l'home ha d'aplicar mesures urgents per a protegir els recursos naturals i garantir, al mateix temps, la pròpia supervivència.

Els recursos naturals poden ser de dos tipus: renovables i no renovables. La diferència entre els uns i els altres està determinada per la possibilitat que tenen els renovables de ser usats una vegada i una altra, sempre que l'home cuidi de la seva regeneració.

Les plantes, els animals, l'aigua i el sòl, entre uns altres, constitueixen recursos renovables sempre que existeixi una veritable preocupació per explotar-los en forma tal que es permeti la seva regeneració natural o induïda per l'home.

No obstant això, els minerals (com pot ser el petroli) constitueixen recursos no renovables perquè es va necessitar de complexos processos que van demorar milers d'anys perquè es formessin. Això implica que, al ser utilitzats, no puguin ser regenerats.

Tot això ens fa pensar en la cura que ha de tenir l'home en explotar els recursos que li brinda la naturalesa.

També és un recurs natural, que no ha començat a ser valorat com a tal fins a fa poc, l'ordre de la natura. Per exemple, la integritat dels ecosistemes o l'equilibri tèrmic de l'atmosfera, amenaçat per l'escalfament global. El manteniment de la viabilitat de la biosfera en el seu estat actual, necessari per a la continuïtat de la vida civilitzada, depèn d'un determinat estat d'equilibri dinàmic; tractant-se d'un sistema no lineal, determinades pertorbacions poden apartar-lo de l'equilibri, amb conseqüències impredictibles.

Tipus de recursos naturals

Els recursos naturals poden classificar-se com béns fons ("estoc") i béns flux. Alguns recursos naturals poden presentar un caràcter de fons, mentre uns altres es consideren més com fluxos. Els primers són inherentment esgotables, mentre que els segons només s'esgotaran si són emprats o extrets a una taxa superior a la de la seva renovació. Els fons que proporciona la natura, com són els recursos miners, poden ser consumits ràpidament o estalviats per a perllongar la seva disponibilitat.

D'acord a la disponibilitat en el temps, taxa de generació (o regeneració) i ritme d'ús o consum es classifiquen en renovables i no renovables. Els recursos naturals renovables fan referència a recursos biòtics (boscos, pesqueries, etc.) o no limitats (llum solar, marees, vents, etc.); mentre que els recursos naturals no renovables són generalment dipòsits limitats o amb cicles de regeneració molt per sota dels ritmes d'extracció o explotació (mineria, hidrocarburs, etc.). És possible fer un ús no renovable d'un bé renovable, provocant la seva pèrdua, com passa al cas dels recursos naturals per la sobreexplotació de les pesqueries o la degradació dels sòls.

Recursos renovables

Els recursos renovables es regeneren de manera natural i continuada i, en conseqüència, no són limitats. Per exemple, són recursos renovables l'energia solar, l'energia eòlica, els que s'obtenen d'animals (llana, cuir...) i de plantes d'ús industrial (cotó, lli...), i tots aquells que poden estar sempre disponibles perquè provenen d'una font de proveïment inesgotable. Poden ser explotats de manera indefinida sempre que la demanda no sigui superior a la capacitat de regeneració del producte.

Els recursos renovables són els resultants dels fluxos i cicles de la naturalesa, que els proporciona amb una taxa temporal determinada.

Els recursos renovables estan lligats en el seu gènesi a l'energia solar, que és la qual manté els processos geològics externs i la vida. L'energia solar arriba al planeta amb una taxa global gairebé constant (constant solar, aproximadament 1367W/m2), encara que la seva distribució varia amb la latitud, les hores del dia i les estacions.

L'energia solar és responsable de les dinàmiques atmosfèrica i oceànica, els vents i els corrents, que es mantenen per una convecció lligada a les diferències de temperatura que la insolació provoca. Com part d'aquesta dinàmica es produeixen processos com el cicle de l'aigua, amb la precipitació sobre els continents que fa de l'aigua un recurs renovable, o l'ascens de nutrients en les regions oceàniques que mantenen les pesqueries.

La vida terrestre també depèn de l'energia solar, que capten els fotosintetizadores i que després circula per les cadenes tròfiques fins a dissipar-se. Encara que alguns organismes, els quimiosintetizadores, aconsegueixen energia primària de fonts minerals, la seva aportació d'energia a la biosfera és molt modesta. Els recursos naturals renovables més importants són producte de la dinàmica ecològica: recursos forestals i pesquers, que s'extreuen encara que també poden conrear-se, i recursos agraris. En aquest últim cas cal assenyalar l'especificitat del sòl, un recurs escàs que pot ser fàcilment destruït, encara que no ho fan les pràctiques curoses i bé adaptades.

Recursos no renovables

Article principal: Recurs no renovable

Els recursos no renovables més importants són proporcionats per l'esfera geològica de la Terra en forma de matèries primeres, font de materials, i combustibles fòssils, font d'energia.

Es denomina reserves als contingents de recursos que poden ser extrets amb profit. El seu valor monetari depèn de la seva escassesa i demanda. La seva utilitat com recursos depèn de la seva aplicabilitat, però també del cost econòmic i del cost energètic de la seva localització i explotació. Per exemple, si per a extreure el petroli d'un jaciment cal invertir més energia que la qual va a proporcionar no pot considerar-se un recurs.

La comptabilitat de les reserves produeix moltes disputes, amb les estimacions més optimistes per part de les empreses, i les més pessimistes per part dels grups ecologistes i els científics acadèmics. On la confrontació és més visible és en el camp de les reserves d'hidrocarburs. Aquí els primers tendeixen a presentar com reserves tots els jaciments coneguts més els quals preveuen trobar. Els segons posen l'accent en el cost monetari creixent de l'exploració i de l'extracció, amb només un nou barril trobat per cada quatre consumits, i en el cost termodinàmic (energètic) creixent, que disminueix el valor d'ús mig de les noves troballes.

Límits dels recursos naturals

Entre els diversos factors de la crisi del medi ambient en la qual s'hagi submergida la nostra civilització, els relatius al problema dels límits dels recursos naturals figuren entre els més inquietants i polèmics.

La consideració d'aquest problema duu a tractar aspectes tan candents com la finalitat del creixement o la imperiosa necessitat d'arribar a un estat estacionari en els efectius de les poblacions humanes i el seu nivell de producció industrial, sempre en termes quantitatius.

El nivell de consum actual de les fonts d'energia, de les matèries primeres, de l'aigua i dels recursos alimentaris arriba a un valor absolut tal, que no pot menys d'estranyar la sorpresa d'alguns que, de cop i volta, descobreixen el caràcter finit de l'ecosfera.

Límits energètics

Les disponibilitats energètiques figuren entre els diversos límits probables a l'expansió de l'activitat industrial humana.

Dos tipus de fonts d'energia poden ser utilitzades per l'home. Les primeres, no renovables, comprenen els diversos combustibles fòssils i les matèries fissibles (urani 235, per exemple).

Les segones són, per la seva mateixa essència, inesgotables a escala de la nostra espècie, encara que de més difícil explotació. Es tracta de l'energia solar, de l'energia de les marees oceàniques i de l'energia tèrmica. El flux de l'energia natural constituït per aquests fenòmens còsmics es reparteix de la següent forma:

• Flux solar 178,000 x 109 kW/any
• Energia geotèrmica 32 x 109 kW/any
• Energia marina 3 x 109 kW/any

Només una ínfima part d'aquestes gegantines fonts d'energia s'utilitza sota forma hidroelèctrica. La satisfacció de les necessitats energètiques de la civilització contemporània es fonamenta essencialment en l'ocupació de combustibles fòssils. Hem assistit des de començaments de segle, època que el carbó i la fusta tenien un paper preponderant, a una modificació de la naturalesa dels carburants utilitzats. La part del gas natural i sobretot el petroli no ha fet més que créixer en detriment dels combustibles sòlids.

Els recursos hídrics

Malgrat una aparent abundància, l'aigua dolça, tenint en compte del creixement de les necessitats humanes, és poc abundant en la biosfera.

A diferència de molts altres problemes de recursos que no arribaran a ser crucials més que en un futur més o menys llunyà, el de l'aigua dolça és actual. La major part dels països industrialitzats pateixen hores d'ara una greu penúria, fins i tot aquells que a priori semblen millor proveïts d'aquest element.

Si tenim en compte l'incessant augment de les necessitats d'aigua en la civilització contemporània, en particular els enormes volums consumits per les nacions de gran expansió industrial; si no oblidem les grans quantitats d'aigua necessàries en l'agricultura, no només als països desenvolupats sinó també a aquells en vies de desenvolupament que la seva demografia empeny a una explotació de terres semiàrides amb ajuda de la irrigació, s'arriba a la conclusió que l'aigua és ja escassa en no poques regions del món. Figura en primer pla dels recursos naturals susceptibles de mancar a la humanitat en un futur pròxim.

Desgraciadament la dolenta gestió, i fins i tot el malbaratament, dels recursos d'aigua són avui, per contra, la regla en els països industrialitzats. La contaminació accidental, o per negligència, de les capes freàtiques més profundes compromet l'avenir de les nostres reserves hídriques i impedirà la seva utilització quan es posi de manifest la seva necessitat. En fi, les existències d'aigua estan igualment limitades per les exigències dels consumidors, els quals augmenten la seva utilització per l'elevació del nivell de vida. Aquest fenomen és tant més notable en els nostres dies quant que els habitants dels països occidentals exigeixen de les aigües un grau de puresa que curiosament no exigeixen en l'aire que respiren.

Si examinem ara, no el volum d'aigua dolça disponible, sinó la seva distribució geogràfica, es constata que aquest element és no només prou escàs a la biosfera sinó que a més es troba molt mal distribuït en la superfície de les terres emergides. Així, en més de la meitat dels continents, l'aigua dolça existeix en quantitats insuficients o sota una forma inutilitzable per als fins agrícoles o industrials.

Els recursos alimentaris

De tots els greus problemes de l'entorn que caracteritzen els temps presents, el de les disponibilitats alimentàries és d'entitat suficient per a inquietar als ecòlegs menys pessimistes. En aquest domini la crisi no pertany al futur: esdevé ja des de fa temps.

Quina superfície de terres cultivables pot ser utilitzada per la humanitat? Actualment, totes les terres fèrtils han estat roturades des de fa temps. Per a complicar l'assumpte, la superfície total de les terres disponibles per al cultiu disminueix en valor absolut a conseqüència del creixement demogràfic. Això es deu no solament a les alteracions edafològiques i a l'erosió dels sòls, sinó també a les conseqüències de l'expansió urbana i industrial. Aquestes últimes impossibiliten els usos agrícoles en superfícies creixents de sòl molt fèrtil, ja que les ciutats s'instal·len en general en el fons de riques cubetes al·luvials. El creixement de les ciutats es realitza generalment en detriment de les millors terres; la superfície del conjunt de les ciutats del món és superior a la de França.

Les ciutats han esterilitzat la vintena part del total de les terres avui explotades. Cal afegir a la superfície ocupada per les ciutats la de les carreteres, els aeroports, els terrenys militars, la inundació de valls per nous embassaments hidroelèctrics... En definitiva, la superfície de les terres disponibles decreix més ràpidament que l'augment de la població. Cada persona, a més del seu habitatge, té necessitat d'una superfície de vies de comunicació, lloc de treball, etc.

Consum del recursos naturals

La principal causa de la consum dels recursos naturals és la contaminació. La contaminació és la presència de substàncies nocives i molestes en l'aire, l'aigua i els sòls, dipositades en ells per l'activitat humana, en tal quantitat i qualitat que poden interferir en la salut i el benestar de l'home, els animals i les plantes, o impedir gaudir plenament de la vida.

Les formes de contaminació i les seves fonts poden ser molt variades; pot estar composta de substàncies sòlides, líquides i gasoses.

Principals fonts de contaminació

Entre les fonts de contaminació més notables, podem citar les següents:

• Emanacions industrials, en forma de fum o pols, les quals són llançades a l'atmosfera i contaminen l'aire.
• Aigües residuals d'origen industrial, que constitueixen la principal font de contaminació de les aigües.
• Aigües de clavegueram procedents de l'activitat humana.
• Productes químics procedents de l'activitat agropecuària, els quals són arrossegats per les aigües; entre ells, plaguicides, fertilitzants, deixalles d'animals, etc.
• Residus sòlids provinents de la indústria i de les activitats domèstiques.
• Emanacions gasoses produïdes pel transport automotor.
• Dispersió d'hidrocarburs a les vies fluvials i marítimes, causades pel transport a través d'aquestes vies

Vegeu també

• Capacitat de càrrega
• Procés industrial

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Recurs natural