Usuari:Mcapdevila/Son

El son és un estat natural caracteritzat per la falta o manca de consciència, en el son l'activitat sensorial està molt reduïda i gairebé tots els músculs voluntaris esta en repòs. És diferent de l'estat de calma perquè la habilitat de respondre als estímuls és molt reduïda, però és més reversible que la hibernació o el coma. El son és un gran anabòlic ja que augmenta la mida i l'estat dels sistemes immunològic, nerviós, locomotor i muscular. El son és present en mamífers, ocells i alguns rèptils, amfibis i peixos. La finalitat i els mecanismes del son no estan gaire clars i son el subjecte de moltes investigacions. Molts experts diuen que és per conservar energia però aquesta teoria va ser refusada ja que es va demostrar que només disminuïa el metabolisme en un 5 o 10 %.

Fisiologia

Etapes del son

En humans, mamífers i ocells el son està dividit en dos etapes: la fase MOR (Moviment ocular ràpid) més coneguda com a fase REM i la fase SMOR (Sense moviment ocular ràpid) més coneguda com a fase NREM. Els dos tipus tenen diferents trets fisiològics, neurològics i psicològics. L'Acadèmia Americana de la Medicina del Son (AASM) divideix la fase NREM tres sub-apartats : l'apartat N2, N2 i N3 l'últim també és anomenat son delta o son de baixes freqüències cerebrals. El son alterna cicles de REM i cicles de NREM, normalment l'ordre és N1 → N2 → N3 → N2 → REM. Hi ha més proporció de son molt profund (etapa N3) a la nit, mentre que la proporció de son Rem augmenta als finals de la nit i just abans del despertar natural. Les etapes del son van ser descrites per primera vegada al 1937 per Alfred Lee Lomis i els seus ajudants, els quals van separar les diferents encefalografies (EEG) en cinc nivells (des de l'A fins a l'E) els quals representaven els diferents graus de son (des del més profund fins al menys profund). Al 1953, William Dement i Nathaniel Kleitman van descobrir el son REM i van re classificar el son NREM en quatre fases. El criteri de les etapes va ser estandarditzat per Alla Rechtschaffen i Anthony Kales al llibre “Manual del son R&K”. Segons la teoria del R&K, el son NREM estava dividit en quatre fases, amb dos fases de ona cerebral baixa (fases 3 i 4). A la fase 3, les ones delta no arribaven al 50% del total de les ones i per això es va anomenar fase 4 la fase en la qual les ones cerebrals superaven el 50%. Rares vegades el son REM es denominava com a fase 5 Al 2004, l'AASM va publicar un llibre per rectificar alguns aspectes del R&K. La correcció va comportar bastants canvis, el més importants va ser la “fusió” de la fase 3 i 4 que es van ajuntar en la fase N3. Al 2007 es va tornar a fer una rectificació annexant els diferents canvis en la respiració, ritme cardíac i moviments en les diferents etapes. Les fases del son i altres característiques són estudiades en les polisomnografies en un laboratori especial dedicat al estudi del son. També son estudiades amb electroencefalografies (EGG) que mesuren les ones cerebrals, electroculografies (EOG) que mesuren els moviments oculars i amb electromiografies (EMG) que mesuren l'activitat locomotora (esquelets i músculs). En humans els cicles del son solen durar des de 90 fins a 110 minuts aproximadament, i cada estat té diferents funcions fisiològiques. A vegades el son no compleix la seva funció del tot, és a dir que una persona es pot sentir cansada desprès d'haver dormit suficient.

Estudis científics han demostrat que l'etapa del son en la qual et despertes és un factor molt important ja que pot afectar a l'eficiència d'aquest. Al 2005 van aparèixer al mercat rellotges que tenien en compte la teva etapa en el son utilitzant tecnologies com les EGG o acceleròmetres, aquest rellotges van ser ideats per despertar a la gent només en el son lleuger.

Son NREM

Segons els estàndards de l'AASM, el son NREM consisteix de tres fases. A la fase NREM hi ha una mica de somnis i tots ells poc clars i poc recordables.

Fase N1: es refereix a la fase en la qual les ones alpha del cervell tenen una freqüència de entre 8 i 13 Hz i una freqüència de ones theta de entre 4 i 7 Hz. Aquest és anomenat moltes vegades somnolència. Moltes vegades en aquesta frase sofrim espasmes musculars sobtats i mioclònies. Algunes persones poden tenir al·lucinacions durant aquesta fase. En la N1 la persona perd la consistència muscular i la majoria de la consciència.

Fase N2: esta caracteritzada per fusos en la freqüència cerebral de entre 11 i 16 Hz i també per complexos K en els quals la freqüència d'ona cerebral puja i baixa sobtadament. Durant aquesta fase l'activitat muscular, mesurada en l'electromiografia, disminueix i la consciència desapareix totalment. Aquesta fase ocupa un 50% del son total en adults.

Fase N3: és una fase del son NREM caracteritzada per la presència d'un mínim de un 20% d'ones delta que tenen una freqüència de entre 0.5 i 2 Hz i una amplitud de >75 μV. Els estàndards utilitzats en les EEG defineixes les ones delta en ones de freqüència de entre 0 i 4 Hz, però els estàndards originals de R&K i també els del AASM del 2007 estipules que la freqüència de les ones delta és d'entre 0.5 i 2Hz. Aquesta és la fase en la qual apareixen les parasomnies com ara els malsons, la enuresi nocturna (orinar-se al llit), el somnambulisme i la somniloquia .

Son REM

La fase REM (en català MOR) és fase del somni durant la qual es presenta la major freqüència i intensitat de somnis. Durant aquesta fase els ulls es mouen ràpidament i l'activitat de les neurones del cervell s'assembla a la de quan s'està despert, per la qual cosa també se l'anomena somni paradoxal. Aquesta fase ocupa entre un 20 i 25 % de tot el son en la majoria d'adults humans. En son REM hi ha els moviments oculars ràpids i en el EEG s'observa una baixa amplitud d'ona cerebral. LA majoria dels somnis que es recorden passen durant aquesta fase, també s'observa una atonia muscular en la majoria de mamífers, se suposa que aquesta paràlisi muscular és deguda a un autoprotegiment del cos ja que es poden sofrir danys interpretant els somnis; sovint molt intensos en aquesta fase.

Temps de son

El temps de son està controlat per el rellotge circadiari, ell controla l'homeòstasi del dormir i del despertar i en els humans també controla alguns punts de la voluntat. El rellotge circadiari treballa al uníson amb l'adenosina, un neurotransmissor que inhibeix els processos del cos que tinguin a veure amb el despertar. L'adenosina és creada durant el transcurs del dia; alts nivells d'adenosina impliquen somnolència. En animals diürns, la somnolència és produïda per la melatonina i una descendència gradual de la temperatura del cos. El temps està determinat per el ritme circadiari que determina el temps ideal per a un son correcte i totalment reparador.

La tendència homeostàtica del son (la necessitat de dormir en funció de la quantitat de temps transcorregut des de l'episodi de son passat) ha de ser equilibrat amb l'element circadiari del son satisfactori. Juntament amb els missatges corresponents del rellotge circadiari, aquest li diu al cos quant temps necessita per dormir. El despertar es determina principalment pel ritme circadiari. Una persona que regularment es desperta a una hora primerenca (en general) no pot dormir molt més tard que el seu temps normal de vigília, encara que ell ho vulgui.

La durada del son es veu afectada pel gen DEC2. Algunes persones tenen una mutació d'aquest gen que fa que dormin dues hores menys del normal. El professor de neurologia Ying-Hui Fu i els seus companys van criar ratolins que portaven la mutació DEC2 i dormien menys que els ratolins normals per tal de demostrar que el gen DEC2 afectava al son. Temps òptim de son en humans

Hores de son en humans

Adults

El temps òptim de son no és un terme correcte ja que en el cos la relació de temps ve condicionada per el rellotge circadiari. El temps de son d'una persona és relativament ineficient quan aquest passa a una hora “equivocada; una persona ha de dormir almenys sis hores abans de la temperatura corporal més baixa. El temps és correcte quant els següents episodis circadiaris passen desprès del mig de l'episodi del son i abans del despertar:

• Màxima concentració de melatonina al cos
• Temperatura corporal més baixa

La necessitat humana de dormir pot variar segons l'edat i en alguns casos individuals. El son es considera adequat quan durant el dia no hi ha cap episodi de somnolència ni cap disfunció. D'altra banda, la durada del son només pot ser mesurada correctament amb l'actigrafia. Una Universitat de Califòrnia a San Diego va fer un estudi de psiquiatria on es va arribar a la conclusió de que més d'un milió d'adults dormien de sis a set hores cada nit. Un altre estudi de la durada del son i risc de mortalitat en dones va mostrar resultats similars. Altres estudis mostren que "dormir de 7 a 8 hores per dia ha estat consistentment associat amb una major mortalitat", encara que aquest estudi suggereix que la causa és, probablement, altres factors com la depressió i l'estat socioeconòmic, que es correlacionen estadísticament. S'ha suggerit que la correlació entre les hores de son més baixes i reducció de la morbiditat es produeix només amb els que es desperten de forma natural, en lloc d'aquells que fan servir una alarma.

Moltes vegades els trastorns del son venen condicionats per altres trastorns psiquiàtrics com la depressió, l'alcoholisme i trastorns bipolars. El 90% d'adults amb depressió també tenen problemes amb el son. Las desregulacions trobades en les EGG són: desregulacions en la continuïtat del son. Disminució del son delta (fase N3 del son NREM) i alteracions en els estàndards del son REM.

Segons l'edat

Les hores de son necessàries varien molt segons l'edat i l'etapa de la vida. Els nens necessiten més hores de son cada dia per poder desenvolupar-se adequadament : un nounat te que dormir 18 hores mentre que un adults n'ha de dormir 7 o 8. Les fases del son també varien segons l'edat. Un nounat passa 9 hores per dia en fase REM mentre que un adults en passa dos.

Edat Hores de son per dia Nounat Mes de18 hores 1–12 mesos 14–18 hores 1–3 anys 12–15 hores 3–5 anys 11–13 hores 5–12 anys 9–11 hores Adolescents 9–10 hores Adults 7–8(+) hores Dones embarassades 8(+) hores

Mancança de son

La falta de son és un factor molt comú en les societats occidentals i pot arribar a originar deute de son; el deute del son és l'efecte de no tenir suficient descans i son, un gran deute pot originar fatiga mental, emocional i física. El deute de son pot disminuir les habilitats per fer activitats cognitives d'alt nivell. Els estudis neurofisiològics i d'imatge funcional han demostrat que les regions frontals del cervell són particularment sensibles a la pressió homeostàtica del son.

Els científics no es posen d'acord sobre quantes hores de deute de son es poden acumular, tampoc es posen d'acord en dir on s'acumula aquest son, ni sobre si la prevalença del deute de son entre els adults ha canviat sensiblement en els països industrialitzats en les últimes dècades. Els científics també diuen que és probable que els nens dormin menys que abans en les societats occidentals. Genètica en el son Se sospita que una part considerable de la conducta relacionada amb el son, com ara quan i quant temps necessita una persona per dormir, està regulada per la nostra genètica. Els investigadors encara no tenen resultats clars sobre aquest tema però els estudis (encara no acabats) porten cap a aquesta hipòtesi.

Funcions

Múltiples teories van proposar explicar la funció del son, però fins ara hi ha una incompleta explicaió sobre aquest tema. (L'especialista del son William Dement va estudiar durant 50 anys les respostes de la gent quant se li preguntava sobre la funció del son, la majoria de la gent va respondre: “Per el que sé, l'única raó per la qual dormim és perquè tenim son”) És probable que el somni hagi evolucionat per acomplir alguna funció funció primordial i va assumir múltiples funcions al llarg del temps. (És com per exemple la laringe: en els mamífers controla el pas dels aliments i de l'aire, però ha evolucionat en els ésssers humans per assumir les capacitats de la parla.) També va ser proposat que si el son no fós essencial segurament ens trobariem:

• Espècies animals que no dormirien
• Animals que no necessitin un son reparador quant estan desperts més del normal
• Animals que no sofririen cap conseqüència seriosa al tenir falta de son

Menys uns pocs animals basals que no tenen cervell o éssers molt simples, no s'ha trobat mai cap animal que compleixi les caracteristiques anteriors. Mentre que algunes varietsts de taurons com el tauró blanc i el tauró martell, s'han de mantenir en moviment en tot moment per moure l'aigua oxigenada cap a les seves brànquies, i dormen desactivant un hemisferi cerebral alhora. En aquest subtema veurem algunes de les molltes funcions propostes del son.

Restauració del cos

S'ha demostrat que la curació de les ferides és afectada per el son. Un estudi realitzat per Gumustekin i el seu equip al 2004 demostra que la falta de son afecta en la curació de cremades en les rates. S'ha demostrat que la falta de son afecta al sistema immunitari. En un estudi realitzat per Zager i el seu equip al 2007 es va agafar a un grup de rates i sel's hi va privar el son durant 24 hores. Amb comparació amb un grup de rates (les quals van dormir) les rates amb falta de son van indicar un 20% menys de glòbuls blancs, un canvi molt significant en el sistema immunitari. També s'ha comprovat científicament que la durada del son afecta en la mida de les cèl·lules somàtiques. Un estudi realitzat per per Jenni i el seu equip al 2007 en el qual van anotar la mida, pes i alçada de 305 nens (comparat amb el temps al llit) d'entre 1 i 10 anys. Es va trobar que la variació de la duració del son en els nens sembla que no afecta al seu creixement. S'ha comprovat que el son –específicament, el son de baixes ones (SBO)- afecta als nivells de l'hormona del creixemtn en els adults. Estudiant un son de una durada de 8 hores, Van Cauter, Leproult i Plat van trobar que l'home que tenia un elevat percentatge de SBO (un 24%) també tenia una gran secreció d'hormones del creixement, mentre que els subjectes amb uns baixos percentatges de SBO (un 9%) tenien una baixa secreció d'hormones del creixement. Hi han múltiples arguments que suporten la funció de restauració del son. La fase metabòlica durant el son és anabolica, les hormones anabòliques com ara les hormones del creixement (com hem mencionat) són secretades majoritàriament durant el son. La duració del son entre espècies és, en general, inversament relacionat amb la mida de l'animal i directament relacionat amb el metabolisme basal. En el estudis realitzats per especialistes, les rates amb un metabolisme basal elevat dormen per sobre de les 14 hores diàries, d'altra banda,els elefants i les girafes amb un metabolisme basal baix, dormen només 3 o 4 hores per dia.

Ontogènia

D'acord amb la hipòtesi ontogenètica del son REM, l'activitat durant el son REM (o son actiu) en nounats sembla particularment important per a l'organisme en desenvolupament segons van dir Marks i el seu equip al 1995. Els estudis que investiguen els efectes de la privació de son actiu han demostratque la privació del son en les etapes primerenques de la vida pot desenvolupar problemes de conducta, alteracions permanents en el son, disminució de la massa cerebral, i una quantitat anormal cèl·lules neuronals mortes tal com van dir Morrissey i Duntley al 2004. Sembla que el son REM és molt important per al desenvolupament del cervell. El son REM és el que ocupa la majoria del temps de son en els infants que passen la majoria del dia dormint. Entre les diferents espècies, segons més immadur neixi el nadó, passa més temps en son REM. Els especialistes també proposen que la inhibició muscular produïda per el son REM existeix per permetre el desenvolupament del cervell mitjançant l'activació de les sinapsis. Per tant, s'ha arribat a la conclusió de que si es priva a un infant de son REM tindrà problemes de desenvolupament a la seva vida. Però això no explica perquè els adults segueixen necessitant el son REM. Un apunt curiós és que els mamífers aquàtics no tenen son REM en la seva infància i que aquest (al contrari que els humans) augmenta amb la seva edat.

Processament de la memòria

Els científics han demostrat de moltes maneres que el son està relacionat amb la memòria. En un estudi realitzat per Turner, Drummond, Salamat, i Brown, es va demostrar que la memòria de treball era afectada per la falta de son. La memòria de treball és important perquè manté activa la informació per al seu posterior processament i dóna suport a les funcions cognitives d'alt nivell, com ara la presa de decisions, el raonament i la memòria episòdica. L'estudi va permetre a 18 dones i 22 homes a dormir només 26 minuts a la nit durant un període de quatre dies. Al principi els subjectes van ser posats a prova en tests cognitius (descansats), després es van provar de nou dues vegades al dia durant els quatre dies de privació de son. A la prova final, la mitjana de memòria de treball del grup privat de son s'havia reduït en un 38% en comparació amb el grup de control. Sembla que la memòria és afectada per diferents etapes del son com ara la fase REM i el son de baixa ona (SBO). En un estudi realitzat per Born, Rasch i Gais, es van agafar diversos grups de subjectes humans: el grup de control i el grup prova. Es va encomanar una tasca mental a mitjanit (grup prova) i una altra tasca al final de la nit (grup de control). Quant els subjectes dormien els hipnogrames marcaven un 23% de SBO cosa que ens a saber que durant la mitjanit el son dominant és el SBO. El grup prova va donar un 16% més que el grup de control (en memòria declarativa) mentre que el grup de control va donar un 25% més que el grup prova (en memòria de treball). Això indica que la memòria de treball (la que més necessitem) és més alta després del son REM més intens (final de la nit) i que en canvi la memòria declarativa (la que menys necessitem) s'enriqueix amb el son SBO.

Un estudi realitzat per Datta dóna suport indirectament a aquests resultats. Els subjectes van ser 22 rates mascle. Es va construir una capsa on una rata es podia moure lliurement de un cantó a un altre. El fons de la caixa estava fet amb una reixeta d'acer. Es posava una rata a la capsa i una s'activava una potent llum acompanyada d'un so. Desprès de cinc segons, s'aplicava una descàrrega elèctrica a la rata. Una vegada aplicada la descàrrega la rata es podia moure a l'altre banda de la caixa, evitant la descàrrega. La durada del la descàrrega mai era de més de 5 segon. Això va ser repetit 30 vegades en la meitat de les rates. L'altre meitat, el grup de control, li van fer el mateix però sense tenir en compte la seva reacció, desprès de les sessions es va posar a les rates en una altra capsa i els hi van fer registres poligràfics surant sis hores. Aquest procés va ser repetit durant tres dies, aquest estudi va determinar que desprès de les sessions (descàrregues elèctriques), les rates passaven un 25,47% més en son REM. Aquestes proves donen suport als resultats de l'estudi de Born i el seu equip, que indica una correlació entre el son REM i el coneixement procedimental.

Un estudi també s'ha fet la participació de estimulació de corrent continu al còrtex prefrontal per augmentar la quantitat d'oscil·lacions lentes durant el SWSfe. L'estimulació de corrent continu millora moltíssim la retenció de parelles de paraules al dia següent, donant evidència de que el SWS té un paper important en la consolidació dels records episòdics.

Els diversos estudis suggereixen que hi ha una correlació entre el son i les funcions de la memòria. Els investigadors del son de Harvard Saper i |Stickgold van dir que una part essencial de la memòria i de l'aprenentatge consisteix en que les dendrites de les cèl·lules nervioses enviïn informació a les cèl·lules per tal de fer noves connexions neuronals. Per fer aquest procés les dendrites no han de rebre cap tipus d'informació externa i per això es suggereix que passa durant el son.

Preservació i protecció

La teoria de la preservació i protecció diu que el son compleix una funció adaptativa. Protegeix l'animal durant les 24 hores del dia i especialment en les que està despert, cosa que exposa a la persona al risc més gran quan està despert. Segons aquesta teoria la persona està més segura quan dorm i no quan està desperta. És una teoria difícil d'explicar i d'entendre i per això no hi entrarem gaire.

Somiar

Somiar és l'experiència de percepció sensorial d'imatges i sons durant el son, en una seqüència en que el somiador percep (generalment com un participant i no qualitat d'observador). Els somnis són estimulats per la protuberància anular i sobretot es produeixen durant la fase REM del son.

Els especialistes han proposat moltes hipòtesis sobre les funcions del somni. El Dr. Sigmund Freud va dir que els somnis són l'expressió dels desitjos frustrats i que s'emmagatzemaven a la ment inconscient, i utilitzava l'interpretació dels somnis en forma de psicoanàlisi per a descobrir aquests desitjos tal com es veu al seu llibre La interpretació dels somnis.

L'obra de Freud es refereix a la funció psicològica dels somnis, que no exclou cap paper fisiològic. Les investigacions més recents afirmen que el somni té la funció general de consolidar i organitzar les connexions sinàptiques formades durant l'aprenentatge i les experiències viscudes. Encara que s'hagi dit això l'obra de Freud no es descarta i la investigació de Freud s'ha ampliat, especialment pel que fa a l'organització i consolidació dels estudis sobre la memòria recent, ja en els últims anys s'ha ampliat l'interès en ella. John Allan Hobson i Robert McCarley han estudiat certs processos en el còrtex cerebral. En la seva teoria de la síntesi de l'activació, proposen que els somnis són causats pels trets aleatoris de les neurones en l'escorça cerebral durant el període REM. Aquesta teoria ajuda a explicar la irracionalitat de la ment durant els períodes REM, ja que segons aquesta teoria, el cervell crea una història amb experiències viscudes intentant donar sentit a l'informació. Això explica la naturalesa estranya de molts somnis.

Problemes del son

Hi ha moltes raons que porten a la falta de son. Per exemple, l'exposició excessiva a alguna llum brillant unes hores abans d'anar a dormir o simplement resistir-se a la son pot desencadenar un "segon aire", que pot fer que sigui difícil conciliar el sona l'hora de dormir. Seguint els principis d'higiene del son es poden resoldre els problemes de malestar físic o emocional; quan el culpable és un dolor, una malaltia, les drogues o l'estrès. Els trastorns del son com ara: apnees del son, la narcolèpsia, l'insomni primari, el trastorn de moviment periòdic d'extremitats (TMPE), la síndrome de cames inquietes (SCI), i els trastorns del ritme circadiari del son, són tractables. L'insomni familiar fatal, o IFF, és una malaltia genètica sense cura o tractament conegut que consisteix en l'augment d'insomni fins que el son és completament impossible, i, finalment, la persona que pateix IFF mor.

Alguns dels síndromes esmentats seran tractats més endavant.

• Síndromes del son
• Síndrome d'Apnea Hipoapnea

Moltes vegades veiem i de ben segur que coneixem a persones que ronquin i molts de nosaltres ho considerem del tot normal. Però a vegades és un síndrome greu i important de tractar. Un síndrome en el qual l'única cosa que passa és que aquestes persones amb un ronc intens seguit de parades respiratòries durant el somni i somnolència diürna pateixen el síndrome d'Apnea

Hipoapnea

Moltes d'aquestes persones tenen problemes socials deguts a aquesta malaltia. En el seu treball rendeixen poc, perden memòria, els és mes difícil concentrar-se, pateixen son en les reunions o s'adormen conduint. A les seves cases, s'adormen al sofà abans de menjar o sopar, tenen una escassa atenció pel que els envolta i hi ha un evident descens de l'interès sexual.

Al 1837 el novel·lista Charles Dickens descrivia en les seves obra a una persona obesa, roncadora i amb una gran somnolència durant el dia. Sense ni tan sols imaginar-ho estava relatant una greu malaltia que afecta a un 5 % de la població. En l'actualitat es coneix perfectament aquesta malaltia que es caracteritza per tres símptomes: Roncs molt intensos, Apnees que interrompen el ronc, i son molt evident durant el dia. Anteriorment es creia que aquesta malaltia solament la podien presentar les persones molt obsesses però en l'actualitat s'ha demostrat la seva presència en persones sense sobrepès o fins i tot primes.

Apnea és una paraula que significa "absència de respiració". Mèdicament s'utilitza per definir la falta d'entrada o sortida d'aire dels pulmons durant 10 o mes segons.

La presència d'interrupcions en la respiració dóna com a conseqüència la falta d'oxigen (O2) a l'organisme i l'augment de diòxid de carboni (CO2) a la sang amb les possibilitats d'afectació posterior de la circulació, cervell i cor.

La Síndrome d'Apnea del Son és una alteració en la qual les persones deixen de respirar durant el son. Aquestes aturades poden ser totals (apnees) o parcials (Hipoapneas), i per considerar-se patològics han de tenir una durada igual o superior a 10 segons i presentar-se amb una freqüència d'almenys 5 vegades per hora de son. El nombre d'apnees per hora es diu índex d'alteració respiratòria nocturna i és el que preveu la gravetat del síndrome. Els episodis apneics van seguits freqüentment per un despertar sobtat.

No es coneix exactament el procés pel qual es produeix l'excessiva perduda de to dels músculs del coll i de la faringe (tal com ens va dir el Dr. Francesc de la

Clínica del son Estivill) però tots els investigadors estan d'acord en què es tracta d'una disfunció neurològica en el control motor d'aquesta musculatura però el mecanisme exacte pel qual es produeix és encara desconegut.

En aquest síndrome hi ha predisposició genètica ja que en tots els pacients amb el Síndrome d'Apnea Hipoapnea existeixen familiars roncadors importants.

Narcolèpsia

Tal i com ens va dir el Dr. Francesc de la Clínica del son Estivill la narcolèpsia és una malaltia crònica que consisteix en una alteració neurològica que dona brots de somnolència brusca; la gent que ho pateix s'adorm súbitament al llarg del dia. A més aquesta malaltia es completa amb una altra alteració anomenada cataplexia; la persona en ella perd el to muscular i pot arribar a caure al terra. Encara no s'ha trobat una cura per a aquesta malaltia però si que s'han trobat tractaments pal·liatius per moderar-la. És una malaltia rara que només és present en un 2 a 7 persones de cada 10.000.

Els experts creuen que la narcolèpsia és causada per la reducció de les quantitats d'una proteïna anomenada hipocretina, la qual es produeix al cervell, el que fa que el cervell produeixi menys quantitat d'aquesta proteïna no està clar i la seva causa és encara desconeguda però s'especula que és manifesta per una disfunció al son REM al gen DR2.

Insomni

L'insomni és l'incapacitat crònica per dormir, que sovint apareix com a símptoma d'alguna malaltia o d'algun estat alterat d'ànim. Normalment porta a dificultat per conciliar el son, despertar-se sovint durant la nit de forma repetida o incapacitat de estar adormit durant molt temps. L'insomni té conseqüències físiques i psicològiques, com ara: fatiga diürna, falta de concentració, risc de patir una depressió, propensió als accidents, menys defenses davant de les malalties, irritabilitat i pèrdua de memòria temporal. Hi ha diversos tipus d'insomni:

• Insomni d'ajustament: és un insomni agut que dura menys de tres mesos i està associat a l'estrès, desapareix quan la causa de la preocupació desapareix.
• Insomni psicofisiològic: és un insomni intermitent, associat a angoixes i preocupacions al llit que no deixen dormir.
• Insomni paradoxal: insomni que dura més d'un mes però que no afecta. a l'activitat diürna, caracteritzat per pensaments estranys que fan despertar la persona.
• Insomni idiopàtic: trastorn que neix a la infància sense cap causa.
• Insomni secundaria: és un insomni que apareix lligat a alguna malaltia mental.
• Insomni per manca d'higiene del somni: dura més d'un mes i està lligat als mals hàbits de l'individu, desapareix quan es formen noves pautes de conducta.
• Insomni tòxic: és un insomni lligat al consum d'una substància concreta.

Tractaments dels problemes del son

Existeixen diverses tècniques i productes que tenen com a objectiu millorar el son. Aquests van des de a dormir a terra ,ja que els llits són un invent relativament recent en la història de la humanitat, a fer diferents dissenys de matalàs.

Un estudi científic a l'any 2010 suggereix que l'exercici en general, millora el son i ajuda als trastorns del son com ara l'insomni. El millor moments per a practicar l'exercici pot ser entre 4 o 8 hores abans d'anar a dormir, encara que l'exercici a qualsevol hora del dia és beneficiós. Però també es diu que no s'ha de fer exercici pesat (aixecament de pesos) ja que pot pertorbar el son. No obstant hi ha proves suficients per extreure conclusions detallades sobre la relació entre l'exercici i el son.

El soroll blanc sembla un tractament prometedor per a l'insomni.

Antropologia del son

La investigació diu que els patrons del son varien significativament entre les cultures. Les diferències més notables es troben entre les societats que tenen abundants fonts de llum artificial i els que no les tenen. La principal diferència sembla que les cultures amb llum tenen patrons del son més desajustats. Per exemple, la gent pot anar a dormir molt abans de després de la posta del sol, però després es desperta diverses vegades durant la nit, interrompent el seu son amb períodes de vigília, que poden durar hores. Alguns investigadors creuen que el somni durant la nit en aquestes societats es divideix en dos grans períodes, el primer es caracteritza sobretot pel son profund i el segon per el son REM.

Algunes societats mostren un patró de son fragmentat en el qual la gent dorm en cada moment del dia i de la nit en períodes curts.

La llum artificial ha estat disponible en l'Occident industrialitzat, des de mitjans del segle XIX, i patrons del son han canviat a tot arreu d'ençà que la llum artificial s'ha introduït. En general, la gent dorm més durant tota la nit i va a dormir molt més tard, encara que això no és sempre cert.

En algunes societats, les persones dormen amb una altra persona o amb les seves mascotes. En altres cultures, la gent no dorm amb ningú, fins que no hagin entaulat una relació més íntima, com un cònjuge. En gairebé totes les societats, els patrons del son estan determinats per els estàndards socials. Per exemple, la gent només pot dormir amb la seva família propera (cònjuges, els seus fills, els nens fins a certa edat). En aquests casos el son pot ser un moment d'activitat social, en funció de amb qui dormis.

La gent dorm en a diferents llocs. Alguns dormen a terra, altres sobre una pell o una manta, mentre que la majoris dorm en llits o plataformes. Alguns dormen amb mantes, alguns amb coixins, alguns amb reposacaps simples i n'hi ha alguns que no tenen suport per al cap. Aquestes opcions estan determinades per tota una varietat de factors, com ara el clima, la protecció, el tipus d'habitatge, la tecnologia i l'estat econòmic i social.

El son en els no humans

El son en els animals es refereix a l'estat del son que es caracteritza per inconsciència reversible, falta de resposta a estímuls externs i la passivitat de motor que apareix en les diferents categories d'animals. Les rates si no poden dormir moren al cap d'un parell de setmanes, però la funció exacta del son encara es desconeix. Definició: El son pot tenir una definició fisiològica o de comportament. En el sentit fisiològic, el son és un estat que es caracteritza per inconsciència reversible, especials patrons d'ones cerebrals, moviments oculars esporàdics i pèrdua del to muscular. En el sentit del comportament, del son es caracteritza per la falta de resposta a estímuls externs, l'adopció d'una postura típica, i l'ocupació d'un lloc protegit, que se sol repetir en les 24 hores del dia. La definició fisiològica s'aplica a les aus i els mamífers, però en altres animals (el cervell no és tan complex), la definició de conducta s'utilitza més sovint. En els animals molt simples, les definicions de comportament del son són les úniques possibles, i fins i tot el repertori conductual de l'animal no pot ser prou ampli per permetre distingir entre el son i la vigília.

Vegeu també

• Son
• Somni
• Son en els animals
• Classificació Internacional dels Trastorns del Son

http://en.wikipedia.org/wiki/Dream http://en.wikipedia.org/wiki/Animal_sleep

Bibliografia

• RAMOS PLATON, Mª José (1996) Sueño i procesos cognitivos Madrid: Editorial Síntesis

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Son

• sindrome-de-apnea-hipoapnea
• narcolepsia
• insomio-psicofisiologico
• monografias.com-suin
• monografias.com-trastornos-dormir

http://en.wikipedia.org/wiki/Sleep http://ca.wikipedia.org/wiki/Son http://es.wikipedia.org/wiki/Sue%C3%B1o http://ca.wikipedia.org/wiki/Insomni

_________

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Mcapdevila/Son
• http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Sleep&oldid=471993371
• ca:Son en els animals