Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Sopa de pedra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Sopa de pedra.

La faula de la sopa de pedra tracta sobre la cooperació davant l'escassetat.

Història[modifica]

D'acord amb la història, alguns viatgers van arribar a una llogaret, portant res més que una olla buida. En arribar, els vilatans no volien compartir les seves reserves de menjar amb els famolencs viatgers. Aquests van omplir l'olla amb aigua, van tirar una pedra gran i neta dins, i la van posar al foc a la plaça major del poble. Un dels habitants va sentir curiositat i els va preguntar el que estaven fent. Els viatgers li van contestar que estaven preparant una deliciosa "sopa de pedra", encara que els faltaven alguns acompanyaments per poder incrementar el sabor. El vilatà no va tenir inconvenient a prestar alguns a canvi d'una mica de sopa al final. Un altre vilatà va passar per allí, va preguntar per l'olla, i els viatgers van tornar a esmentar la seva sopa de pedra, que encara no havia arribat tot el seu potencial. El vilatà els va donar una mica de condiment a canvi d'un plat de sopa. Més i més vilatans van ser apropant, afegint altres ingredients. Finalment tots, vilatans i viatgers, van gaudir d'una deliciosa i nutritiva olla de sopa.

Aquesta faula es pot considerar com una mena de "Vestit nou de l'Emperador" al revés, en què res resulta ser quelcom al final. La pedra inicial era només un pretext perquè els vilatans comencessin a compartir d'una manera que ni tan sols haurien considerat sense el catalitzador de la "sopa de pedra" que creien estar millorant.

D'acord a la tradició portuguesa, els fets descrits en el conte de la "sopa de pedra" tenen lloc als voltants de Almeirim, Portugal. Avui dia, no hi ha restaurant en Almeirim que no serveixi "sopa de pedra" ( sopa de pedra en portuguès).

La mateixa història es coneix com sopa de claus als països escandinaus i del nord d'Europa. En aquestes versions, el protagonista principal és normalment un rodamón a la recerca de menjar i allotjament, que convenç a una vella que prepararà una excel·lent sopa de claus per als dos si ella li presta alguns acompanyaments per amanir. A l'est d'Europa, la variant de la història (que té més en comú amb la versió del nord d'Europa) és cridada sopa de destral , ja que s'usa un destral com a catalitzador.

Interpretació i lliçons[modifica]

  1. Podem treballar junts, cooperar, i al final estar tots millor.
  2. Si vols empènyer a la gent a que faci alguna cosa, no els diguis que els necessites desesperadament. No intentis apel·lar a la seva simpatia i amabilitat. En lloc d'això, crea la impressió de que els estàs donant l'oportunitat de ser part del teu èxit.

Adaptacions i ús en altres mitjans[modifica]

  • La història va ser la base del llibre per a nens Stone Soup (Sopa de Pedra), escrit per Marcia Brown a 1947, que tracta de soldats enganyant pobles pobres brindant una festa. El llibre va guanyar una Medalla Caldecott el 1947. Robert Kiyosaki, autor de la sèrie Pare Rico, Pare Pobre esmenta que Stone Soup és un dels seus llibres fonamentals.
  • Un altre llibre per a nens basat en la història, també anomenat Sopa de Pedra, va ser escrit el 2003 per Jon J. Muth, ambientat a Xina.
  • La sèrie The storyteller (El contacontes) de Jim Henson conté un conte anomenat A Story Short ( Quan em va faltar un conte en la versió en espanyol) en el qual el contacontes (protagonitzat per John Hurt) és el personatge principal. El contacontes parla d'un temps difícil quan es va veure forçat a recórrer el territori com a captaire. Havent arribat a la cuina d'un castell, agafa una pedra i es burla del cuiner demanant-li aigua per fer una sopa amb la pedra i després afegint al calder altres ingredients per millorar el seu sabor. Els seus esforços li són recompensats amb una audiència amb el Rei, qui li promet donar-li una corona d'or per cada història que li expliqui, una per cada dia de l'any. Però l'últim dia el contacontes es debilita i no pot pensar en més històries.
  • Un episodi de La casa de la praderia fa servir la faula de la sopa de pedra en el seu argument.
  • A Chicago es va fundar el 1997 una unió de cases cooperativa s amb el nom de [`www.Stonesoupcoop.org Stone Soup Cooperative].
  • El programari lliure Fractint va ser creat pel "Stone Soup Group", que va adoptar el seu nom arran d'aquesta faula. Diferents projectes basats en Copyleft, incloent el Projecte GNU i la Wikipedia, poden considerar-se com bons exemples del principi imperant en la rondalla.
  • Stone Soupercomputer és un supercomputador construït mitjançant un clúster d'estacions de treball reciclades.
  • En el llibre "L'Oració de la Granota 2" de Anthony de Mello esmenten aquesta faula.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Sopa de pedra