Usuari:Mcapdevila/Tipografia espanyola
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
La tipografia espanyola , com a tal, ha estat modificada i adaptada constantment pel que és summament difícil identificar quines són les seves característiques o què les diferencia d'altres dissenyades en altres països.
L'única tipografia de la qual hi ha constància de ser un treball íntegre espanyol va ser la dissenyada per Francisco Javier de Santiago Palomares (cal·lígraf espanyol) i gravada per Jeroni Antonio Gil (obridor de punxons) i seleccionada per al Quixot de Joaquín Ibarra de 1780. Si bé la tipografia gravada i dissenyada per Arnao Guillén de Broca va ser realitzada a Espanya, ell era d'origen francès.
Al Diccionari de la RAE, ja no existeixen les veus «gravador" o "obridor de punxons». Aquest treball, que mai va tenir gran acceptació a Espanya, consistia a crear un tipus en metall per, posteriorment, fer duplicats d'aquest (foses) i utilitzar-los durant la composició del text a imprimir. Per això, i fins a l'arribada de la «era digital», s'enumeraran els diferents gravadors de punxons d'Espanya, creadors, en veritat, de les diferents letrerías. Actualment, aquestes veus han estat relegades per la de tipògraf, vocable també aplicable a l'impressor, caixista, o qualsevol altre relacionat amb «l'art d'imprimir».
Per això, aquí només es fa referència a «gravadors de punxons" o "tipògrafs», mentre que fa a la creació d'una lletra de motlle, per a la primera definició, o una tipografia digital, per a la segona.
Segle XV[modifica]
- Pau Hurus ????. Tipografia musical.
- Eliezer Ben Abraham Alantansi (????-????), jueu. Tipografia hebrea.[1]
- Alfonso Fernández Córdoba (????-????). Publicà la Bíblia Valenciana i el Breviarium Cathaginense.[1]
- Arnau Guillén de Broca (1460-1523. La seva tipografia grega, únicament composta de minúscules, va ser digitalitzada per George Matthiopoulos, que va afegir les lletres capitals, amb el nom de GFS Complutum Greek, disponible gratuïtament sota llicència oberta a la Greek Font Society.[2]
Segle XVI[modifica]
- Antoni d'Espinosa (????- 1576). Va realitzar un gran nombre de tipus gòtics, romans i cursius. Es va traslladar a Mèxic, on va fundar una impremta i va viure fins a la seva mort.
Segle XVII[modifica]
Es caracteritza per importar letrerías flamenques abans que afavorir el creixement i desenvolupament de l'art a Espanya.
Segle XVIII[modifica]
- Rongel ¿incloure'l? revisar.
- Eudald Pradell (1721-1788): Pradell (tipografia). Els seus tipus segueixen els models holandesos del segle xviii.[3][4][5]
- Antonio Espinosa de los Monteros (1731-1812): Ibarra (tipografia ).[4][5]
- Jeroni Antonio Gil (1732-1798): Ibarra Reial.[4][5][6]
- Fra Pau de la Mare de Déu (1748-1780). Els seus tipus mostren similituds amb els d'Eudald Pradell.[3]
Segle XIX[modifica]
- Nicolau de Gangioti (????-????). Va gravar, en dolç, els dissenys del tipògraf espanyol José Francisco de Iturzaeta el 1833 publicats a «Col·lecció General dels Caràcters de Lletres Europees».[7]
- Sr Ignacio Boix (????-????)
- Carl Winkow (1882-1952), alemany. Elzeviriana Ibarra. Aquesta tipografia va ser dissenyada, el 1931, com a homenatge a l'impressor Joaquín Ibarra. És una combinació de les tipografies seleccionades per aquest i la família de tipus Ezelvir, d'aquí la seva denominació composta.
Aquest segle es caracteritza, igual que el segle, per importar famílies de tipus d'altres països.
Segle XX[modifica]
- José María Ribagorda (* 1959). Tipografies pròpies. Recuperació de la tipografia Ibarra Reial, de Jerónimo Antonio Gil.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Els primers impressors espanyols».
- ↑ Els primers impressors espanyols.
- ↑ 3,0 3,1 «Eudald Pradell i la fosa del convent de Sant Josep».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Apunts sobre el gravat tipogràfic a Espanya I - Francisco Navarro Villoslada, 1877».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Apunts sobre el gravat tipogràfic a Espanya II - Francisco Navarro Villoslada, 1877».
- ↑ «Tipografia i cal·ligrafia a Espanya durant la segona meitat del segle XVIII».
- ↑ «Art de l'escriptura i de la cal·ligrafia: teoria i pràctica - Rufino Blanco Sánchez, 1902».
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Eudald Pradell i la fosa del convent de Sant Josep (castellà)
- Els primers impressors espanyols(castellà)