Usuari:Mcapdevila/Umbra versa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un ortoestil clavat en un rellotge vertical proporciona una ombra versa.

En gnomònica s'anomena umbra versa a l'ombra que llança un ortoestil sobre una paret, similarment es denomina a la raó entre la longitud de l'ombra i la longitud del ortostilo que la genera. [1] El concepte s'oposa a umbra recta , que és l'ombra llançada sobre una superfície horitzontal per un ortoestilo. Està molt relacionat amb el concepte de cotangent i antigament era calculat amb una taula especial adossada al astrolabi que de vegades es denominava «quadrant d'ombres».

Història[modifica]

La umbra versa està molt relacionada amb la història de la trigonometria, ja que les primeres taules de tangents estaven en les parts posteriors dels astrolabis àrabs en els anys 860 i usaven indistintament els conceptes de umbra recta i umbra versa . Viète va usar els termes posteriorment com amsinus i prosinus. El nom de tangent va ser usat per primera vegada per Thomas Fincke el 1583. El terme «cotangens» va ser usat per primera vegada per Edmund Gunter el 1620.

Usos[modifica]

En els astrolabis se sol trobar una relació entre l'ombra recta i la versa.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Hugo Michnik (1923), Theorie einer bifilar-Sonnenuhr , Astronomishe Nachrichten, 217 (5190), p. 81-90