Usuari:Mcapdevila/Via en placa
La via en placa o via sobre placa de formigó és un tipus de via fèrria que té com a objectiu obtenir una alta qualitat, disminuint els costos de manteniment. La seva col·locació es realitza sense balast i consta d'una placa de formigó que transmet a la plataforma tensions uniformement distribuïdes i de menor valor que amb balast. [1]
La via en placa o via sobre placa de formigó, apareix amb les línies d'alta velocitat i té com a objectiu millorar la qualitat de la via així com disminuir els excessius costos de manteniment. La seva col·locació es realitza sense balast i consta d'una placa de formigó que transmet a la plataforma una distribució de tensions uniforme com ho fa el balast, però de menor valor.
- Avantatges
- Suporta majors càrregues per eix.
- Disminueix la pressió transmesa a la plataforma.
- Menor cost de manteniment.
- Inconvenients
- Major cost de construcció.
- Manteniment de la plataforma més dificultós.
Parts de la via en placa (de dalt a baix)[modifica]
- Carril que té menor secció que en els altres tipus de via.
- Travessas en alguns tipus de via en placa.
- El conjunt de la placa principal i el elastòmer realitzen les funcions del balast i les travesses a les vies convencionals.
- La placa principal de formigó sobre la qual van subjectes els carrils.
- El elastòmer és de cautxú i es posa entre el carril i la placa principal.
- La placa base: Situada entre la placa principal i la plataforma, té com a objectiu el repartir-se les pressions sobre la plataforma. El seu gruix sol ser de 15 cm.
- La plataforma que ha de tenir una bona capacitat de drenatge
Plataforma[modifica]
La plataforma és fonamental en el comportament de la via en placa, donada la dificultat de les reparacions, la seva qualitat és crucial. L'experiència en la construcció de camins ha posat de manifest que la causa principal de trencament dels paviments és el fenomen de surgència que produeix una soscavació progressiva sota la placa. Per evitar aquest efecte és necessari controlar i evitar l'aigua sota la placa, que el sòl sigui susceptible d'entrar en suspensió i evitar fortes i freqüents càrregues. A causa del suport continu i uniforme que proporciona la placa, les tensions sobre el sòl poden arribar a ser petites, menors a 0,5 kg/cm ².
Placa mare[modifica]
La placa base se situa sobre la plataforma per realitzar un major repartiment de càrregues sobre el terreny, disminuir l'efecte de surgència, formant una cobertura de protecció sobre la plataforma. La naturalesa i resistència d'aquesta placa no té gran incidència en dissenyar la placa principal, ja que el principal és donar uniformitat de sustentació a aquesta. El gruix d'aquesta placa és, generalment de 15 cm i es pot usar formigó pobre o sòl estabilitzat amb betum, ciment, calç, etc.
Placa principal[modifica]
La placa principal és la peça que suporta els rails, encara que a vegades es mantenen les travesses, substituint en combinació amb el elastòmer, les funcions del balast i de les travesses. Havent diferents tipus d'estructures de placa:
- A. Via de balast amb travesses al màxim. Es comporta com si fos en placa, posant una travessa a continuació d'una altra, aconseguint major contacte travessa-balast, menor tensió transmesa i millor conservació de la geometria.
- B. Via en placa d'elements prefabricats, composta per lloses prefabricades col·locades una al costat de l'altra de manera que faciliti l'alineació. I s'aconsegueix l'elasticitat amb subjecció elàstica, amb elastòmer entre rail i llosa, o donant suport aquesta elàsticament sobre la infraestructura.
- C. Via en placa contínua de formigó armat o pretesat, recolzant el rail sobre aquesta amb un elastòmer o amb plaques de seient, i amb una subjecció elàstica. En el cas del pretesat, obtens menors gruixos i s'eviten les fissures, però a major cost.
- D. Via en placa mixta, consistent en que sobre la placa principal de formigó armat construïda in situ es posen uns elements prefabricats, la missió principal és proporcionar a la subjecció elàstica del rail un mitjà d'ancoratge adequat. Permet que la part construïda in situ no exigeixi toleràncies geomètriques estrictes, ja que l'anivellament i alineació les dóna l'element prefabricat, ia més, les fissures que es puguin produir a la placa no afecten a l'ancoratge de la subjecció. Els blocs o travesses, poden estar units a la placa rígidament, o elàsticament (formigonar la placa amb la travessa o amb l'element elàstic).
Les condicions que ha de complir el ciment són bastant semblants a les obres de formigó usuals. En tot cas el ciment ha de ser de bona qualitat i mantenir un estricte grau d'uniformitat al llarg de la construcció, per la qual cosa s'ha de prohibir l'ús simultani de ciment procedent de diferents fàbriques. Durant l'enduriment és necessari aconseguir un bon curat per disminuir el nombre d'esquerdes de retracció que poden danyar la fermesa de la subjecció elàstica, així com mantenir la resistència mecànica del formigó per sobre de 350 kg/cm ².
Característiques[modifica]
Les característiques de la via en placa són:
- Suporta grans càrregues per eix (de l'ordre de 30 tones).
- Disminueix la pressió transmesa a la plataforma, de gran utilitat quan el terreny té capacitats portants baixes, de l'ordre de 0,5 kg/cm².
- Menor cost de manteniment, tot i que el manteniment de la plataforma és més dificultós.
- Major cost de construcció.
- És una mica més sorollosa que la via convencional. En el disseny s'han d'estudiar sistemes que disminueixin els sorolls, com lloses flotants o subjeccions esmorteïdes.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Via en placa |
- Fonts de les fotos i llegendes: 252-017 a Tranvía.org AVE Madrid-Valladolid, RAF i Bypass: fil recopilatori.