Usuari:Mcapdevila/halloween-vs.-tots-sants
.jpg)
La data original que el papa Bonifaci IV va triar per al "All Hallowed Day" (Dia de Tots Sants) corresponia al 13 de maig en l'actual calendari gregorià, ja que aquest dia era una festa pagana popular, la festa dels tres dies dels Lèmurs -esperits de la mort-, en la que tots els morts malèvols i inquiets eren apaivagats. Aquest èmfasi en els morts en les dues festes va fer que fos fàcil posar la nova festa per suplantar la celebració pagana, més tard amb la festa celta del Samhai, "final de la collita"
- HALLOWEEN VOL DIR TOTS SANTS ==
Halloween. vol dir Tots Sants - Festa pagana
Quan la gent pensa en la nit del 31 d'octubre, pensa en Halloween que de fet és l'evolució de "All Hallowed Eve" o vespre de Tots Sants. Aquesta antiga festa, però, ha estat molt important per a un gran nombre de persones durant més de mil anys.
"All Hallowed Day" en el món no anglosaxó se la coneix com la Dia de Tots Sants, i cau el primer de novembre de cada any per als catòlics i algunes denominacions protestants. Aquesta és la data més coneguda i més celebrada, però les esglésies ortodoxes orientals celebren el dia de Tots Sants el primer diumenge després de Pentecosta. Això significa que el dia de Tots Sants en les tradicions ortodoxes orientals sol caure entre principis de juny i principis de juliol.
La festa de Tots Sants va ser iniciada oficialment l'any 609 pel papa Bonifaci IV quan va consagrar el Partenó de Roma a la Mare de Déu i a tots els màrtirs cristians. Les arrels de la festa, però, són encara més antigues.
En els primers anys del cristianisme, els cristians recordaven un màrtir en l'aniversari de la seva mort reunint-se al lloc on va morir dit màrtir. Quan diversos màrtirs van morir a un mateix lloc, van sorgir grups més grans de cristians i celebracions més grans. Finalment, l'església va pensar que, que cada màrtir havia de ser recordat, però hi havia massa màrtirs i sants per donar a cadascú el seu propi dia de festa. Per tant, era necessari un dia comú on se celebressin tots els màrtirs i sants. Al segle VII, el papa Bonifaci IV finalment va fer oficial el dia recordant a tots els màrtirs.
La data original que el papa Bonifaci IV va triar per al "All Hallowed Day" (Dia de Tots Sants) corresponia al 13 de maig en l'actual calendari gregorià, ja que aquest dia era una festa pagana popular, la festa dels tres dies dels Lèmurs o Lemuria, en que tots els morts malèvols i inquiets eren apaivagats. Aquest èmfasi en els morts en les dues festes va fer que un fos fàcil posar la nova festa per suplantar la celebració pagana.
No tots els catòlics estan d'acord amb aquesta història del dia de Tots Sants. Alguns creuen que la festa va ser iniciada pel papa Gregori III a principis del segle VIII. Va establir un dia de celebració "dels sants apòstols i de tots els sants, màrtirs i confessors, de tots els justos que estan en repòs a tot el món". La data escollida pel papa Gregori III va caure el primer de novembre.
Independentment de si el dia de Tots Sants es celebri al maig o novembre, se solapa en tots dos casos amb una antiga festa pagana, ja que les celebracions del dia de Tots Sants se superposen amb l'antiga festa dels lèmurs. Les celebracions de l'1 de novembre, també es solapen amb la celebració del Samhain celta "festa del final de la collita".
El Samhain és una festa pagana que se centra en els morts i encara és celebrada per molts neopagans avui en dia. La data de novembre per a Tots Sants també cau prop del Dia dels Morts i directament després de la secular festa de "Hallowed Eve" avui popularment coneguda com Halloween.
De fet, el nom de "Halloween" és un escurçament de "All Hallowed Eve". LesVespres o Vetlla del Dia de Tots Sants, és a dir "All Hallowed Eve" la nit anterior a "All Hallowed Day". De la mateixa manera que als Paisos catalans, entre altri, la "Vetlla de Nadal" és reconeguda com una festa pròpia, que està separada del dia de Nadal. "Halloween" és la revetlla del Dia de Tots Sants perquè el "All Hallowed Day" o "All Hallows Day" era un nom tradicional anglosaxó per al dia de Tots Sants. "HALLOWED", "HALLOW" o "HOLY" signifiquen "sant o beneït", d'ací ve la paraula anglesa HOLY-DAY => dia que no es treballa
La Festa de Tots Sants és considerada pels catòlics com un Holy-Day d'obligació. Els Holy-Days d'obligació són dies del calendari catòlic en que s'espera que els catòlics fidels assisteixin a missa i especialment, el sentit que ha quedat en la paraula actual, evitar el treball servil.
Lèmurs esperits de la mort[modifica]
Lèmurs (Lemures) foren a la mitologia romana els espectres o esperits de la mort, que els romans creien que tornaven de la tomba per atacar als vius. Moltes vegades eren confosos amb les Larves, amb les quals tenen trets en comú. Els escriptors descriuen els lèmurs en general com esperits de la mort.
Descripció[modifica]
Ovidi escrivia sobre ells dient que eren manes, potencialment venjatius esperits d'ultramón relacionats amb els avantpassats (parentes). Segons ell els ritus relacionats amb el seu culte estaven lligats a una religió arcaica, més propera a la màgia que la resta de cultes dels déus de la mitologia romana. Quatre segles més tard sant Agustí ajuntava lemures i larvae dins una mateixa categoria: esperits malignes dels manes que tenien per objectiu terroritzar els vius, i els contraposava als lares, esperits bons dels avantpassats.
Els Lèmurs no tenien forma i ocupaven una posició límit entre dos mons: el dels vius i el dels morts. Se'ls creia els causants de la sensació de por que pot anar lligada a la foscor. El fesol negre, relacionat amb els lèmurs
Culte[modifica]
Durant la República i la Roma Imperial es va instituir una festa, la Lemuralia per espantar als Lèmurs. Els dies 9, 11 i 13 de maig estaven dedicats a aplacar la ira dels lèmurs que voltaven dins les cases. El cap de família (paterfamilias) es llevava a mitjanit i llançava fesols a la seva esquena sense tornar la mirada enrere, en la creença que això seria un àpat deliciós per als lèmurs. El color apropiat era el negre, o fesols de pell fosca per tractar-se de deïtats ctòniques. William Warde Fowler interpreta l'oferiment de fesols com una ofrena de de vida i assenyala que era un ritual massa impur perquè se n'encarreguessin els sacerdots. Els lèmurs eren a la vegada temuts i temibles : si se sentien insatisfets amb l'ofrena dels fesols podien expressar el seu mal humor donant un cop als estris de cuina o tombant a terra alguna cosa amb gran estrèpit.
Fora de la cultura romana[modifica]
Fora de l'àmbit de la mitologia romana, els lèmus van servir d'inspiració al naturalista Carl von Linné per a posar nom a una espècie dins la família dels primats, els Lemuroïdeus. Segons ell va escollir aquest nom perquè són animals d'activitat nocturna i moviments lents; tot plegat atributs dels lèmurs mitològics que ell havia llegit en escrits de Virgili i d'Ovidi. No obstant és fals la creença que els xiscles d'aquests animals o que la seva mirada que alguns qualifiquen de fantasmagòrica, li hagués portat a donar-los aquest nom.
En l'obra de Goethe, "Faust", apareix un cor de lèmurs enviats per Mephistopheles per a fer la tomba de Faust.
Referències[modifica]
- ↑ Jordi Parramon, pàg 135
- ↑ Sant Agustí. La ciutat de Déu, p. 11.
- ↑ W. Warde Fowler. W. Warde Fowler, The Roman Festivals of the period of the Republic. Nova York: ed. MacMillan, 1899, p. 106–110.
- ↑ Mary Beard, J. North, S. Price. " Religions of Rome", Vol 1, 1998, p. 31, 50.
- ↑ G. Thaniel. " Lemures and Larvae". The American Journal of Philology, 94.2,, 1973, p. 182–187..
- ↑ A.R. Dunkel, J.S. Zijlstra, C.P. Groves «"Giant Rabbits, Marmosets, and British Comedies: Etymology of Lemur Names, part 1"». Lemur News, 16, 2011, pàg. 63-70. ISSN: 1608-1439.
- ↑ Ovidi. "Fasti", II, p. 500-532.
- ↑ W. Blunt, W.T. Stearn. " Linnaeus: The Compleat Naturalist". ed.Princeton University Press, 2002, p. 252. ISBN 978-0-691-09636-0.
- ↑ A.R. Dunkel, J.S. Zijlstra, C.P. Groves «"Giant Rabbits, Marmosets, and British Comedies: Etymology of Lemur Names, part 1"». Lemur News, 16, 2011, pàg. 65. ISSN: 1608-1439.
- ↑ Goethe. "Faust", p. 11515-11611.
Bibliografia[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1.
_________________________________________________________________________________________
SAMHAIN - ALL HALLOWS EVE - HALLOWEEN[modifica]
La influència de Samhain en la festa de Halloween és notòria. La imatge d'una carabassa amb decoracions samhainades. El Samhain1 de Novembreés la festa d'origen celta més important del període pagà a Europa fins a la seva conversió al cristianisme,en la qual la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre va servir com a celebració del final de la temporada de collita en la cultura celta. i va ser considerat com el "Celtic New Year", que va començar amb la temporada fosca. És alhora un festival de transició (el pas d'un any a un altre) i d'obertura a l'altre món. La seva etimologia és gaèlica i significa "final d'estiu".
Avui en dia Samhain continua sent celebrat pels seguidors dels moviments religiosos neopagans, com la Wicca.el druidanisme.
Druidaisme[modifica]
Article principal: Druida La gent es va vestir per a la celebració de Samhain. Sobre la religió dels druides,no se sap gran cosa, perquè no hi ha escrits sobre això; Tot es transmetia oralment de generació en generació. No obstant això, se sap que les festes de Samhain se celebraven molt probablement entre el 5 de novembre i el 7 de novembre (en ple equinocci de tardor i el solstici d'hivern)amb una sèrie de festivitats que van durar una setmana i van acabar amb la festa dels "esperits", i així va començar l'Any Nou Celta. Aquesta festa dels esperits era una de les seves festes principals, ja que celebraven el que per als cristians seria "cel i terra" (conceptes que només venien amb el cristianisme). Per a ells, el lloc dels esperits era un lloc de felicitat perfecta en el qual no hi havia fam ni dolor. Els celtes celebraven aquesta festa amb ritus en què els sacerdots druides, servint de "mitjans", es comunicaven amb els seus avantpassats, esperant ser guiats en aquesta vida cap alsimmortals. Es diu que els "esperits" dels avantpassats van arribar en aquesta data per visitar les seves antigues cases.
Després de la introducció del cristianisme[modifica]
Vegeu també: Dia de Tots Sants
Des del segle IV, l'Església de Síria va consagrar un dia per celebrar "Tots els màrtirs". Tres segles més tard, el papa Bonifaci IV (615) va transformar un temple grecoromà dedicat a tots els déus(panteó)en un temple cristià, dedicat al "dia de Tots Sants", a tots aquells que els havien precedit en la fe. La festa en honor de Tots Sants es va celebrar inicialment el 13de maig, però va ser el papa Gregori III (741)qui va canviar la seva data a l'1 de novembre,que era el dia de la "Dedicació" de la Capella de Tots Sants a la Basílica de Sant Pere,a Roma. Més tard, el 840,el papa Gregori IV va ordenar que la festa de Tots Sants se celebrés universalment. Com a festa major, aquesta també va tenir la seva celebració nocturna a la "vigília" per preparar la festa(31 d'octubre). Aquest vespre vigília el dia abans de la festivitat de Tots Sants, dins de la cultura anglesa es va anomenar "All Hallow's Eve", vigília de Tots Sants, un terme que finalment es va convertir en"Halloween".
Samhain en la cultura celta[modifica]
Vegeu també: Celta i Halloween. Vídeo en anglès que mostra tot el que necessites saber sobre un altar samhain. El calendari celta dividia l'any en dues parts, la meitat fosca que començava en el mes de Samonians (llunació d'octubre-novembre), i la meitat lleugera, a partir del mes de Giamonios (llunació abril-maig). Es va considerar que l'any començava amb la meitat fosca; Samonios es va convertir en l'Any Nou Celta. Cada mes començava amb la lluna plena, i la celebració de l'any nou tenia lloc durant les "tres nits de samonians", la lluna plena més propera entre l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern. Les llunes plenes van marcar el punt mitjà de cada meitat de l'any durant el qual se celebraven festivals. El calendari de Coligny marca la lluna d'estiu; No obstant això, omet la de mitjans d'hivern. El calendari va ser dissenyat per alinear les llunàtiques amb el cicle agrícola, i la posició astronòmica exacta del Sol es considerava menys important.
A la Irlanda medieval, Samhain va continuar sent la festa principal, celebrada amb una gran assemblea a la cort reial de Tara,que va durar tres nits, consistent amb el testimoni gal.
En la mitologia celta,els sidhe, o pobles èrics, també celebraven Samhain; Van ser ells els que van patrocinar la Festa dels Morts. La vigília de novembre les fades podien prendre marits mortals i es van obrir totes les grutes de fades perquè qualsevol mortal que fos prou valent pogués fer una ullada a aquests dominis, per admirar els seus palaus plens de tresors. Però hi havia pocs celtes que s'aventuraven voluntàriament en aquell regne encantat, perquè sentien per les fades un gran respecte, tenyit de terror. La festa celta es descriu com una comunió amb els esperits dels difunts que, en aquesta data, van ser autoritzats a caminar entre els vius, donant a la gent l'oportunitat de reunir-se amb els seus avantpassats morts. Per mantenir els esperits feliços i mantenir els dolents lluny de les seves llars, van deixar el menjar fora, una tradició que es va convertir en el que els nens fan avui anant de casa en casa demanant dolços.
Després que els romans conquerissin gran part dels territoris celtes,van influir en el món celta amb les seves festes a la deessa romana de la collita, Pomona. Més tard, els cristians van descriure les celebracions celtes com una pràctica herètica, i sota aquest pretext van destruir gran part de la cultura celta, monuments i tradicions,per enfortir el seu domini polític i social del vell continent. Era el moment de la subjugació dels pobles lliures pagans, que es convertien al cristianisme demonitzant les seves creences i adoptant les seves festes. Així, Samain es va convertir en el dia de Tots Sants,del qual deriva el nom anglès de Halloween.
Per Samhain era costum buidar naps (més tard carabasses,a causa d'una tradició irlandesa) posar espelmes a l'interior. Diversos segles més tard, aquesta tradició (que avui reneix gràcies al moviment neopagan)té continuïtat en l'actual Halloween, exportació dels irlandesos als Estats Units al segle XIX i principis del XX.
Samhain (Samaín) en la península ibèrica[modifica]
Vegeu també: Galícia
Rafael López Loureiro,professor d'escola de Cedeira (La Corunya),va ser l'encarregat de redescobrir aquesta tradició i comprovar que existia a tota Galícia fins fa menys de trenta anys. En algunes zones rurals d'Astúries és una tradició que, amb més o menys intensitat, s'ha mantingut. A més, també va comprovar la seva supervivència al nord de Càceres,al voltant de la zona on es troben els pobles de parla gallega,i en zones de Zamora i Lleó. A més, aquest erudit va analitzar la relació del costum de les carabasses amb el culte a la mort i similar a les tradicions germanes de les Illes Britàniques. Fins i tot va arribar a detectar peculiaritats com quiroga (Lugo),on la carbassa tallada s'asseca i es conserva per ser utilitzada com a màscara a l'Entroido. El seu treball sobre aquesta tradició, recollit en el llibre Caliveras de melón i en un altre d'aparició posterior, va començar a cridar l'atenció dels antropòlegs. El que López Loureiro no va tenir en compte és la relació entre Samain i Magosto.
Avui el Samhain o Samaín (Adaptació al gallec de la paraula gaèlica) se celebra amb grans arrels en algunes de les ciutats i pobles de Galícia,com la Corunya, Ferrol, Cedeira,etc.
Al poble de Ribadavia se celebra cada 31 d'octubre la festa"a noite meiga"(la nit de les bruixes), en la qual la ciutat "s'omple" de fantasmes, bruixes, vampirs. El castell és el lloc d'un gran pas del terror, entre altres activitats.
A la Corunya,els rapinyaires s'amagaven a les carreteres amb carabasses, prèviament buidades i amb espelmes a l'interior, per espantar la gent que passava per les corredoiras. Les noies portaven collarets fets de castanyes per espantar els esperits malignes.
A l'illa d'Arosa,nens i nenes des de ben petits, es dediquen a anar el 2 de novembre a demanar les portes de veïns, comerços, fleques, etc. amb la frase"Unha almsignaiña defuntiños polos que van alá"per omplir les bosses de quincalles, castanyes, mandarines i fins i tot panets fets expressament per a aquest dia.
A Vigo,durant aquella nit al barri històric de la ciutat és habitual trobar carabasses, prèviament buidades i amb espelmes a l'interior. Cal destacar que la celebració del Samhain a Vigo coincideix amb una altra festa pagana de gran tradició a Galícia com el magosto.
Samhain en la llegenda celta irlandesa[modifica]
Article principal: Mitologia irlandesa
El cicle de l'Ulster està esquitxat de referències a Samhain. Moltes de les aventures i campanyes realitzades pels personatges comencen a la festa nocturna de Samhain. Alguns exemples d'aquestes històries presents en el folklore irlandès són:
- Echtra Nerai,l'aventura de Nera
- Cath Maige Tuired,en la qual les deïtats Morrigan i Dagda es troben i tenen relacions sexuals abans de lluitar contra els fomorians,una raça semi-dura que habitava Irlanda en temps antics.
Renovació de Samhain que evita la influència dels EUA[modifica]
Altar Samhain. López Loureiro també va difondre la tradició de les carabasses i la seva relació amb Samhain per part d'escoles i associacions de tot tipus, la qual cosa està provocant que cada vegada hi hagi més llocs on aquest festival se celebra sense passar per la influència dels Estats Units. També va promocionar, el 2004, el Samhain que encara se celebra avui a Cedeira (La Corunya). Primer, des de l'associació«Chirlateira»,i després de«Amics do Samaín»,que cada any organitzen una exposició i un premi a la carbassa millor esculpida. A més, se celebra una "processó d'ànimes", en la qual els joves de la localitat desfilen pels carrers disfressats i portant llums com si fossin la Santa Compaña. Hi ha un berenar i grups d'animació. Durant tres anys, els premis anuals Samhain atorgats a Isaac Díaz Pardo han estat atorgats a Xaquín Marín i al grup Milladoiro. L'entrega de premis se celebra en una caldeirada cultural, i la festa es tanca amb el"De aquí nun ano",un pregó que es llegeix al final de l'acte.
Aquesta celebració és l'hereva directa de la festa de Cedeira el Samaím o Festa das Cabaças celebrada pel grup A Revolta,integrat a la Fundaçom Artábria de Ferrol(La Corunya). Després d'un any de participació en el Samaín del Nord, van introduir en el nucli urbà de Ferrol (La Corunya)la talla de carabasses, a més de l'obradoiro i la posterior exposició. Des d'Artàbria reconeixen que la tradició de la talla no es conservava a la ciutat, sinó que hi havia records en tots els pobles del voltant, especialment cap al Nord. A Narón (La Corunya),ja fa temps que hi ha la festa organitzada per l'Associació de Veïns de Sant Mateu. A Ferrolterra (La Corunya),la Festadas Caveirasde Narahío. A Palmeira,la festa organitzada per l'escola pública.
Un text teatral, Indo para o Samaín, de Carlos Labraña,ensenya als més petits aquesta tradició gallega. Una història de Celia de Sáa,del programa Plis Plas de Ràdio Galega,també recull aquesta tradició, i la revista que va publicar el programa li va dedicar articles des de fa diversos anys. El setmanari A Nosa Terra també recull aquesta tradició a les seves pàgines, i a mesura que s'acosta el Dia dels Morts, cada vegada hi ha més pàgines que reflecteixen l'existència d'aquest costum. A poc a poc, el Samaín va guanyant popularitat dins de les tradicions gallegues.
Vegeu també[modifica]
- Halloween
- sincretisme
- solstici d'hivern
Referències[modifica]
- ↑ Pronunciat AFI: [ˈsɣəu̯nj] en irlandès.
- ↑ Samhain significa final d'estiu i se celebra el 31 d'octubre (hemisferi nord) i l'1 de maig (hemisferi sud); (en irlandès el mes de novembre s'anomena samhain, el que suggereix que aquesta festa s'estén al llargd'aquestmes és una de les dues nits d'"esperits" durant tot l'any, l'altra és Beltane. És una intervenció màgica on les lleis 500 del temps i de l'espai se suspenen temporalment i desapareix la barrera entre els mons. Comunicar-se amb els avantpassats i els amors difunts és fàcil per a aquest temps.
- ↑ Avui en dia molts wiccans encara practiquen aquesta tradició. Es van encendre i deixar espelmes simples a les finestres per ajudar a guiar els esperits dels avantpassats i els estimats a la llar. Es van posar més cadires a les taules i al voltant de les llars de foc per als convidats invisibles. Les pomes es col·locaven a les voreres i a les carreteres per als esperits perduts o no tenien descendents. A Samhain s'obre el portal al món dels morts i és el moment perfecte per treballar en endevinacions i invocacions dels morts.
Referències[modifica]
- ↑ "Coses que potser no saps sobre Samain, l'origen celta de Halloween." Far de Vigo. Recuperat el 28 d'octubre de 2017.
- ↑ López Loureiro, Rafael (2003). Samaín: La festa de caliveras. Vigo (2009), endavant. ISBN 84-7680-492-X.
- ↑ El turisme de Vigo. "La noche del Samain". www.turismodevigo.org. Recuperat el 4 de novembre de 2016.
Bibliografia[modifica]
- El llibre de les ombres (2002). Migene González Wipler edit. Llewellyn Castellà 2002
- Wicca La màgia de la natura (2003) Verònica Hernández. editar. Tessa
- Wiccan Magick, Ensenyaments interns de l'artesania (2001). Raven Grimassi. Edit. Lewellyn Publications
- Wicca: La màgia de la deessa (1998) Estelle Daniels edita. Oceà
- Carmichael, Alexander (1992). Carmina Gadelica. Lindisfarne Press ISBN 0-940262-50-9
- Chadwick, Nora (1970). Els celtes. Londres, Pingüí ISBN 0-14-021211-6
- Danaher, Kevin (1972). L'any a Irlanda. Dublín, Mercier ISBN 1-85635-093-2
- Evans-Wentz, W. Y. (1990 [1966]). La fe de les fades als països celtes. Nova York, Ciutadella ISBN 0-8065-1160-5
- MacKillop, James (1998). Diccionario de mitología celta. Oxford University Press ISBN 0-19-280120-1
- McNeill, F. Marian (1959). La Plata Bough,Vol. 1-4. William MacLellan, Glasgow lois eiroa
- Loureiro, Rafael (2003), Samaín, la festa de caliveras, Vigo, Ir Going, ISBN 84-7680-492-X
Enllaços externs[modifica]
- Halloween: una història de celtes, romans i cristians
- Samhain en asatru.es (COE)
- Vídeos a YouTube
- Festes
- Sàbat de Samhain
- Sàbat de Samhain
- Halloween i Samhain - Folklore bilingüe i irlandès.
- Samhain: Temporada de La mort i renovació - Estudios célticos y reconstruccionismo.
- Festa de Samhain/Cap d'Any Cèltic/Celebració de Tots els Sants Celtes - Cristianos celtas en Massachusetts, EUA.
- Samhain al turó de Tara, 2007 - Fotos de la cerimònia de foc de Tlachtga i Tara
- Festival de Foc d'Irlanda: Samhain Costumbres celtas.
- Samhain a Dorset - Imatges modernes d'una celebració samhain a Dorset, Anglaterra.
- Full informatiu De Hallowe'en - Document pdf Witchology.com.
- Inici de l'hivern a Castella, llegenda de les aparicions