Lemúria (festival romà)
| Tipus | dia festiu religió de l'antiga Roma  | ||
|---|---|---|---|
Lemúria o Lemuràlia va ser una festivitat del calendari romà religiós per fer fora de la casa els esperits inquiets dels morts. Es feia cada any al mes de maig i els rituals tenien caràcter privat. El seu nom procedeix de Lèmur l'esperit de les persones mortes.
Orígens[modifica]
Es diu que Ròmul la va instituir per apaivagar l'esperit del seu germà Rem al qui havia matat, i que originalment es va dir Remúria.[1] Se celebrava de nit i en silenci durant tres dies no seguits (9, 11 i 13 de maig). Aquests dies estaven marcats al calendari amb la N de nefastus, a diferència de la Feràlia, una altra festivitat religiosa dedicada als esperits dels difunts. Durant la celebració els temples dels déus eren tancats i portava mala sort casar-se en aquests dies i fins i tot durant la totalitat del mes de maig, i si algú ho feia s'esperava que es moriria aviat.
Sembla que en un principi aquesta festa religiosa va tenir caràcter públic i que en els temps en què Ovidi va fer una descripció [2] havia passat a tenir caràcter domèstic i privat, practicada només per es persones supersticioses, igual com va passar amb la Feralia dedicada als manes.[3]
Activitats[modifica]
Durant la nit dels dies de la Lemúria, el pare de família es llevava a mitjanit, es rentava les mans, es posava a caminant descalç per la casa mentre mastegava fesols negres i els escopia sense mirar enrere, després invitava als esperits inquiets a marxar d'aquell lloc (haec ego mitto; his redimo meque meosque fabisi. Manes exite paterni! ), i feia sonar els estris de metall que tenien a la cuina. Aquest ritu es repetia nou vegades i es donava per acabat.[4] L'ús de fesols negres era típic de les cerimònies relacionades amb els morts, també es feien servir en la Palília i la Feralia. Fins i tot és curiós trobar l'ús d'aquest llegum en ritus semblants en cultures llunyanes com ara al Japó i amb el mateix significat.[5]
Les verges vestals aprofitaven per fer la mola salsa durant aquests dies, un condiment sagrat que farien servir en els sacrificis oferits a Juno el mes següent.[6]
En època cristiana[modifica]
El papa Bonifaci IV, va consagrar l'edifici del Panteó de Roma en nom de la verge Maria i dels màrtirs cristians un 13 de maig de l'any 609, fet que alguns historiadors han interpretat com una continuació dels exorcismes pagans que es feien durant la Lemúria.[7] Des d'aquell dia es va celebrar cada any la festa dedicada a Sanctae Mariae et Martyres, però que la gent va anomenar "Festa de Tots Sants" fins que es va traslladar a l'1 de novembre, data que anteriorment estava dedicada a l'advocació de sant Efrem.[8]
Altres autors, en canvi, relacionen l'actual festa de Tots Sants amb la celebració romana de la Parentalia.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Ovidi. Fasti, V, 451
- ↑ Ovidi. Fasti V, 421
- ↑ Fowler, 1899, p. 107.
- ↑ Fowler, 1899, p. 109.
- ↑ Frazer, 1922, p. 176(capítol II).
- ↑ Fowler, 1899, p. 110-111.
- ↑ Taylor, 2000, p. 163.
- ↑ Alban Butler Vides de sants, volum IV, 1 de Novembre, citant a: Ephraem Syrus, Carmina Nisibena, ed. Bicknell, p. 23, 89
- ↑ Laing, 1931, p. 84.
Bibliografia[modifica]
- Fowler, William Warde. "The Roman Festivals of the Period of the Republic". Londres: ed.MacMillan and Co., 1899.
- Frazer, James George. "The Golden Bough:A Study in Magic and Religion", 1922.
- Taylor, Richard P. "Death and the Afterlife: a cultural encyclopedia", 2000.
- Laing, Gordon J. "Survivals of Roman Religion", 1931.
