Usuari:Medograd/Segon govern Azàrov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El segon govern d'Azarov (ucraïnès: Другий уряд Миколи Азарова: Другий уряд Миколи Азарова Druhyi uryad Mykoly Azarova) era el govern d'Ucraïna de 24 de desembre de 2012 a 28 de gener de 2014.[1] Va ser dissolt durant el Euromaidan protestes.[2] Els ministres (exceptua Primer ministre Mykola Azarov qui va ser reemplaçat per Primer ministre d'Ajudant Serhiy Arbuzov (ex officio)) va continuar en breu com a caretaker govern.[3][3][4] El 27 de febrer de 2014 el parlament d'Ucraïna va aprovar una resolució per rebutjar el govern.[5]

Creació[modifica]

El 3 de desembre de 2012, el primer govern d'Azarov esdevenia un caretaker govern després de President ucraïnès Víktor Ianukòvitx va acceptar la dimissió de Primer ministre Mykola Azarov i el seu govern que segueix el 28 octubre 2012 elecció parlamentària.[6] Un nombre de membres de govern, incloent Primer ministre Azarov, va ser elegit a parlament en aquella elecció.[6] Per tal d'aconseguir aquests mandats parlamentaris, eren obliged per entregar documents en l'acomiadament de la seva feina anterior a la Comissió d'Elecció Central dins 20 dies després de l'elecció (per 3 desembre).[7]

El 9 de desembre de 2012, Yanukovych va nomenar Azarov per un terme nou mentre Primer ministre.[8] Aquest nomenament va ser aprovat per parlament el 13 de desembre de 2012.[9] Segons Svoboda, que va votar absolutament contra Azarov, la seva cita és il·legal com a mínim a causa de tal technicality en la llei d'Ucraïna quin requereix el President d'Ucraïna per ser físicament present en la sala de sessió de parlament durant el seu candidacy aprovació per Verkhovna Rada.[10] L'ajudant de les Persones d'Ucraïna de l'UDAR de facció parlamentari, Iryna Herashchenko, va declarar que les totes cites polítiques que van tenir lloc que el dia és un "polític subornar" del partit de poder (Partit de Regions) al Partit Comunista d'Ucraïna.[10] El 4 de desembre de 2012, nou dies abans que cita d'Azarov, l'ajudant d'unes persones d'Ucraïna de Partit Comunista d'Ucraïna Spiridon Kilinkarov insistit a l'espectacle de xerrada polític Syohodni. Pro holovne En el canal televisiu ucraïnès TVi que els comunistes absolutament no votaran per qualssevol candidats al Primer ministre d'Ucraïna de Partit de Regions.[11] El 13 de desembre, absolutament tots els membres del Partit Comunista d'Ucraïna va votar mentre un pel candidacy de Mykola Azarov com el Primer ministre d'Ucraïna.

El 24 de desembre de 2012, el segon Azarov el govern va ser fixat per President Yanukovych (Presidencial Ukase #726/2012).[1][12] La coalició de Partit de Regions i Ucraïna – Endavant! Mentre és ara en el govern va ser previst i esmentat per l'estudi televisiu ucraïnès Kvartal 95 dins octubre 2012 dins un dels seus episodis de quart de Vespre.[13]

Segons Anders Åslund, el govern va fer front a tres tasques grans: per governar, per trencar l'aïllament estranger d'Ucraïna i a salvage el país d'una situació financera vulnerable.[14] Dins desembre 2012, va observar "poca raó per creure que pugui solucionar qualsevol d'aquestes tres tasques".[14]

Dirigent de facció de Partit comunista Petro Symonenko va declarar el 28 de desembre de 2012 que el Partit Comunista d'Ucraïna i el Partit de les regions no havien conclòs qualssevol acords respecte del suport Comunista de Mykola Azarov candidacy pel correu de Primer ministre però que el seu partit hi havia donat suport aquest nomenament perquè Azarov havia dit que el seu govern estava a punt per implementar el programa damunt l'accessió d'Ucraïna a la Unió de Duana de Bielarús, Kazakhstan i Rússia.[15] Symonenko Va afegir que haver d'Azarov fallar per complir la promesa d'Ucraïna està unint aquesta unió de duana, els Comunistes iniciarien la seva dimissió.[15]

Parlamentari votant[modifica]

Sí No Va abstenir No va votar Total
252 129 0 20 401
Facció Número de membres Sí No Va abstenir No va votar Absent
Partit de Regions 210 208 0 0 0 2
Batkivshchyna – Oposició unida 99 0 51 0 16 32
UDAR 42 0 38 0 3 1
Svoboda 37 0 37 0 0 0
Partit comunista d'Ucraïna 32 32 0 0 0 0
No afiliat 24 12 3 0 1 8

Vot de cap confiança[modifica]

Dins 2013 el govern va dirigir dues vegades per sobreviure el vot de cap confiança del parlament ucraïnès fins que finalment el President d'Ucraïna va acceptar la dimissió de Primer ministre d'Ucraïna Mykola Azarov més d'hora dins 2014.

El primer cop el parlament va votar damunt 19 d'abril de 2013.[16]

Sí No Va abstenir No va votar Total
190 91 2 79 362
Facció Número de membres Sí No Va abstenir No va votar Absent
Partit de Regions 207 0 91 2 74 40
Batkivshchyna – Oposició unida 95 88 0 0 0 7
UDAR 42 35 0 0 0 7
Svoboda 36 36 0 0 0 0
Partit comunista d'Ucraïna 32 21 0 0 1 10
No afiliat 32 10 0 0 4 18

El segon cop el parlament va votar damunt 3 de desembre de 2013.[17]

Sí No Va abstenir No va votar Total
186 5 12 135 338
Facció Número de membres Sí No Va abstenir No va votar Absent
Partit de Regions 205 1 5 12 100 87
Batkivshchyna – Oposició unida 90 90 0 0 0 0
UDAR 42 42 0 0 0 0
Svoboda 36 36 0 0 0 0
Partit comunista d'Ucraïna 31 0 0 0 31 0
No afiliat 38 17 0 0 4 17

Caiguda i continuació provisional com caretaker gabinet[modifica]

Després que setmanes de Euromaidan protestes, i enfrontaments, durant quins civils van ser matats[nb 1], Primer ministre Azarov va oferir la seva carta de dimissió el 28 de gener de 2014.[18] Segons el seu gabinet, Azarov va ser citat dient que "Per tal de crear oportunitats addicionals per socio-polític compromise, pel sake del poblament pacífic del conflicte, he fet una decisió personal per preguntar el president ucraïnès per acceptar la meva dimissió del correu de primer ministre ucraïnès," Sota la constitució ucraïnesa això va significar el govern sencer hi havia dimitit.[3][19] El President subsegüentment acceptat la dimissió i va signar un decret que rebutja el Gabinet, els quals decreten no agafaria efecte fins al Verhovna Rada va aprovar un Gabinet nou. Per això el segon Azarov el govern continuat com a caretaker govern.[3] Primer ministre Azarov va ser reemplaçat per Primer ministre d'Ajudant Serhiy Arbuzov.[3] Però sota llei ucraïnesa el gabinet només podria ser capaç d'implementar els seus deures per no pas més de 60 dies.[4]

El compromise tracte de 21 de febrer de 2014 entre President Yanukovych i l'oposició per acabar el febrer 2014 Euromaidan els aldarulls van estipular que un govern d'unitat nacional nou era per ser format dins deu dies.[20] El 27 de febrer de 2014 el parlament d'Ucraïna ha aprovat una resolució per rebutjar el govern.[5] Immediatament van seguir ell per la cita dels membres de gabinet nous del Yatsenyuk Govern.[21]

Consecucions[modifica]

Fons Monetari Internacional Dins desembre 2013 l'IMF va declarar que la barreja de política del govern ucraïnès hi havia "generat gran extern i fiscal imbalances" i que això hi havia "contribuït a aprofundir la recessió en el país".[22]

Composició[modifica]

Primer ministre de vici assignments[modifica]

  • Primer PM de Vici – Serhiy Arbuzov
    • Ministeri de Menjar i Política Agrària
    • Ministeri de Comerç i Desenvolupament Econòmic
    • Ministeri de Política Social
    • Ministeri de Finança
    • Ministeri d'Ingressos i Deures
  • PM de vici – Yuri Boiko[23]
    • Ministeri d'Energia i Indústria de Carbó
    • Ministeri d'Ecologia i Recursos Naturals
    • Ministeri de Política Industrial
    • Sector espacial
  • PM de vici – Oleksandr Vilkul
    • Ministeri d'Infraestructura
    • Ministeri de Desenvolupament Regional, Construcció i Allotjament
  • PM de vici – Kostyantyn Hryshchenko
    • Ministeri de Cultura
    • Ministeri d'Educació i Ciència, Joventut i Esport
    • Ministeri de Seguretat de Salut
  • No-va supervisar ministeris (Defensa i Seguretat Nacional Consell d'Ucraïna)
    • Ministeri de Justice
    • Ministeri de Defensa
    • Ministeri d'Afers Estrangers
    • Ministeri d'Afers Interns
    • Ministeri de Gabinet de Ministres

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 President of Ukraine has appointed new staff of the Cabinet of Ministers of Ukraine, UNIAN (24 desembre 2012)
  2. ↑ http://www.theglobeandmail.com/news/world/ukrainian-prime-minister-resigns-as-unrest-continues/article16540544/
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Ukrainian parliament delays vote on amnesty law until Wednesday, Euronews (28 gener 2014)
  4. ↑ 4,0 4,1 Serhiy Arbuzov to head Ukraine govt pending premier's appointment, Interfax-Ukraine (6 febrer 2014)
  5. ↑ 5,0 5,1 Rada dismisses previous government, to form new one, Interfax-Ukraine (27 febrer 2014)
  6. ↑ 6,0 6,1 Yanukovych dismisses Azarov and Cabinet of Ministers, Kyiv Post (3 desembre 2012)
    Ukraine government resigns, stays on in acting role, Kyiv Post (3 desembre 2012)
  7. ↑ Baloha posts his resignation as emergencies minister on Facebook, Kyiv Post (27 novembre 2012)
  8. ↑ Yanukovych picks Azarov for new term as prime minister (updated), Kyiv Post (9 desembre 2012)
  9. ↑ Ukraine parliament approves Azarov as prime minister, Reuters (13 desembre 2012)
  10. ↑ 10,0 10,1 The second day of work.
  11. ↑ CPU: We are not going to vote for the Prime Minister of Party of Regions.
  12. ↑ Official document: Presidential Ukase #726.
  13. ↑ "Evening quarter". The first three of "Ukraine – Forward!" a YouTube
  14. ↑ 14,0 14,1 Ukraine’s new government sign of increasing Yanukovych weakness, Kyiv Post (25 desembre 2012)
  15. ↑ 15,0 15,1 Symonenko:Communist Party had no agreements to support Azarov's candidacy for premiership, Kyiv Post (28 desembre 2012)
  16. ↑ Individual voting.
  17. ↑ Individual voting.
  18. ↑ BBC News «Ukraine's PM Azarov and government resign». , 28-01-2014 [Consulta: 28 gener 2014].
  19. ↑ http://en.interfax.com.ua/news/general/187663.html
  20. ↑ Ukraine: peace hopes in the air as president loses his powers, The Daily Telegraph (21 febrer 2014)
  21. ↑ Maidan nominates Yatseniuk for prime minister, Interfax-Ukraine (26 febrer 2014)
    Ukrainian parliament endorses new cabinet, Interfax-Ukraine (27 febrer 2014)
  22. ↑ IMF slams Ukraine's macroeconomic policy, Interfax-Ukraine (20 desembre 2013)
  23. ↑ President charges Vice Premier Boiko with duties in space sector, Interfax-Ukraine (23 maig 2013)

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Medograd/Segon_govern_Azàrov&oldid=18551080»