Usuari:Medograd/Tati (llengua d'Iran)

Llengua Tati (Tati: Tâti Zobun, تاتی زبون) o Del sud Tati és un Northwestern llengua iraniana que és de prop relacionat al Talysh llengua, parlat pel Tat persones d'Iran. Tats És un subgrup de Northwestern Iranians. Ells també reclamació ancestry del Sassanid Perses.

Vell Azari

Algunes fonts utilitzen el terme vell Azari/Azeri per referir al Tati llengua mentre va ser parlat en la regió abans de l'estès de Turkic llengües (veu Antic Azari llengua), i és ara només parlat per comunitats rurals diferents en Azerbaitjan iranià (com pobles en Harzanabad àrea, pobles al voltant de Khalkhal i Ardabil), i també en Zanjan i Qazvin províncies.

Tati Estructura de llengua

En qualsevol llengua, arrels i afixos de verb constitueixen els components més bàsics i importants d'una llengua. L'arrel és un element va incloure dins totes les paraules d'una família lèxica i porta el significat bàsic d'aquells elements lèxics. Un afix de verb és un element afegit a l'arrel per formar un significat nou. Dins moltes llengües iranianes noves, afixos de verb han quedat gairebé inadvertit, i sigui possible, per l'acte de derivar arrels, per netejar amunt la majoria de les seves ambigüitats estructurals i semàntiques. A diferència de l'arrel, afixos de verb poden ser fàcilment identificat i va descriure. Dins moltes llengües, acte d'afixos del verb com la base de formació de verb i és sovint derivat d'un nombre limitat d'arrels. Tati, Talysh, i Gilaki les llengües pertanyen a Del nord-les llengües iranianes occidentals actualment parlades al llarg de la costa de Caspian Mar. Aquestes llengües que gaudeixen de molts elements lingüístics vells no han estat duly estudiat d'una perspectiva lingüística.

En el camp de fonètiques Tati és similar a la resta del del nord-llengües iranianes occidentals: és distingit per la persistència d'iranià *z, *s, *y-, * v- contra el del sud-occidental d, h, j-, b-; desenvolupament //ʒ// < * j, /*/t͡ʃ// contra el del sud-de l'oest z, i la preservació de intervocalic i postvocalic *r i fins i tot, per un nombre de dialectes, rotacisme de desenvolupament.

En el camp de morfologia, Tati és menys analític dins estructura que el del sud-llengües iranianes occidentals. Havent-hi perdut les fundacions antigues de classes i verb, tati cas conservat (dos cas: directe, o subjectiu, i oblique). És un gènere-la llengua neutra exceptua dins algun nom i formacions de verb.

Ergative En Tati llengua

Tati És un ergative llengua, i.e. "amb transitive verbs l'agent/subjecte del verb és expressat pel cas directe en el present tensa, però pel oblique antigament tensa, mentre que el pacient d'objecte/directe en el present tensa és expressat pel oblique, però pel directe antigament".

Khalkhali És un del Tati els dialectes parlats en Shahrood i Xorsh-rostam districtes de Khalkhal. Khalkhali Tati És distingit d'altres dialectes que produeixen ergative estructures, a causa del adherence de verb a objecte semàntic, dins número, persona i especialment dins gènere. Mentrestant, segons alguna evidència en aquest dialecte, a part de passat transitive verbs, alguns intransitive els verbs són influïts pel ergative estructura.

Tati Dialectes

1. Del sud de Qazvin província (Tākestāni, Eshtehārdi, Chāli, Dānesfāni, Esfarvarini, Ebrāli-ābādi, Sagz-ābādi)
2. Ardabil Província (Khalkhāli)
3. Alborz Gamma de muntanyes (Damāvandi, Rudbāri, Alamuti, Taleqāni, Ziārāni, Tikhuri)
4. Del nord Khorasan província (Khorāsāni)

Comparació de diversos Tati dialectes

Anglès	Persa	Tākestāni Tāti	Sagzābādi Tāti	Ebrāliābādi Tāti	Ardabilaki Tāti	Ziārāni Tāti	Tikhuri Tāti
Nen	بچهbačče	zārin/bālāبالا/زارين	zāruزارو	zāruزارو	vačUnوچه	eyālعيال	vačUnوچه
Rooftop	پشت بام بامpošte bām	bonبُن	Panetبون	bönبون	bomبوم	bumبوم	bumبوم
Mà	دستdast	bālبال	bālبال	bālبال	bālبال	bālبال	bālبال
Agut	تيزtiz	tijتيج	tijتيج	tijتيج	tijتيج	tijتيج	tijتيج
Germana	خواهرxāhar	xākeخاکه	xuačUnخواچه	xuākaخوآکه	xāxorخاخور	xoārخُوآر	xoārخُوآر
Ablució/Wudu	وضوvozu	dasnemāzدسنماز	dasta māzدست ماز	dasnemāzدسنماز	dasnemāzدسنماز	dastnemāzدست نِماز	dastnemāzدست نِماز
Housewife	کدبانوkadbānu	keyvuniye/kalöntare zeyniyeکلُونتَره زينيه/کيوونيه	čeybonuaچي بنوه	keyvānuکيوانو	keyvānuکيوانو	kalentarکلنتر	xojirezenخوجيره زِن
Llentia	عدسadas	marjömakeمرجومکه	marjevaمرجوه	marjevaمرجوه	marjuمرجو	marjuمرجو	marjuمرجو
Tranquil	آرامārām	dinjدينج	dinjدينج	dinjدينج	dinjدينج	dinjدينج	dinjدينج
Crit	فريادfaryād	harāyهرای	harāy/qiaقيه/هرای	harāy/qeyaقيه/هرای	harāy/qiyuقيو/هرای	qālmeqāl/harāyهرای/قال مِقال	haraهَرَه

Català	Persa	Pahlavi	Avestan	Tākestāni Tāti	Sagzābādi Tāti	Ebrāliābādi Tāti	Ardabilaki Tāti	Ziārāni Tāti	Tikhuri Tāti
Gos	سگsag	sege	Va giravoltar	asbe/māččiyeماچيه/اَسبه	asbaاَسبه	asbaاَسبه	sagسگ	sayg/māččUnماچه/سَيگ	sayg/māččUnماچه/سَيگ
Os	استخوانostoxān	ast/xastak	ast	esqonjاسقُنج	xastaخسته	xastaخسته	esdeqānاسدقان	hastaهَستَه	hastaهَستَه
Mentida	دروغdorugh	drog/droo	droj	duruدورو	deruدرو	doruدُرو	duruدورو	duruدورو	duruدورو
Agulla	سوزنsuzan	darzik/darzi	dereza	darzoneدرزُنه	darzenaدرزنه	darzenaدرزنه	darzanدرزَن	darzenدرزِن	darzenدرزِن
Cara	چهرهčehre	čihr/čihrak	dimدیم	dimدیم	dimدیم	dimدیم	dimدیم	dimدیم
Nuvi	دامادdāmād	zāmāt	zāmātar	zomāزُما	zummāزوما	zeymāزیما	zāmāزاما	zāmāزاما	zāmāزاما
Casa	خانهxāne	katak	kata	kiyeکیه	čiaچیه	kiaکیه	xānaخانه	xānaخانه	xānaخانه
Home	مردmard	mart	mereta	mardakمردک	miardaمیرده	miardaمیرده	merdiمِردی	mardekمَردِک	mardekمَردِک
Anyell	برهbarre	varrak	vareوَره	varaوره	varaوره	varaوره	varaوره	varaوره
Núvia	عروسarus	vazyok	vaze	veyeویه	veyaویه	veyaویه	ayris/erisعریس/عَی ریس	ayris/erisعریس/عَی ریس
Nas	بینیbini	vinik	vaenā	vinniyeوینیه	veniaونیه	veniaونیه	viniوینی	viniوینی	viniوینی
Llop	گرگgorg	gurg	vehraka	vargورگ	vargورگ	vargورگ	vergوِرگ	gurgگورگ	gurgگورگ

Altre Tati els dialectes són Vafsi, Harzandi, Kho'ini, i Kiliti Eshtehardi.

Vafsi Tati

Vafsi És un dialecte de Tati la llengua parlada en el Vafs poble i àrea circumdant en el Markazi província d'Iran. Els dialectes del Tafresh participació de regió moltes característiques amb els dialectes de Planell Centrals, tanmateix el seu inventari lèxic té molts elements en comú amb el Talysh subgrup.

Vafsi Té sis vocal curta fonemes, cinc vocal llarga fonemes i dues vocal nasal fonemes. L'inventari de consonant és bàsicament el mateix que en persa. Els substantius són inflected per gènere (masculí, femení), número (singular, plural) i cas (directe, oblique).

El oblique el cas marca el posseïdor (precedint el substantiu de cap), l'objecte directe definitiu, els substantius van governar per una preposició, i el tema de transitive els verbs antigament tensen. Els pronoms personals són inflected per número (singular, plural) i cas (directe, oblique). Un conjunt de pronoms enclítics sol indicar l'agent de transitive els verbs antigament tensa.

Hi ha dos demonstrative pronoms: un per proper deixis, un per remot deixis. L'ús del persa ezafe la construcció està estenent, tanmateix hi ha també una construcció possessiva nativa, consistint del posseïdor (unmarked o marcat pel oblique cas) precedint el substantiu de cap.

La inflexió verbal és basada damunt dues tiges: tija present i passada. La persona i el número són indicats sufixos personals va subjectar a la tija. En el transitive el passat tensa el verb consisteix del bare tija passada i personal concord amb el tema és proporcionat pels pronoms enclítics que segueixen la tija o un constituent que precedeix el verb. Dos prefixos modals solen transporta informació modal i aspectual. El participi passat és emprat en la formació de compost tensa.

Vafsi És una ruptura ergative llengua: ergativitat de Ruptura significa que una llengua ha dins un àmbit accusative morphosyntax i en un altre àmbit ergative morphosyntax. Dins Vafsi el present tensa és estructurat el accusative la manera i el passat tensen és estructurat el ergative manera. Accusative morphosyntax Significa que en uns temes de llengua de intransitive i transitive els verbs són tractats la mateixa manera i els objectes directes són tractats una altra manera. Ergative morphosyntax Significa que en uns temes de llengua de intransitive els verbs i els objectes directes són tractats una manera i temes de transitive els verbs són tractats una altra manera.

En el Vafsi el passat tensa temes de intransitive els verbs i els objectes directes són marcats pel cas directe mentre que temes de transitive els verbs són marcats pel oblique cas. Aquesta característica caracteritza el Vafsi el passat tensa tan ergative.

El unmarked l'ordre de constituents és SOV agrada dins més altres llengües iranianes.

Harzandi Tati

Harzani És considerat un endangered llengua amb un poc menys de 30,000 parlants en dia present. Els seus parlants principalment resideixen en el districte rural de Harzand, particularment en el poble sabut com Galin Ghaya. Harzani És també present en el neighboring pobles de Babratein i Dash Harzand.

Tan d'ara, Harzani no ha estat formalment reconegut per la República islàmica d'Iran, i així rep cap suport de govern.

Com altres llengües i dialectes de la família de llengua iraniana, Harzani segueix un Subjecte-Objecte-Verb (SOV) ordre de paraula. Té nou vocals, i comparteix un inventari de consonant amb persa. El Més enllà exhibeix una ruptura-ergative sistema de cas: el seu present tensa és estructurat per seguir nominative-accusative patterning, mentre el seu passat tensa segueix ergative-absolutori.

Una característica que distingeix Harzani de relacionat Northwestern les llengües iranianes és el seu canvi d'un intervocalic /d/ a un /r/. El També té una tendència a lengthen les seves vocals. Per cas, té la vocal tancada /oe/.[citation Necessitat]

Substantius i pronoms en Harzani no reflecteix gènere gramatical, però expressen cas. Substantius, en particular, codifica dos casos: directe i oblique cas, el primer del qual no és rendered morfològicament, però el segon és per subjectar un sufix. Mentrestant, els pronoms personals tenen tres casos: directe, oblique, i possessiu.

Verbs en Harzani és inflected per present tensar i el passat tensa. La informació que concerneix la persona i el número és reflectit en sufixos que subjecten a aquestes dues tiges de verb. Informació modal i aspectual és expressada utilitzant prefixos.

Kho'ini Tati

És parlat en el poble de Xoin i àrees circumdants, aproximadament 60 quilòmetres (37 mi) sud-oest de Zanjan ciutat en Iran del nord. El Xoini el sistema verbal segueix el patró general trobat en altre Tati dialectes. Tanmateix, el dialecte té les seves característiques especials pròpies com present continu que és format per la tija passada, un preverb canvi, i l'ús de connective sons. El dialecte està en perill d'extinció.

Els substantius tenen dos casos: directe i oblique. Contrari al sovint cas en persa, l'adjectiu no és Correu-positiu.

Els sufixos poden ser subjectats al verb; l'agent del verb en un ergative construcció; un adverbi; un preposicional o postpositional frase; i en un verb compost al seu nominal Complementa.

El mateix conjunt de finals és utilitzat pel present i el subjuntiu. Les finals del preterit i el present perfecte és bàsicament les formes presents enclítiques del verb 'per ser' (ah-, base cridada aquí un). Pel plusquamperfet i el subjuntiu perfeccionen el freestanding verb auxiliar 'per ser' (*bav-, base cridada aquí dos) és utilitzat. no hi ha cap final per singular imperatiu i és -ân per plural. Per les inflexions de "per ser" veure "inflexió Auxiliar" a sota.

Les tiges passades i presents són irregulars i shaped per desenvolupaments històrics, p. ex.: wuj- / wut- (per dir); xaraš-/xarat- (per vendre); taj-/tat- (per córrer). Tanmateix, dins molts verbs la tija passada és construïda en la tija present per afegir -(e)st; p. ex.: brem- → bremest- (per plorar).

L'imperatiu és format pel prefix modal ser- si el verb conté cap preverb, més la tija present i sense acabar en el singular i amb -ân en el plural. Ser- és sovint canviat a bi-, bo- o bu- segons la situació, i apareix tan b- abans que una vocal d'una tija verbal.

Kiliti Tati

Kiliti És un Tati dialecte d'Azerbaitjan que és de prop relacionat a Talysh. És parlat en els pobles al voltant de Kilit, va localitzar 12 sud-oest de quilòmetres de la ciutat de Ordubad en un districte amb el mateix nom de Nakhchivan dins Azerbaitjan.

Tati I Talysh

Tati I Talysh és Northwestern llengües iranianes que són proper a cadascú altre. Tot i que Talysh i Tati és dues llengües que han afectat cadascú altre en diversos nivells, el grau d'aquest efecte en els llocs diferents no són igual. De fet el molt closeness dels dos dialectes ha estat una raó important per impossibilitat de dibuixar clar borderlines entre ells. Passa que Tati les varietats poden ser vistes en el cor de Talysh districtes, o Talysh les varietats són trobades en el centre de Tati districtes. Aquesta reclamació és donada suport per enfocar en característiques lingüístiques de Tati i Talysh, la història de la interrelació entre els dos dialectes, geographical paràmetres de l'àrea, així com el fonològic, morfològic, i exemples lèxics.

Comparació de Talysh i diversos Tati dialectes

Anglès	Persa	Astārāi Talysh	Tākestāni Tāti	Sagzābādi Tāti	Ebrāliābādi Tāti	Ardabilaki Tāti	Ziārāni Tāti
Avall	پایینpāyin	jinaجینه	jirجیر	jirāجیرا	jirāجیرا	jirجیر	jir/jirāجیرا/جیر
Pare	پدرpedar	dādāدادا	dādāدادا	dadaدده	dadaدده	dādā/piyarپیر/دادا	dada/piyarپیر/دده
Amarg	تلخtalx	telتِل	talتل	talتل	talتل	talتل	talتل
Noia	دخترdoxtar	kelaکِلَه	titiyeتیتیه	titiaتی تیه	titiaتی تیه	detariدتری	detariدتری
Boig	دیوانهdivāne	turتور	turتور	turتور	turتور	turتور	turتور
Dona	زنzan	ženژِن	zeyniyeزینیه	zaniaزنیه	zaniaزنیه	zenزِن	zenekزنک
Blanc	سفیدsefid	ispiایسپی	isbiایسبی	esbiاسبی	sebiسبی	sividسوید	isbiایسبی
Pollastre	مرغmorq	kāGکاگ	karkeکرکه	čargaچرگه	kargaکرگه	kergکرگ	kergکرگ
Ladder	نردبانnardebān	serdسِرد	aselteاَسلته	sordaسورده	sordaسورده	palkān/palkānaپلکانه/پلکان
Cara	چهرهčehre	dimدیم	dimدیم	dimدیم	dimدیم	dimدیم	dimدیم

Vegeu també

• Alviri-Vidari Llengua
• Tat Persones (Iran)
• northwestern Llengües iranianes

Enllaços externs

• Iranica Entrada en Eshtehārdi, un de Tati dialectes
• Windfuhr: Nou De l'oest iranià
• Gramàtica del Talysh llengua en rus