Usuari:Mifamolinera/proves

Congrés científic que va tenir lloc el 2013 a Tarragona, organitzat pel Departament de Filologia Catalana i l'Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús (ERLEU) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb la finalitat d'aplegar estudiosos de la figura i de l'obra de Pompeu Fabra i Poch. Es va celebrar entre els dies 18 i 20 de novembre.

Seguint la línia dels dos darrers col·loquis, el conjunt d'aportacions abraça, d'una banda, l'estudi de l'obra de Pompeu Fabra i el seu entorn sociohistòric; de l'altra, l'avaluació del component sociolingüístic en l'establiment de la norma, una mirada sociolingüística que ens situa en l'àmbit de la planificació del corpus. Com és sabut, actualment, la societat receptora de la norma exigeix un repertori comunicatiu més matisat, que doni resposta a la multiplicitat de situacions comunicatives que se li presenten. Un univers comunicatiu on l'oralitat ha pres una dimensió molt destacada.

Les actes d'aquest IV Col·loqui Internacional s'han publicat amb el títol Comunitat lingüística i norma (IEC, 2018), a cura de Miquel Àngel Pradilla Cardona. L'obra està estructurada en quatre parts, que recullen les següents ponències i comunicacions:

1. La primera fa referència a la planificació del corpus i recull aproximacions teòriques i estudis de cas:
   1. "El concepte d'inseguretat lingüística i la seva utilitat per als processos de planificació lingüística", a càrrec de Josep M. Baldaquí Escandell.
   2. "El valor comunicatiu de la llengua. Un criteri per a la gestió de la variació lingüística en la varietat formal de la llengua catalana", a càrrec de Miquel Àngel Pradilla Cardona.
   3. "L'estandardització lingüística com a procés dialèctic", a càrrec de Carles Castellanos i Llorenç.
   4. "La difusió explícita de la normativa: vies i estratègies en la societat de la informació", a càrrec de Montserrat Sendra i F. Xavier Vila.
2. La segona tracta aspectes històrics i socials:
   1. "Antoni M. Alcover i la lingüística del segle XIX", a càrrec d'Antoni Arnal i Bella.
   2. "Viure Fabra a partir dels textos orals", a càrrec de Maria-Rosa Lloret.
   3. "Domènec Guansé, primer biògraf de Pompeu Fabra", a càrrec de Montserrat Corretger i jordi Ginebra.
   4. "Visites de Pompeu Fabra a Tarragona", a càrrec de Jordi GInebra.
   5. "Carta inèdita de Pompeu Fabra a Rafael Patxot", a càrrec de Mònica Montserrat Grau.
   6. "Sobre Puig i Ferreter i la codificació fabriana. Els adverbis en -ment", a càrrec de M. Teresa Domingo Masdéu.
   7. "Els autors i la normativa fabriana: el cas concret de Mercè Rodoreda", a càrrec de Trinidad Escudero Alcamí.
   8. "Model de llengua i qualitat lingüística a les escriptures populars de l'exili republicà del 1939", a càrrec de Natàlia Carbonell Ros.
   9. "De les dificultats d'editar Verdaguer normativament en el segle XX: el cas de les obres completes de la Llibreria Catalònia (1928-1936)", a càrrec de Ramon Pinyol Torrents.
   10. "Cels Gomis Mestre i la discrepància de les Normes ortogràfiques de 1913", a càrrec d'Emili Samper Prunera.
   11. "El pròleg de Riba a la segona edició del DGLC", a càrrec d'Isabel Turull Creixells.
   12. "L'auxiliar ser i la discrepància més explícita del fabrista rossellonès Carles Grandó amb Pompeu Fabra", a càrrec de Francesc Feliu i Pep Serra.
   13. "La introducció de les Normes de 1913 a Menorca: Llum Nova, la revista capdavantera a difondre l'adhesió", a càrrec de Gemma Albiol Torres.
   14. "Les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans: repercussions al País Valencià", a càrrec de Josep Daniel Climent.
   15. "La implantació de les propostes fonètiques fabrianes segons Antoni M. Badia i Margarit", a càrrec de David Paloma.
   16. "La implantació de les propostes sintàctiques fabrianes segons Antoni M. Badia i Margarit", a càrrec de Joan Costa Carreras.
   17. "L'ensenyament de la llengua exterior des de l'estàndard occidental. Dificultats i contradiccions", a càrrec d'Annabel Gràcia i Dàmas.
3. La tercera gira al voltant d'aspectes gramaticals (descripció i codificació):
   1. "Com es pronuncien aquestes vocals? De les normes fabrianes als dubtes actuals en el vocalisme àton", a càrrec d'Imma Creus i Josefina Carrera-Sabaté
   2. "El règim nominal de la tradició catalana del segle XIX i fins a Pompeu Fabra", a càrrec d'Elga Cremades.
   3. "Un cas d'inestabilitat en la duplicació pronominal: Els aspectes tractats anteriorment i (d')altres que (en) tractarem tot seguit", a càrrec de Joan-Rafel Ramos.
   4. "És de clivellades que parla Fabra", a càrrec de Noèlia Sánchez Candela.
   5. "Tothom qui o tothom que. Reflexió sobre la implantació d'una norma sintàctica de Fabra (1933)", a càrrec d'Aina Labèrnia Romagosa i Joan Borràs-Comas.
4. La quarta i darrera part recull diversos aspectes lexicogràfics:
   1. "Els gal·licismes del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria", a càrrec de Pere Montalat.
   2. "Fabra i Alcover: hi ha alguna cosa més a dir-ne quant a l'ús del lèxic", a càrrec de Maria Pilar Perea.
   3. "El tractament dels auxiliars en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra", a càrrec de Roser Llagostera i Xavier Rull.
   4. "El procés d'incorporació a la lexicografia catalana dels vegetals americans des del Diccionari de la llengua catalana de Pere Labèrnia al Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra", a càrrec de Ramon Marrugat Cuyàs.
   5. "El femení de familiars i altres animals: anàlisi de la representació en els diccionaris normatiius", a càrrec de Joan Rebagliato Nadal.