Usuari:Miguel Cereijo/proves

Alain Touraine

Alain Touraine (3 d’agost de 1925. Hermaville-Sur-Mer, Normandia). És un sociòleg francès destacat de l'acció social i els nous moviments socials, director d’estudis a l’escola d’alts estudis de ciències socials

Les seves investigacions principals aborden sobre la societat post-industrial i els moviments socials.

És el pare de Marisol Touraine, exministra francesa d'Assumptes Socials, Salut i Drets de la Dona del govern de Jean-Marc Ayrault.

Biografia

Alain Touraine va néixer en 1925 en Hermanville-sud-*Mer, França. Va realitzar estudis en les universitats de Columbia, Chicago i Harvard, i va ser investigador del Consell Nacional de Recerca Francés fins a 1958. En 1956 va fundar el Centre de Recerca de Sociologia del Treball de la Universitat de Xile. En 1960 es va convertir en investigador sènior de la École Pratique donis Hautes Études (actualment la prestigiosa Escola d'Alts Estudis de Ciències Socials de París), on va fundar el Centre d'Anàlisi i d'Intervenció Sociològics (CADIS).

Membre de diverses associacions de sociologia, Alain Touraine ha estat, principalment, president de la Societat Francesa de Sociologia, de 1968 a 1970, i vicepresident de l'Associació Internacional de Sociologia, de 1974 a 1978. Ha estat, a més, membre de l'Alt Consell per a la Integració (1994-96) i és membre del Consell d'Administració de la Maison de l'Amérique Latine. És membre estranger de nombroses acadèmies: l'Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències, l'Acadèmia Polonesa de Ciències, l'Acadèmia Europea, l'Acadèmia Mexicana de Ciències i l'Acadèmia Brasilera de Lletres.

És famós per desenvolupar el terme societat post-industrial. El seu treball es basa en la sociologia de l'acció. Defensa que la societat forma el seu futur a través de mecanismes estructurals i de les seves pròpies lluites socials.

L'obra de Touraine es pot dividir en tres etapes: la primera, dedicada a la sociologia del treball i més precisament a la sociologia de la consciència obrera. És durant aquest període quan va escriure els seus primers treballs a Amèrica Llatina sobre els obrers xilens de les mines de carbó i de la metal·lúrgia; també cal destacar el seu llibre La societat postindustrial.

En la segona etapa, Touraine se centra en els esdeveniments de Maig del 68 i en els cops militars a Amèrica Llatina, la qual cosa li va conduir a concentrar el seu interès en l'estudi dels moviments socials. Amb un grup d'amics, va elaborar un mètode d'intervenció sociològica i van realitzar una sèrie d'estudis. I en la tercera etapa, la seva idea predominant és la del subjecte, considerat com el principi central de l'acció dels moviments socials.

Ha rebut diverses condecoracions a Europa i a Amèrica Llatina, entre elles l'Ordre de la Legió d'Honor i nombrosos Doctorats Honoris causa. L'obra d'Alain Touraine ha significat una influència decisiva en les ciències socials llatinoamericanes.

El maig de 2010 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, que compartí amb Zygmunt Bauman

Teoria i recerca

La teoria del sociòleg, es basa en un anàlisi global dels canvis de la societat durant els seixanta tres anys que van, des de la seva primera publicació al 1955 amb el llibre L’évolution du travail ouvrier aux usines Renault fins a la seva darrera publicació del llibre al 2018 anomenat Défense de la modernité.

A través de les seves obres l’autor reflexiona sobre diferents temàtiques que, sempre giren entorn als temes centrals que conformen la seva teoría. Alguns d'aquests temes centrals tenen a veure amb el mètode que l'autor va anomenar 'accionalista', els moviments socials, la democràcia i la relació entre subjecte i col·lectivitat.

Sociologia de l'acció

En els anys cinquanta, a partir de recerques de la sociologia industrial, principalment a la fàbrica Renault (1955), les mines de carbó i en empreses siderúrgiques, del nord de França i, més tard al Brasil i Xile (1961-1967), desenvolupa la teoria de la sociologia de l'acció o mètode 'accionalista'. Al 1965 publica el llibre Sociología de la acción, on aprofundeix sobre aquestes teories.

La sociología de l'acció formulada per l'autor, té per objectiu abandonar la perspectiva funcionalista predominant a l'època dels anys seixanta, basada en l'estudi del cos social com a xarxa de relacions i de les formes simbòliques d'expressió del fet social. Aquesta perspectiva 'accionalista' caracteritzada per la interacció dual entre subjectes i sistemes, dona rellevància als subjectes com actors de la seva pròpia existència, creant noves formes d'organització, diferenciant lo social de lo polític i reconeixent l'autonomia d'aquests processos. Desenvolupa un mètode per al seu estudi, la intervenció sociològica.

Moviments socials

Para Touraine, la societat industrial ha donat lloc a una herència de moviments socials, sota la submissió i la imposició de lleis dins d'un sistema polític, on la gent que està dominada es revela quan veuen amenaçar la seva existència en el pla físic i cultural.

Touraine evidència en tres punts la concepció dels moviments socials en oposició als moviments marxistes:

1. Defineix els moviments socials com a conductes conflictives i culturalment orientades, no com les expressions de contradiccions objectives dins d'un sistema de dominació. No ho concep només com la rebel·lió dels treballadors, més aviat com un contramodel a la societat industrial influïda pel proletariat posseïdor de la força de treball.
2. L'acció d'aquests moviments socials no es dirigeix bàsicament contra l'Estat i no ha d'identificar-se amb una acció política per a conquistar el poder, és una acció de classes on l'adversari és pròpiament social.
3. Un moviment social no ha de crear una societat més moderna o avançada que la societat que combat. Contradiu el pensament clàssic social que condueixen a idees evolucionistes.

Touraine i el feminisme

Touraine considera el moviment feminista, com un moviment cultural inserit en una dimensió social, no arribant-lo a considerar estrictament un moviment social, ja que no busca la creació d'una societat alternativa, sinó una modernització que s'orienta principalment cap a la conquesta de drets per a les dones. Afirma que el feminisme s'ha centrat en tenir com a adversari, als homes.

En 2006 publica El mundo de las mujeres, on divideix el moviment feminista entre, moviment feminista històric i generació de dones posfeministas, afirmant que en el primer cas pot denominar-se com un moviment social ja que comporta una tradició de lluita social i que el segon se centra en la transformació cultural.

Premis i honors

Considerant la seva meritòria trajectòria professional i acadèmica, Alain Touraine ha rebut nombrosos Doctorats honoris causa. La majoria dels seus premis els rep a Llatinoamèrica. Tots aquests premis i honors són atorgats per la seva aportarció a la societat. Entre altres premis, rep en el 2010 el Premis Princesa d'Astúries de comunicació i humanitats ex aequo, al costat del sociòleg Zygmunt Bauman. Al 2014 rep la legió d'honor Francesa, màxim mèrit civil en aquest país.

Premis Rebuts:

• Alain Touraine, rep l'any de 1996 el doctorat ,per la universitat de Xile.
• En 1998 rep el premi de sociologia i ciència socials al seu país França.
• A Xile rep el Doctorat Honoris per la Universitat de Valparaíso a Xile l'any 2004.
• L'any 2006 UNSAM li atorga un premi i en el mateix any rep un altre mèrit per la Universitat Nacional de Colòmbia.
• 2007 Alain Touraine rep en Catalunya l'acte d'investidura de doctor honoris causa de la Universitat Oberta de Catalunya.
• A Lima rep el doctorat de la Universitat major de Sant Marcos.
• 2010  Premi Princesa d'Astúries de comunicació i humanitats.

Declaració de Alaine Touraine, després de la concessió del Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2010:

“Plenamente consciente del prestigio del Premio Príncipe de Asturias, lo recibo como un reconocimiento de mi trabajo, que ha estado constantemente vinculado con el mundo hispánico, desde Chile y el conjunto del continente iberoamericano, hasta España misma, donde participo con mucha frecuencia en actividades académicas. Este Premio aumenta aún más mi conciencia de ser un intelectual latino que encuentra en el mundo hispánico, como en los mundos italiano y francés, las orientaciones básicas del trabajo de toda mi vida. Mi meta siempre fue rescatar el concepto de sujeto, pero no de manera filosófica, sino a través del conocimiento directo de los movimientos colectivos en los cuales se manifiesta el anhelo de defender ‘su derecho a tener derechos’ de los grupos dominados, como tan perfectamente dijo Hanna Arendt”.

Trajectòria

En 1945, va ser alumne de la École Normale Supérieure, i catedràtic d'història en 1950. Poc després va ser nomenat assistent de recerca i investigador en el CNRS (Centri National pour la Recherche Scientifique), fins l’any 1958. Entre 1952 i 1953 va ser Rockefeller Fellow en les universitats d'Harvard, Columbia i Chicago.

En 1956 crea el Centre de Recerca de Sociologia del Treball de la Universitat de Xile. En 1965, Alain Touraine es doctora en Lletres i en 1960 és designat director d'estudis de la École Pratique donis Hautes Études. De 1966 a 1969 exerceix com a docent en la Facultat de Lletres de Paris-Nanterre. En 1958 crea el Laboratoire de Sociologie Industrielle i en 1970 el Centri d'Études donis Mouvements Sociaux. En l’any 1981 crea el Centri d'Analyse et d'Intervention Sociologiques, que dirigeix de 1981 a 1993, any en què cedeix el seu directiu a Michel Wieviorka.

Membre de diverses associacions de sociologia, Alain Touraine ha sigut, president de la Societat Francesa de Sociologia, de 1968 a 1970, i vicepresident de l'Associació Internacional de Sociologia, de 1974 a 1978. També siguè membre de l'Alt Consell per a la Integració (1994-96) i és membre del Consell d'Administració de la Maison de l'Amérique Latine. A més de ser membre estranger de les acadèmies: l'Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències, l'Acadèmia Polonesa de Ciències, l'Acadèmia Europaea, l'Acadèmia Mexicana de Ciències i l'Acadèmia Brasilera de Lletres.

Llibres publicats

A. Touraine (1955) L’évolution du travail ouvrier aux usines Renault. CNRS.

A. Touraine, O. Ragazzi (1961) Ouvriers d’origine agricole. Le Seuil.

A. Touraine dir., amb B. Cazes, J. Dofny, P. Mercier, B. Mottez, J.-R. Treanton (1961) La Civilisation industrielle, en Histoire générale du travail, tome IV. NLF.

A. Touraine (1965) Sociologe de l’Action. Le Seuil.

A. Touraine (1965) Les Travailleurs et les changements techniques. OCDE.

A. Touraine (1966) La conscience ouvrière. Le Seuil.

A. Touraine (1968) Le mouvement de Mai ou le communisme utopique. Le Seuil.

A. Touraine (1969) La société post-industrielle. Denoël-Gonthier.

A. Touraine (1973) Vie et mort du Chili populaire. Le Seuil.

A. Touraine (1973) Production de la Société. Le Seuil.

A. Touraine (1974) Pour la sociologie. Le Seuil.

A. Touraine (1974) Lettre à une étudiante. Le Seuil

A. Touraine (1976) Les Sociétés dépendantes. Duculot.

A. Touraine (1977) La Société invisible. Le Seuil.

A. Touraine (1977) Un désir d’histoire. Stock.

A. Touraine, F. Dubet, Z. Hegedus, M. Wieviorka (l978) Lutte étudiante. Le Seuil

A. Touraine (1978) La voix et le regard. Le Seuil

A. Touraine (1979) Mort d’une gauche. Galilée.

A. Touraine, F. Dubet, Z. Hegedus, M. Wieviorka (1980) La Prophétie antinucléaire. Le Seuil.

A. Touraine (1980) L'après-socialisme. Grasset.

A. Touraine, F. Dubet, Z. Hegedus, M. Wieviorka (1981) Le Pays contre l’Etat. Le Seuil.

A. Touraine, M. Wieviorka, F. Dubet, I. Strzelecki (1982) Solidarité. Fayard.

A. Touraine (1984) Le retour de l'acteur. Fayard.

A. Touraine, M. Wieviorka, F. Dubet (1984) Le mouvement ouvrier. Fayard.

A. Touraine (1987) Actores sociales y sistemas politicos en America latina. PREALC.

A. Touraine (1988) La parole et le sang. Odile Jacob.

A. Touraine (1992) Critique de la modernité. Fayard.

A. Touraine (1994) Qu'est-ce que la démocratie?. Fayard.

A. Touraine (1995) Lettre à Lionel, Michel, Jacques, Martine, Bernard, Dominique… et vous. Fayard.

A. Touraine, François Dubet, Farhad Khosrokhavar, Didier Lapeyronnie, Michel Wieviork (1996) Le grand refus. Réflexions sur la grève de décembre 1995. Fayard.

A. Touraine (1997) Pourrons-nous vivre ensemble? Egaux et différents. Fayard.

A. Touraine (1997) Eguaglianza e diversità. Roma-Bari.

A. Touraine (1998) Sociologia. Jaca Book.

A. Touraine (1999) Comment sortir du libéralisme?. Fayard.

A. Touraine, F. Khosrokhavar (2000) La recherche de soi. Dialogue sur le sujet. Fayard.

A. Touraine (2005) Un nouveau paradigme. Pour comprendre le monde d'aujourd'hui. Fayard.

A. Touraine, A. Renaut (2005) Un débat sur la laïcité. Stock.

A. Touraine (2006) Le monde des femmes. Fayard.

A. Touraine (2007) Penser autrement. Fayard.

A. Touraine, S. Royal (2008) Si la gauche veut des idées. Grasset.

A. Touraine (2010) Après la crise. Le Seuil.

A. Touraine (2012) Carnets de campagne. Robert Laffont.

A. Touraine (2013) La Fin des sociétés. Le Seuil.

A. Touraine (2015) Nous, sujets humains. Le Seuil.

A. Touraine (2016) Le nouveau siècle politique. Le Seuil.

A. Touraine (2018) Défense de la modernité. Le Seuil.