Usuari:Mixu raval/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ramona Rovira Garriga (La Fuliola, 23 agost 1902 - Barcelona 5 febrer 1964) va ser artista del cuplet al Paral·lel també coneguda amb el nom de "Ramoncita Rovira" i va estrenar alguns dels temes més celebres de Joan Viladomat.[1]

Filla de Ramon Rovira i Paula Garriga pagesos, el seu germá Pau amb veu de tenor va estudiar cant i alguna vegada va actuar amb ella. Ramona va anar a servir a Barcelona com les seves germanes i va conèixer el compositor i pianista Joan Viladomat que li va donar classes de cant i anys després també va estudiar amb el mestre Vicenç Martin Quirós. Amb només dinou anys va debutar com a cupletista. El 1922 va publicar el primer disc que incloïa els èxits La muller d'en Manelic i La filla del pescador i l'1 de febrer de 1924 va actuar per primer cop al teatre Maravillas de Madrid amb el nom artistic de Ramoncita Rovira. El 1922 Joan Viladomat va composar un tango amb lletra de Fèlix Garzo anomenat Fumando Espero[2] que ella va enregistra en un disc per primera vegada.[3] Félix Garzo va compondre aquesta lletra per a ser entonada per un cor de fumadores que ballaven tango apache en una revista, que es va estrenar el 10 de desembre de 1923 al barceloní Teatre Victòria. La música, composta per Juan Viladomat, en principi, no va tenir cap èxit. No obstant això, Ramoncita va cantar aquesta peça a l'Edèn Concert i, a poc a poc, la va anar imposant. La lleidatana va ser la primera a gravar-lo el 1924. Dos anys després ho faria a Nova York una gran estrella de la cançó hispanoamericana, Pilar Arcos. [4]. L'èxit de la seva versió va fer que "Fumando espero" arribés a la pàtria del tango, on la popularitzarien els enregistraments de Rosita Quiroga i Ignacio Corsini (1927). Segons Xavier Quiñones les interpretacions dramàtiques de Ramoncita seguien la línia de la chanson realiste, que van portar de Marsella tant Nitta Jo i Andrée Turcy, com Damia i Yvonne George. Artistes que van triomfar a Barcelona actuant a l'Edèn Concert, El Dorado i La Buena Sombra i dels quals en va poder treure ensenyaments. Va actuar freqüentment a la millor sala de Barcelona, ​​El Dorado. El 1925 va reeditar els èxits madrilenys amb actuacions en els teatres Romea ( "veritable estrella de la frivolitat, que va aconseguir un èxit complet") i Maravillas ( "artista de veu i gràcia sense límits"), mentre la revista Fantasio li va dedicar la seva portada. En el seu debut al Circo Barcelonés el 22 de gener de 1927 l'anunciaria com "la veritable estrella de la cançó, la de la veu d'or". Aquest mateix any va gravar "El tango de la cocaïna", de la revista musical homònima signada per Amichatis, Gerardo Alcázar i Viladomat. De fet, aquesta segona meitat de la dècada dels anys vint constituirà el seu lustre d'esplendor, que després s'apagaria gairebé bruscament, arran del seu casament el 1930. Encara el 27 de novembre de 1929 intervindrà en l'homenatge a Antonio i Manuel Machado per la representació número cent de " la Lola se va a los Puertos". Ramoncita va viure a Barcelona amb la seva germana i un cunyat fins que, en 1930 es va casar amb Miquel Farré, un vidu de Cervera, que tenia dos fills de un matrimoni anterior. A partir de llavors, només consten algunes actuacions esporàdiques a Barcelona. Entre altres: a finals d'agost de 1936 al Circo Barcelonès; el dia de Nadal d'aquest mateix any, al Teatre Coliseum; al març de 1937 al Teatre Tívoli i, acabada la guerra, l'1 d'abril de 1944 al circo Roxy.

Ramona va ser abandonada pel seu marit i ella va quedar amb els dos fills. L'artista va conèixer Luis de Val, un escriptor divorciat del que va enviudar. Ramona va seguir vivint a casa al número 33 de la barcelonina avinguda de Sant Antoni Maria Claret, on habitava amb la seva germana Carmen i el seu cunyat i representant, Joan Canela.

La creadora de "Fumando espero" va morir Barcelona 5 febrer 1964. A finals de 2014 s'ha muntat un espectacle a càrrec de Jaume Jovells, La maleta de la cupletista, sobre la seva figura.                                                                                 

DISCOGRAFÍA[modifica]

1922

Gramófono AE 147: La muller d’en Manelic (Llurba y Pérez Martínez)-La filla del pescador (Albiesa y Pérez Martínez)

1923

Gramófono AE 198: Murmurar (D. Villán y Pérez Martínez),-Todas, todas… (Puche y Quirós),

Gramofono AE 199: Del Japón (Tirso y Berdiel)-La del Soto (Llurba, Casáis y Pérez Martínez).

Gramófono AE 863: Mirando sus ojos (Villán-Guitart-Butet)-Veneciana (Osés y Parera).

Gramófono AE 864: L’anel de nuvia(Misterio yBorrull) couplet catalán. Ay Fen’u(Misterio y Burrull), couplet catalán

Gramófono AE 877: La mare (Sugrañes y P. Requena), couplet catalán-Filomena (Sugrañes y P. Requena), couplet catalán

1924

Gramófono AE 1128: Quiéreme (D. Villán y Demón)-Aben Hamar (Pol, Bachonta y Demón).

Gramófono AE 1133: La tarde del Corpus (Fidel Prado y Bertrán Reyna)-Siempre mío (Pol-Alcázar y Demón).

Gramófono AE 1134: El pampero (Tecglen y Lucarelli)-Pobre Fifí (Pérez Capó y Burrull).

Gramófono AE 1167: Nuestras miradas (Villán y Quirós)-Soy la juventud o Risa loca (Puche y Quirós).

Gramófono AE 1244: Lady Ana (Jofre-Mató y Burrull)-Muñecas (Millán y Requena).

Gramófono AE 1245: Vuelve a cantar (Villán y V. Quirós)-La inspiración (Romaní y V. Quirós).

Gramófono AE 1255: Fumando espero (Garzo-Viladomat)-Una mujer (D. Pol-Viladomat-Tragán).

Gramófono AE 1256: La hija del fakir (Jofre-Mató y Burrull)-Corazón de mujer (Romaní y Camprubí).

Gramófono AE 1271: El castell feudal (Noel y Quirós)-La sardana del’amor (Llovet-Villán y Burrull).

Gramófono AE 1292: El meu pardal (Noel y Requena)-Tuu, tu… tuuu  (Pol y Burrull).

Autógrafo en La danza y el couplet, 1924

1925

Victor Bs-1544/6: Lady Ana-Muncas

Victor Bs-1547/8: Vuelve a cantar (Villán y V. Quirós)-La inspiración (Romaní-V. Quirós).

Gramófono AE 1366: La feúcha (Puche y Pérez Martínez)-El tango de los locos (Puche, Valverde y M. París).

Gramófono AE 1367: Perla de Ceilán (Romaní y Camprubí)-Te quiero (Romaní y Camprubí).

Gramófono AE 1373: La viudita alegre (Pérez Capo y Burrull)-Déjame quererte (Monterilla y Lloret).

1926

La voz de su amo AE 1413: La loba del arrabal (Graciani y Quirós)-Por algo será (Graciani y Quirós)

La voz de su amo AE 1472: La danga de la térra (Pol, Pastallé y Donavilla)-La tornada (Francés y Donato Vidal).

La Voz de su amo AE ¿1585?: La mare cantora (Bou, Perearñau y Viladomat). Sardana-No hi ha dret (Noel y Lito).

Gramófono AE 1613: El primer tango (Salvatella-Lorca-Viladomat)-La cieguita (Kepler Lais y Ramuncho).

1927

Gramófono AE 1776: (Flors de maig-J. C. Aubiá-Quirós)-La puntaire (Campmany-Viladomat).

Gramófono AE 1804: El tango de la cocaína (Amichatis-Alcázar-Viladomat)-La reina del cabaret (Aubiá-Quirós)

Gramófono AE 1808: Valencia es así (Cea-Quirós)-Deseando (Puche-Quirós).

Gramófono AE 1829: ¡Oh, la juventud! (G. de Cea y Quirós)-Mocica (Puche y Quirós).

Gramófono AE 1854: Por ti (Noi-Viladomat)-Cielo pampero (Alcázar-Viladomat)

Gramófono AE 1874: Una de tantas (Pedro Luis de Gálvez-C. Marginet-Quirós)-Oh… los hombres (C. de Cea-Quirós).

Gramófono AE 1903: Canción de Margot (Alcázar y Viladomat)-Las vocales (G. de Cea y Quirós).

Referències                                                       [modifica]

  1. Saez, Anna. «La cupletista de Fuliola» (en catala). Vilaweb. [Consulta: 22 març 2017].
  2. «“FUMANDO ESPERO” Y SU AUTOR, JUAN VILADOMAT», 23-09-2011. [Consulta: 22 març 2017].
  3. «Ramoncita Rovira» (en castella). [Consulta: 8 febrer 2017].
  4. Dice, Xavier Quiñones De Leon. «PILAR ARCOS», 01-08-2011. [Consulta: 22 març 2017].