TANGO

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
TANGO
TANGO controls logo
Desenvolupador(s) TANGO Consortium
Versió inicial 19 d'abril de 2001 (2001-04-19)
Versió estable

8.1.2

/ 9 de Juliol de 2013
Sistema operatiu Multiplataforma
Tipus Programari lliure
Llicència GPLv3 & LGPLv3
Lloc web TANGO website

El sistema de control TANGO (en anglès TAco Next Generation Objects) és un sistema lliure i obert de control, orientat a objectes, que ofereix eines per al control de qualsevol tipus de maquinari o programari, que constitueix un sistema SCADA. És utilitzat principalment en el control d'acceleradors de partícules tipus sincrotró, però també en altres experiments científics i, en general, pot ser utilitzat en qualsevol mena de programari i/o maquinari, ja que es troba activament desenvolupat pel consorci, compost per diversos instituts de recerca.

TANGO és un sistema distribuït de control. Funciona en una màquina aïllada igual que entre centenars. TANGO utilitza dos protocols de comunicació: ominorb com a implementació de CORBA com a protocol de xarxa i també Zeromq. La comunicació bàsica segueix el model client-servidor. Així com la comunicació entre clients i servidors pot ser síncrona, asíncrona o conduïda per esdeveniments. CORBA s'utilitza per la comunicació síncrona i asíncrona, mentre que Zeromq s'utilitza per la comunicació d'esdeveniments (des de la versió 8 de TANGO).

TANGO està basant en els conceptes de orientació a objectes i orientació a serveis. L'objecte model a TANGO suporta mètodes, atributs i propietats. Dins de TANGO tots els objectes vénen representats per dispositius (devices).


Servidors de Dispositius[modifica | modifica el codi]

TANGO es utilitzat com a Programari intermediari per proporcionar accés remot al maquinari. La resposta d'aquest maquinari pot resultar senzilla con uns bits digitals d'entrada/sortida fins a sofisticats sistemes de detecció o sistemes de control complets. L'accés a la maquinària és programat en un procés anomenat Servidors de dispositius. El servidor de dispositius implementa classes de dispositius que a la vegada implementen l'accés real al maquinari. En temps d'execució el servidor de dispositius genera els dispositius que en son la representació lògica de les instàncies hardware. El client importa els dispositius, per via d'una base de dades, i els envia peticions utilitzant el protocol TANGO. Aquest dispositius poden enmagatzemar valor de configuració en una base de dades MySQL de forma permanent.

Emmarcats[modifica | modifica el codi]

TANGO suporta els següents llenguatges:


Llicència[modifica | modifica el codi]

TANGO es distribueix sota dos llicències. Les llibreries es troben llicenciades sobre la Gnu Llicència pública general menor o LGPL. Les eines i servidors de dispositius (llevat de manifestació expressa) llicenciats sota la Gnu Llicència Pública General o GPL.

Codi Obert[modifica | modifica el codi]

TANGO és un projecte de codi obert. Qualsevol que ho vulgui pot descarregar-se i utilitzar TANGO. El codi font es troba guardat es dos repositoris de subversion a SourceForge:

  1. codi font del núcli
  2. codi font de servidors

Es poden realitzar canvis locals o correccions de errades sobre els fitxers font, però l'enviament dels canvis al repositori requereix autorització.

Projectes que utilitzen TANGO[modifica | modifica el codi]

Una breu llista de projectes que utilitzen Tango (a més dels que formen part del Consorci):

  1. C3 Prototype de la European Mars Analog Station
  2. Els diagnostics del Laser_Mégajoule
  3. L'equipament laser CILEX_APOLLON
  4. La font compacta de llum ThomX

Consorci[modifica | modifica el codi]

El consorci és el grup d'institucions que participen activament en el desenvolupament de TANGO. Per entrar-hi a formar part, una institució hauria de signar el Memoràndum de Comprensió i activament enviar contribucions al desenvolupament de TANGO. Actualment els consorci el formen els següents institucions:

  1. ESRF - European Synchrotron Radiation Facility, Grenoble, França
  2. SOLEIL - Sincrotró Soleil, París, França
  3. ELETTRA - Sincrotró Elettra, Trieste, Italia
  4. ALBA - Sincrotró Alba, Barcelona, Espanya
  5. DESY - Sincrotró Petra III, Hamburg, Alemanya
  6. MAX-lab - Sincrotró MAX-lab, Lund, Suècia
  7. FRMII - Font de neutrons FRMII, Munic, Alemanya
  8. Solaris - Sincrotró Solaris, Cracovia, Polònia
  9. ANKA - Sincrotró ANKA, Karlsruhe, Alemanya

El propòsit del consorci és garantir el desenvolupament de TANGO.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • EPICS -- en anglès Experimental Physics and Industrial Control System (Sistema de control industrial i d'experimentació física),
  • SCADA -- en anglès Supervisory Control And Data Acquisition (Control supervisor i adquisició de dades),
  • openSCADA - implementació en Java de codi obert.

Referències[modifica | modifica el codi]

Es refereix a les següents publicacions sobre TANGO per a més informació:

  1. TANGO - an object oriented control system based on CORBA, ICALEPCS 1999, Trieste (Italy)
  2. TANGO a CORBA based Control System, ICALEPCS 2003, Gyeongju (Korea)
  3. Ubiquitous TANGO, ICALEPCS 2007, Knoxville (USA)
  4. Future of TANGO, ICALEPCS 2007, Knoxville (USA)
  5. TANGO papers presented at ICALEPCS 2009, Kobe (Japan)
  6. TANGO papers presented at ICALEPCS 2011. Grenoble (France)