Vés al contingut

Usuari:Monfertar/Mosaics Martí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMonfertar/Mosaics Martí
Rajoles de paviment hidràulic, amb sanefes geomètriques
Rajoles hidràuliques, amb sanefes geomètriques
Rajoles de Paviment hidràulic, amb sanefes geomètriques en tres colors
Rajoles de Paviment hidràulic, amb sanefes geomètriques en tres colors

Mosaics Martí és una empresa familiar, situada a Manresa, especialitzada en l'elaboració de ceràmica hidràulica i paviment hidràulic. Actualment és una de les poques empreses catalanes del sector en la que es conserva el procés de fabricació artesanal originari de principis del S. XX. Actualment es segueixen utilitzant i recuperant models originals dels S. XX i també nous dissenys.

A data de 2020, és l'única empresa de Catalunya que fabrica mosaics de forma totalment artesanal.[1] L'empresa ha col·laborat amb els arquitectes catalans Lluís Clotet i Elies Torres, en el disseny de nous models de mosaics hidràulics.[cal citació] L'arquitecte anglès David Kohn, amb qui van portar a terme un projecte residencial al carrer d'Avinyó del Barri Gòtic de Barcelona, va rebre el premi INSIDE a l'Interior (World Architecture Festival) de l'any 2013.[2][3] El paviment hidràulic de Mosaics Martí s'ha usat en la recuperació i restauració de patrimoni històric i artístic, com la Casa Amatller o el Recinte Modernista Sant Pau de Barcelona i els particulars que volen donar un toc tradicional als seus edificis.[cal citació]

Història[modifica]

Mosaic vertical amb l'escut de la ciutat a l'edifici actualment seu del Diari Regió7
Mosaic vertical amb l'escut de la ciutat a l'edifici actualment seu del Diari Regió7

El 1913 va ser fundada a Manresa per Bernat Martí. El 1929 es trasllada a València d'on era originari. L'any 1932, la família retorna a la ciutat on tornen a obrir un taller de mosaics i paviments hidràulics.[4] Durant la guerra civil l'empresa es va col·lectivitzar, primer va ser intendència de l'Exèrcit Roig i posteriorment del Nacional.[cal citació]

Després de la guerra civil l'aparició i popularització del terratzo, les ceràmiques i el gres van fer disminuir la demanda del mosaic hidràulic, per això van ampliar l'activitat amb la venda de ciment i materials per a la construcció i abandonà la fabricació del mosaic hidràulic. Tot i això als anys 40 del S. XX correspon la realització del rètol de l'antic magatzem de “Tejidos M. Torrents”, actualment seu del diari Regió 7 de Manresa. Es tracta d'una de les primeres utilitzacions dels mosaics hidràulics en parament vertical  de Catalunya.[4][5]

A principis de la dècada dels anys 80 del segle XX reprenen la fabricació dels mosaics hidràulics, recuperant el procés de fabricació de la ceràmica hidràulica dels mosaics originals i de la indústria auxiliar, rehabilitant  les premses, el reajustament dels motlles, etc.[5] La Rehabilitació d'edificis històrics que van dur a terme diversos equips d'arquitectura va impulsar la recuperació de la fabricació dels mosaics hidràulics. Els van utilitzar per la restauració i recuperació com el Museu Diocesà de Solsona i el Palau Güell de Barcelona.[5]

Mosaics Martí té una estreta relació amb el Teatre Kursaal de Manresa que es remunta a la segona dècada del segle XX, quan Bernat Martí i Arlandís va rebre l'encàrrec de fer les rajoles del pati del teatre que s'inauguraria el 1927, un panot de sis punts que identifica el Kursaal i que és una peça única. El motllo de ferro colat que es va fer servir per crear l'enllosat del pati en la inauguració del teatre va ser el mateix que, el 2007, es va utilitzar per fabricar les rajoles que es van utilitzar en la seva restauració.[6]

Procés d'elaboració del paviment hidràulic[modifica]

Primer, es preparen els colors ens uns safareigs. Posteriorment s'introdueixen dins del motlle, l'acabat del dibuix es retoca amb un pinzell. Desprès s'hi tira a sobre el color una barreja de ciment pòrtland blanc, pols de marbre i terres oxidades amb color natural. El dibuix hi queda imprès i s'hi afegeix el bresage, una capa feta de sorra i pòrtland eixut que absorbeix d'humitat. La rajola se solidifica col·locant-la sota la premsa, que aplica una força d'entre 10 i 12 tones i es deixa dormir durant 28 dies que respon en el procés d'enduriment natural sense fer servir cap forn.

A Mosaics Martí aconsegueixen la personalització de les rajoles (de 2 cm de gruix) a partir d'unes 150 trepes (la peça que permet la separació de colors), 20 colors bàsics que es poden matissar i combinar d'infinites maneres i mides, que van des de la peça de 5x5 cm fins a la de 25x25 cm, amb formats que fins i tot poden ser hexagonals  o octogonals.[6][1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Freixa, Elena «Les últimes rajoles artesanes com les voldria Gaudí.». Emprenem. Edició de Premsa Periòdica Ara, 2015.
  2. Griset, Jordi. L'art del mosaic hidràulic a Catalunya. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2015, p. 87-89. 
  3. Aguilar, Anna «Els últims artesans del mosaic hidràulic.». L'Econòmic, 23-02-2013.
  4. 4,0 4,1 Camprubí i Plans, Josep «“Contractistes d'obres i magatzems de materials (i II )”». Regió 7, 1987.
  5. 5,0 5,1 5,2 Morcillo, Mª José «Mosaics Martí, tresors artesanals plens d'història sota els peus». Viaempresa, 2015.
  6. 6,0 6,1 Paz, Susana «Una petita rajola amb molta història». Regió7 : El Diari de la Catalunya Central., 06-07-2017.