Usuari:Mrius/Senecio inaequidens
.jpg)
Senecio inaequidens és una planta de la família de les asteràceas, nadiua del sud d'Àfrica i naturalitzada al voltant del món en zones de clima temperat.
Descripció[modifica]
Senecio inaequidens és una herba sufruticosa, ramificada des de la base. Arriba a 70 cm d'altura, encara que usualment és més baixa. Les tiges són estriades, glabres o amb pèls escampats. Les fulles, en disposició alterna sobre la tija, són sèssils, semiamplexicaules, lineares a oblongo-lanceoladas o oblanceoladas (rara vegada pinnatipartides), d'1 a 4 cm de llarg i 1 a 4 mm d'ample, de marge sencer o denticulato i àpex agut o acuminat. La inflorescència és un ram o corimbe de caparrons pedicel·lats d'involucre entre campanulat i subcilíndric, cadascuna amb al voltant d'una dotzena de flors liguladas i 100 flors tubulars, de color groc. El fruit és una cipsela subcilíndrica d'uns 2 mm de llarg, amb un vil·là d'abundants pèls blancs.[1]
Distribució i hàbitat[modifica]
Senecio inaequidens és nadiua del sud d'Àfrica (deMoçambic a Sud-àfrica).[2] Es distribueix principalment en herbassars de l'Alt Veld, en altituds entre els 1400 i 2800 metres sobre el nivell del mar.[3] A la seva àrea d'origen també hi és present com a planta ruderal a la vora de camins o en pasturatges secundaris.
Distribució secundària[modifica]
L'espècie té un alt potencial invasiu i s'ha distribuït al voltant del món per mitjans antropogènics. S'especula que va arribar a Europa accidentalment a través del comerç de llana d'ovella, d'on es va estendre a Austràlia, Amèrica del Nord i al Con Sud (on va ser identificada originalment com el seu parent proper, Senecio madagascariensis).[3][4] Actualment es reporta en expansió a la seva regió nativa, i n'existeixen registres recents a l'Àfrica Oriental, l'Àsia Oriental i altres zones de clima temperat.[4] Es tracta d'una espècie pionera que colonitza ràpidament hàbitats pertorbats, com ara ribes de camins, cultius, àrees desboscades i dunes costaneres.[3]
Toxicitat[modifica]
Seneciosis (intoxicació per ingesta de Senecio sp.) és una de les causes més comunes d'intoxicació vegetal a Sud-àfrica. En particular, s'ha demostrat que Senecio inaequidens és una planta tòxica per a l'humà i el bestiar, a causa del seu contingut d'alcaloides pirrolizidínics.[5] A l'Argentina s'han reportat morts per ingesta accidental de llavors de la planta, presents com a impureses en la farina de blat.[4] Això converteix Senecio inaequidens en una planta d'importància mèdica en ramaderia i agricultura, particularment en la viticultura.[3]
Taxonomia[modifica]
Senecio inaequidens va ser descrita en 1838 per Augustin Pyrame de Candolle, a Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis 6: 401.[2]
Etimologia[modifica]
Senecio: nom genèric del llatí sĕnĕcĭo, -ōnis, ancià, pels vil·lans blancs del fruit que recorden un cap canós.
inaequidens: epítet llatí que significa "de dents desiguals o irregulars"[6]
Sinonímia[modifica]
Senecio inaequidens pertany a un complex d'espècies de complicada diferenciació.[4] Diversos repositoris esmenten diferents sinònims:
- Segons Tropicos.org
- Senecio burchellii DC[7].
- Segons The Plant List
- Senecio harveianus MacOwan
- Senecio vimineus Harv. [invàlid]
- Senecio vimineus (auctt. senar DC. & Harv.) DC.[8]
- Segons Plants of the World Online
No se'n registren sinònims.[2]
Noms comuns[modifica]
Botó d'or, seneci groc (Argentina), seneci del Cap, escombreta (Espanya), camamilla de pla (Mèxic).[1][9]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Senecio inaequidens DC.». Malezas de México. Vibrans, Heike, 14-07-2009. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Real Jardín Botánico de Kew. «Senecio inaequidens DC.» (en inglés). Plants of the World Online. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Senecio inaequidens (South African ragwort)» (en inglés). CAB International, 22-11-2019. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Rzedowski, Jerzy, Heike Vibrans y Graciela Calderón de Rzedowski «Senecio inaequidens DC. (Compositae, Senecioneae), una maleza perjudicial introducida en México». Acta Botánica Mexicana, 63, 2003, pàg. 83-96 [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ Dimande, A.F.P., et al. «The toxicity of Senecio inaequidens DC.». Journal of the South African Veterinary Association, 78, 3, 2007, pàg. 121-129. DOI: 10.4102/jsava.v78i3.302 [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ «Inaequidens» (en inglés). World of Succulents. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ Jardín botánico de Misuri. «Senecio inaequidens DC.» (en inglés). Tropicos.org. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ «Senecio inaequidens DC.» (en inglés). The Plant List. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ «Senecio inaequidens DC.». Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. [Consulta: 31 agost 2021].
Enllaços externs[modifica]
- Senecio inaequidens a iNaturalist: fotografies georeferenciadas i informació general
Categoría:Wikipedia:Control de autoridades con 16 elementos
[[Categoria:Males herbes]] [[Categoria:Plantes invasores]] [[Categoria:Plantes verinoses]] [[Categoria:Senecio]]