Usuari:Natàliabata/proves
| Dades i xifres | |
|---|---|
| Pressupost | 11 000 pessetes |
El fava de Ramonet[1] (1933) és un migmetratge rodat i dirigit a València per Joan Andreu i Moragas. Es tracta de la primera pel·lícula sonora en valencià. Està basada en un sainet de Lluís Martí (oncle de Luis García Berlanga) i Ismael Serneguet sobre la no-violència, en el qual es juga amb els elements populars. Hi apareixen sales de ball de moda en aquell moment, el barri de la Malva-rosa i els barracons de la platja, que retraten la València de l'època.
Té una durada de 39 minuts i està protagonitzat per Mode Calandin, Campitos, Carme Casesnoves, Julio Espí, Paco Fernández i Empar Gregori, entre d'altres. El pressupost va ser d'11.000 pessetes.
Argument[modifica]
Ramonet és un xic de 17 anys, extravertit i loquaç. Sa mare, propietària d'un taller de confecció, està preocupada per ell i el deixa en mans d'un perruquer descarat i vividor, anomenat Joano, perquè l'espavile. Este se l'emporta a un cabaret, on s'interpreten una sèrie de números musicals en la pista de ball (tango, pasdoble, claqué, etc.). Mentrestant, Ramonet no para de fer animalades i de ficar-se amb alguns espectadors, com "la malaguenya", una valenciana que es fa passar artísticament per andalusa, i el seu nóvio. Este, finalment, s'enfada amb Ramonet i Joano, els amenaça i els cita a un barracó de la platja per venjar-se de les ofenses. Per fi, en el lloc dels fets, la intervenció de la mare de Ramonet evita un final tràgic a la història.[2]
Notes i referències[modifica]
- ↑ La grafia del títol en la versió original del film és "El faba de Ramonet".
- ↑ «Cuando el cine empezó a hablar en catalán» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
Enllaços externs[modifica]
- El fava de Ramonet, escenes. YouTube.