Usuària:Ncasaldaliga/proves1
Jacques Alphonse Ruffié (nascut el 22 de novembre de 1921 a Limós, França - mort l'1 de juliol de 2004) era un hematòleg, genetista i antropòleg francès[1].
Va fundar una disciplina, l'hematologia geogràfica que li va permetre estudiar les característiques de la sang per trobar la història de les persones, les seves migracions i els mestissatges. Els marcadors genètics de la sang faciliten l'entesa de l'origen i la migració de diferents grups humans. També va analitzar, a través de l'estudi dels hemotips, els mecanismes d'hominització.[2]
Membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, a la secció de biologia humana i ciències mèdiques. També va ser professor honorari al Collège de France, on va exercir la càtedra d'antropologia física.
També havia estat membre de la Resistència.
Va ser membre del consell del Centre Royaumont pour une Science de l’Homme.
Biografia[modifica]
Ruffié va estudiar al col·legi Saint Stanislas de Carcassona i a les Facultats de Medicina de Tolosa, Montpeller i París. i el Doctorat de Ciències de Toulouse Doctor en Medicina, doctorat, professor titular de la càtedra d'Hematologia de la Universitat de la Facultat de Medicina de Tolosa de 1965 al 1972 Director General del Centre Regional de Transfusions de Sang a la regió Midi-Pyrénées. professor d'antropologia física al Collège de France l'any 1972 a Toulouse, sobre el centre d'escriptura de sang del CNRS, va liderar en paral·lel. Professor d'investigació a la Universitat de Nova York Membre de l'Acadèmia Nacional de Medicina. Va aprofundir el seu estudi de la vida a partir de tres disciplines principals: hematologia, genètica i antropologia. Va crear el 1960 la tipificació de sang, que permet trobar un individu per les seves característiques sanguínies i és una contribució important a la ciència forense moderna que posteriorment es va estendre i va conduir a Proves d'ADN. Aquesta tècnica també va permetre als estudis de parentiu de poblacions humanes, així com el moviment de persones.
Va escriure diversos llibres sobre el tema de la biologia de la tesi, com "De la biologia a la cultura" o "El sexe i la mort".
Va anar contra les idees establertes del seu temps establint aquest mètode del que es considerava traçar dos fets en antropologia:
Segons Ruffié, el concepte de raça tenia un significat en la humanitat primitiva. A més, el concepte Convergència estava ben establert en humans durant uns sis mil anys, probablement relacionat amb el desenvolupament del comerç a llarga distància. Aquesta influència a llarg termini de la biologia cultural va influir més tard en Stephen Jay Gould, que esmenta en les seves obres públiques (The Panda's Thumb: More Reflections in Natural History). Il·lustra un co-desenvolupament de la humanització una humanització esmentada per Pierre Teilhard de Chardin.
Reconeixements[modifica]
- Titular de la Medalla militar
- Gran oficial de la Legió d'honor
- Creu de Guerra
- Creu de Voluntari de la Resistència
- Cavaller de l'Ordre Nacional del Mèrit[3]
Referències[modifica]
- ↑ «RUFFIÉ Jacques Alphonse. Comité des travaux historiques et scientifiques» (en francès). [Consulta: 2 agost 2018].
- ↑ «Jacques Ruffié. Babelio» (en francès). [Consulta: 2 agost 2018].
- ↑ Doctor Honoris Causa Jacques Alphonse Ruffié. Bellaterra (Cerdanyola): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1982, p. 37 p..
Bibliografia[modifica]
- De la biologie à la culture
- Le traité du vivant
- Le sexe et la mort (coautor amb Jean-Charles Sournia)
- Le vivant et l’humain
- Les épidémies dans l’histoire de l’homme
- Hématologie géographique (coautor amb Jean Bernard)
- La louve