Usuari:Sociologia2014/proves/Vida quotidiana
1. Concepte
La vida quotidiana és el marc en el qual es desenvolupen les experiències del nostre dia a dia. Per tant, composta de les nostres vivències diàries. Cadascuna d'aquestes vivències o esdeveniments són el reflex de comportaments i costums apresos de la societat.
La vida quotidiana està constituïda per rutines com a comportaments que fem sense pensar-hi. Així es crea un full de ruta quotidià en el nostre tarannà diari, conformant i estructurant aquest concepte conjuntament amb les expectatives del comportament dels altres i el factor sorpresa.
Aquestes experiències estan construïdes després d'un llarg procés intel·lectual que constitueix el marc institucional que regula i ordena els nostres comportaments. L'element clau d'aquest procés és el llenguatge que serveix per objectivar i definir els objectes que construeixen la nostra realitat quotidiana i que ens ajuda en el procés de transmissió, de comunicació amb els altres, de socialització. El llenguatge en si mateix és una imposició compartida amb els altres membres del grup.
Per això diem que la vida quotidiana és intersubjectiva, perquè és compartida amb els que ens envolten. És un món públic en el qual tots els membres d'una societat compartim una mateixa realitat, encara que sigui des de diferents punts de vista, tant com a receptors com a emissors d'informació. L'experiència s'integra a través del llenguatge a la socialització. Es fa comú entre tots els individus d'un mateix grup social. Aquesta comunitat d'intersubjectivitats reconegudes per tot el grup determinen les actituds i els seus significats i el desenvolupament del nostre rol social determina les certeses fixades en el nostre sentit comú, la realitat donada per descomptat i compartida per tots i que no són qüestionades per cap membre del grup social.
2. Introducció
La sociologia de la vida quotidiana està centrada en l'agent “individu” i les seves activitats socials. Segons Weber, l'acció social “és una pràctica més d'una significació, vinculada a les accions socials d'altres agents”.
Aquest agent no és una entitat ontològica i pren com a marc de l'observació el cicle de la jornada proposats per la realitat del temps, però que es brinda al coneixement del temps ja viscut, volent dir que està constituït per la vida, però no solament satisfet amb posterioritat per ella. Per aquest motiu la sociologia de la vida quotidiana utilitzarà fenòmens socials totals, segons Mauss"reveladores de la totalidad, primeramente dentro de una sociedad localizada en el tiempo y en el espacio (locus, lugar) pero también de un individuo determinado, dentro de una sociedad determinada”.
La característica essencial d'una sociologia de la vida quotidiana resideix en la seva manera de començar, en els fenòmens socioculturals considerats des del punt de vista de cadascun de nosaltres, de la seva manera d’ actuar, les seves representacions, els seus desitjos i les seves pors. Des de l'instant en què s'utilitza aquesta aproximació, que es podria qualificar d'opció epistemològica d'envergadura, apuntem cap a aquest ésser que anomenem homo sapiens. És llavors quan parlem d'antropologia. Però per entendre la realitat de la vida quotidiana hem de tenir en compte el seu caràcter intrínsec abans d'analitzar-la sociològicament. Així doncs, dins del marc que ens proporciona la sociologia, ja aprenem la realitat com donada. No obstant això, investigar els fonaments d'aquesta realitat correspondria a la filosofia.
En l'àmbit de l'ésser humà, la vida quotidiana és viscuda, actuada, construïda per l'agent entre dues posicions típiques:
- Al matí, l'home s'aixeca i té una pauta, de vegades fins i tot un veritable guió de tota la seva jornada.
- Al capvespre, el seu relat prendrà la forma d'un balanç i la distància entre el balanç i la pauta pot consistir des d'un simple ajust d'aquesta última a la de la seva transformació radical: adaptant la peça prevista a l'extrem, o sent conduït a improvisar una peça que no estava si més no en el repertori.
La distància entre la pauta i el balanç procedeix de la dialèctica del rutinari i de l'esdeveniment durant jornada concreta o com a mínim propera a un tipus de jornada.
La distinció entre el “quotidià” i el “no quotidià” (esdeveniment, sorpresa) radica en la càrrega simbòlica associada a les pràctiques i a les situacions: el quotidià seria el conjunt de situacions i de pràctiques gairebé totalment descarregades de simbolització “desencantades”. Però el “esdeveniment” pertorba el rutinari i també els seus rituals.
D'altra banda, les pràctiques de rutinització consisteixen en la consolidació per la repetició quotidiana de les activitats rutinàries i les activitats productives i reproductives del quotidià constitueixen el primer tipus de dialèctiques entre l'esdeveniment i el rutinari.
Com hem dit, la producció i reproducció de rutina condueix a l'establiment d'una quotidianeitat. Però, insistim en això, el quotidià no és més que un aspecte de la vida quotidiana, encara quan una part important de les activitats de la vida quotidiana consisteix en un continu acondicionament i en el reacondicionament d'aquella.
Respecte a la vida quotidiana, hem de destacar que biogràficament hem interioritzat un món de cada dia determinat i que hem fet nostre, ho hem naturalitzat de tal manera que és la nostra realitat per excel·lència. Aquest món nostre, ho percebem ordenat i ple de sentit i qualsevol altra alternativa de món ens sembla estranya, poc coherent i incomprensible en molts aspectes i pot ser que fins i tot absurda. Però els que formen part d'un altre món consideraran que és el nostre món el que és poc coherent, incomprensible i absurd. Aquesta familiaritat de la vida quotidiana és la que ha convertit l'experiència del nostre món en un conjunt de rutines que ens fan considerar el nostre món com el més real de tots, fent que ho visquem d'una manera poc problemàtica, donant-ho per descomptat.
La qüestió consisteix en no reduir la sociologia de la vida quotidiana a una sociologia de la banalitat o del rutinari, sinó a convertir en social el que realment transcendeix, és a dir, una sociologia de les dialèctiques viscudes i interpretades del rutinari i de l'esdeveniment. Llavors l'esforç de conceptualització pot ser perllongat mitjançant una reflexió sobre els tipus de dialèctiques entre rutina i esdeveniment (sorpresa) i que seran considerats com a processos tipus.
3. Característiques
3.1. Realitat ordenada
La vida quotidiana és una realitat ordenada aprehesa per l'individu i que es presenta d'una manera objectificada, és a dir, constituïda per un ordre d'objectes (Peter Berger, Thomas Luckmann), objectes que ja hi són abans de què nasquem. Serà el llenguatge verbal, gestual o simbòlic l'element ordenador d'aquesta realitat. Quan naixem començam a ser part d'un món ja preexistent format de significats socialment establerts que interioritzam mitjançant la socialització primària i posteriorment de la socialització secundària. Vivim a un determinat indret amb un nom geogràfic, empram estris, eines des d'una calculadora fins una moto, ens movem en una xarxa de relacions humanes des de la universitat, la feina, el gimnàs fins i tot el país on vivim. D'aquesta manera el llenguatge marca les coordenades de la meva vida en la societat i omple aquesta vida d'objectes significatius. (Peter Berger, Thomas Luckmann).
3.2. Realitat intersubjectiva
Quan parlem de realitat intersubjectiva ens estem referint a tot aquell món que compartim amb altres persones. Aquesta és diferent de les altres realitats quotidianes. Tot seguit desxifrarem quines son les seves diferències.
Primerament veiem com la nostra existència està constituïda en gran part per una interacció i comunicació amb altres persones. En aquesta relació amb els altres trobem una gran quantitat de coincidències que son les que fan que tinguem quelcom per dir-nos. De fet la nostra existència no seria possible sense aquesta interacció i comunicació amb els altres.
Ara bé, per a què hi hagi aquesta comunicació, per a què existeixi, aquesta ha de ser bàsicament coincident. No obstant això, veiem com la perspectiva del món comú no sempre és coincident . Tal i com diuen Berger i Luckmann, “el meu ací és per ells un allí i el meu ara no és exactament el llur”. Aquesta discrepància és en si mateixa enriquidora per la nostra existència comuna. La nostra realitat compartida està fonamentada en tot un seguit d'experiències comunes, però la nostra visió subjectiva fa que existeixin discrepàncies amb les altres persones amb qui compartim aquesta realitat comuna.
En definitiva, compartim un sentit comú de la realitat d’aquest món i precisament quan parlem d’aquest sentit comú ens estem referint a tot allò que compartim amb els altres i, com expliquen Berger i Luckmann, son totes aquelles rutines habituals i normals òbvies i evidents de la vida quotidiana.
3.3. Realitat donada per descomptat
Donar per descomptat quelcom vol dir donar per cert o per segur alguna cosa. Són precisament aquestes certeses les que conformen el que coneixem com a “vida quotidiana”.
L'home en la seva vida quotidiana és capaç de percebre tot el que els seus òrgans sensorials li permeten rebre, elaborar i interpretar la informació que prové del seu entorn. El pensament quotidià està format per la generalitat de les experiències, del saber quotidià, de l'experiència acumulada. Tot i això, l’ ésser humà s'apropia només del que és o pot ser necessari per mantenir i estructurar la seva vida en un entorn determinat i resoldre de manera pràctica qualsevol problema.
És la rutinització d’aquestes experiències i el conjunt d'institucions socials les que ens serveixen per resoldre els dubtes i, en el marc de la vida quotidiana, afavorir a què l'individu es mogui en un entorn de certeses.
Tal com s'extreu de les idees de Berger i Luckmann, en relació al coneixement de la vida quotidiana i a la construcció social de la realitat, podríem afirmar que el coneixement és una forma de concebre el món i de dotar-lo de certes característiques que resulten, en primera instància, de l'experiència personal, convertint-se així en una realitat donada per descomptat.
4. Referències
WEBER, M. (2002). Madrid “Economía y sociedad”. ED. Fondo de Cultura Económica (Págs.5 y 18) ”Esbozo de sociología comprensiva ”
MAUSS, M. (1971). Madrid. Ed. Techos “Sociología y antropología”, (Pág. 24) “Colección de Ciencias Sociales.
5. Vegeu també
.-Rutinització de l'experiència
6. Bibliografia
BERGER, P.- LUCKMANN, T. ( 1988 ). La construcció social de la realitat. Un tractat de sociologia del coneixement. Barcelona: Herder.
BERGER,P. (2009). Invitació a la sociología: una perspectiva humanística. Barcelona: Herder. ISBN 978-84-254-1530-2.
CARDÚS i ROS, S. i altres (2009). La perspectiva sociológica. Barcelona. UOC.
CARDÚS i ROS, S. (2003). La Mirada del sociólogo: qué es, qué hace, qué dice la sociología. UOC. 227 páginas.
ESTRADA SAAVEDRA, M. (Mayo-Agosto 2000). Revista sociológica. Año 15 núm. 43 Págs. 103-151.
FERNÁNDEZ MOSTAZA, E. (2009). La societat (I). El procés de socialització. Barcelona. UOC
NÚÑEZ MATEO, F. (2009). La societat (II). El procés d’institucionalització. Barcelona. UOC
7. Enllaços externs