Usuari:Vulcano/Ángela Peralta

Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari.
Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi!

Vulcano/Ángela Peralta () (batejada María dels Àngels Manuela Tranquilina Cirila Efrena Peralta Castera) va ser una soprano d'òpera de fama internacional i una figura important de la vida operística del segle XIX a Mèxic. Anomenada "Nightingale mexicana" a Europa, ja havia cantat amb èxit en els grans teatres d'òpera europeus als 20 anys. Encara que principalment era coneguda pel seu cant, també va ser compositora i pianista i arpista.

A l'edat de vuit anys cantà amb molt èxit una cavatina de l'òpera Belisario de Gaetano Donizetti, i el juliol de 1860 es presentà per primera vegada davant el públic del Tteatre Nacional, cantant Il trovatore. L'any següent es traslladà a Italia, debutant el maig de 1862 en el teatre de La Scala de Milà, també amb molt d'èxit; d'allà es dirigí a d'altres ciutats italianes, i de retorna Mèxic fou molt aplaudida durant els anys 1871/72. Va donar a imprimir 10 composicions musicals d'ella.

2a gira per Europa[modifica]

El 1867 partí de nou vers Europa, i es presentà a Itàlia i espanya. A Madrid va contraure matrimoni amb el seu cosí germà i literat Eugenio Castera el qual significà el seu declivi, dedicant-se des de llavors a compondre petites peces.

Després de quatre anys i mig, retornà a la Ciutat de Mèxic el 6 de maig de 1871. Aquí estrenà l'òpera Guatemotzin d'Aniceto Ortega de Villar el 13 de setembre de 1871. El "Teatro Nacional de México" havia recuperat el seu nom, alternà amb Enrico Tamberlick, amb el francès Gasseier, la Visconti, la Tomasi, Verati, Testa i Mari, sota la direcció Enrico Moderatti i Melesio Morales. L'escriptor i poeta Justo Sierra, impressionat per la seva veu li'n dedicà un poema. En aquesta època la premsa escriu d'Àngela Peralta:

«

»

3a gira per Europa[modifica]

Tomba d'Àngela Peralta la "Rotonda de las Personas Ilustres"

Entre 1872/74 realitzà una tercera gira arreu d'Europa. Inicià les seves presentacions novament a Itàlia i perllongà la seva estada per més de tres anys, retornant a Mèxic el 1877, cantant en el "Teatro nacional" lAida de Verdi, i Gino Corsini de Melesio Morales. S'enamorà del seu administrador Julián Montiel Duarte, i fundà la seva pròpia companyia operística. Quan el públic s'assabentà dels seus amors deixa de d'admirar-la. Per la malaltia d'Eugeni, el seu marit, restà impedida de realitzar gires durant el 1876, recloent-lo en un hospital de París on morí el mes de març. Després d'un període de dol es dedicà a Mèxic a organitzar l'estrena del Rèquiem de Verdi i de l'òpera Gino Corsini de Morales. En aquesta època, el seu amant, Montiel Duarte, publicà el seu "Àlbum Musical d'Àngela Peralta", que conté 15 composicions d'ella.

Viatjà pel nord de la república mexicana, es presentà a Querétaro, Celaya, Aguascalientes, Zacatecas, Guanajuato, San Luis Potosí i Morelia, en el "Teatro Progreso" de Monterrey, a Saltillo, Durango i La Paz. En arribar a Mazatlán cantà Il trovatore i Aida, però fou víctima d'una epidèmia de Febre groga. Va contraure núpcies In articulo mortis amb Julián Montiel Duarte, i moria el 30 d'agost de 1883 amb només 38 anys. Les seves restes foren traslladades a la "Rotonda de las Personas Ilustres" l'abril de 1937.

Composicions[modifica]

México (galopa).
Un recuerdo de mi patria (danza).
Nostalgia (fantasía).
Adiós a México (vals).
Pensando en ti (fantasía).
Io t'ameró (romanza).
Margarita (danza).
El deseo (romanza).
Sara (melodía).
Retour (chotis).
Ilusión (mazurca).
Absence (vals).
Eugenio (vals).
María (vals).
Né m'oublie pas (vals).
Lejos de ti (vals).

Bibliografia[modifica]

Enciclopèdia Espasa Volum núm. 43, pàg. 515. (ISBN 84-239-4543-X)