Vés al contingut

Usuària:Mzamora2/Casa Robie

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mzamora2/Casa Robie
Interior (1911)

The Frederick C. Robie House és a U.S. National Historic Landmark en el campus de la universitat de Chicago en el barri de la part sud de Hyde Park a Chicago, Illinois, al 5757 S. Woodlawn Avenue. Construit entre 1909 i 1910, l'edifici va ser dissenyat per l'arquitecte Frank Lloyd Wright i es reconegut com el més gran exemple de l'estil Prairie School, el primer estil arquitectònic considerat únicament americà. Va ser designat com a National Historic Landmark el 27 de Novembre de 1963[1] i va estar en la primera llista del National Register of Historic Places el 15 d'Octubre de 1966.[2]

Història

[modifica]

Wright va dissenyar la Casa Robie en el seu estudi a Oak Park, Illinois entre 1908 i 1909.[3] El disseny precedent per la Casa Robie va ser de Ferdinand F. Tomek House a Riverside, Illinois, dissenyada per Wright entre 1907-08.[4] En el temps en què va encarregar Wright dissenyar casa seva, Robie només tenia 28 anys i el seu director assistent en l'Excelsior Supply Company, una companyia de la part Sud de Chicago que era propietat i estava dirigida pel seu pare. Malgrat que dibuixos posteriors de la Casa Robie van mostrar una data del 1906, Wright no podria haver començat el disseny de l'edifici abans de la primavera de 1908 ja que Robie va comprar la propietat el Maig d'aquell any.[5] Ell i la seva dona, Lora Hieronymus Robie, una dels 1900 graduats de la Universitat de Chicago, havien seleccionat la propietat en el 5757 South Woodlawn Avenue per tal de romandre prop del campus i de la vida social de la Universitat.[6] La propietat era un típic solar urbà a Hyde Park, que mesurava 60 peus (18 m) per 180 peus (55 m).

El constructor del projecte H.B. Barnard Co. de Chicago, va començar la construcció el 15 d'abril de 1909.[7] Wright no va supervisar la construcció de la casa excepte en les seves fases inicials. Va tancar el seu estudi de Oak Park la tardor de 1909 i va marxar cap a Europa per desenvolupar el treball que li va portar a la publicació del Wasmuth Portfolio. Va tornar sobre les comissions existents de Hermann von Holst, qui va retenir Marion Mahony, una dibuixant en l'oficina de Wright, i George Mann Niedecken, un dissenyador d'interiors de Milwaukee, Wisconsin qui va treballar amb Wright en la Susan Lawrence Dana House a Springfield, Illinois, the Avery Coonley House a Riverside, Illinois, i la Meyer May House a Grand Rapids, Michigan, per continuar el seu treball en el projecte.[8] La influència de Niedecken es pot veure en el disseny d'alguns dels mobles per la casa així com per les catifes en el ball d'entrada, la sala d'estar i el menjador.

La família Robie —Frederick, Laura, i els seus dos fills, Frederick Jr. i Lorraine—es van mudar a la casa el maig de 1910, malgrat que tots els detalls finals, incloent catifes i mobiliari no van estar llestos fins al gener de 1911.[9] El cost final de la casa va ser de $58,500--$13,500 del terreny, $35,000 del disseny i construcció de l'edificii $10,000 pel mobiliari.[10] (Una inflació simple ajusta equivalents de$58,500 el 1910 estaven al voltant de $1.5 million el 2015, malgrat que hi ha altres maneres de comparar el preu i el valor al llarg del temps que podrien posar la xifra em $10 milions sense tenir en compte cap prima potencial co mà resultat de la fama de la casa.)[11][12]El pressupost inicial de Robie estava fixat en $60,000.[13]

La influència de Robie a la seva casa va durar poc. Degut a problemes financers provocats per la mort del seu pare el juliol de 1908 i el deteriorament del seu matrimoni, Robie va haver de vendre's la casa després de viure en ella durant 14 mesos.[14] David Lee Taylor, president de la companyia Taylor-Critchfield, una companyia de publicitat, va comprar la casa i tot el seu contingut dissenyat per Wright en desembre de 1911. Taylor va morir en menys d'un any i la seva vidua, Ellen Taylor, va vendre la casa i tot el seu contingut al mariscal D. Wilber, tresorer de l'Agencia Wilber Mercantile, en Novembre de 1912. Els Wilbers van ser l'última família que va viure a la Casa Robie, on van viure durant 14 anys.[15]

El Juny de 1926, els Wilbers van vendre la casa i tot el seu.contingut al Chicago Theological Seminary, que va utilitzar la casa com a dormitori i menjador malgrat que el seu interès inicial va ser per futures expansions.[16] El 1941, un estudiant graduat al Illinois Institute of Technology va descobrir per atzar que el seminari estava fent plans per demolir la Casa Robie i va informar els seus professors incloent Ludwig Mies van der Rohe.[17] L'amenaça de la demolició va aixecar un munt de protestes. Malgrat que els plans del Seminari es van posposar, la crisis va evitar més pel començament de la II guerra mondial que pel consentiment tàcit del propietari.

L'amenaça més seriosa que va afrontar la Casa Robie va ser 16 anys més tard. l'1 de Març de 1957 el Seminari va anunciar els seus plans de derruir la Casa Robie House el 15 de Setembre per tal de construir un alberg pels seus estudiants.[18] Per aquest temps va sorgir un crit internacional i fins i tot Wright, que per aquella època tenia 90 anys, va tornar a la Casa Robie el 18 de Març, acompanyat pels mitjans de comunicació, estudiants i veïns per protestar per l'intent de demolició de la Casa. Comentant l'amenaça de demolició, Wright va fer broma, "Tot va per mostrar el perill de confiar una cosa espiritual al clergat."[19] Afortunadament, només unes setmanes abans, el Chicago City Council, conduït a Hyde Park pel regidor Leon Despres, havia promulgat una ordenança per crear la Commission on Chicago Landmarks. El 15 de Setembre de 1971, la nova Comissió formada amb l'ajuda de l'alcalde Richard J. Daley, va declarar la Casa Robie un punt de referència de Chicago. A més a més, dues fraternitat a la universitat de Chicago van donar el Seminary una alternativa realista als seus plans de demolició. Durant la seva curta estança com a estudiant a la universitat de Wisconsin, Wright va se membre de la fraternitat Phi Delta Theta. La sala capitular de Philip Delta de la universitat de Chicago estava ubicada due portes al nord de la la Casa Robie al 5737 Woodlawn Avenue, i el Seminari ja era el propietari del "lot" entre les dues propietats. Els The Phi Delts van oferir desocupar casa seva, i els Zeta Beta Tau, situats al costat de la casa Phi Delt, van oferir també desocupar la seva casa. Aquestes ofertes van ser un punt d'inflexió en l'esforç de salvar la Casa Robie ja que les tres propietats van donar suficient terra al Seminari per l'alberg que ells provaven de fer.[20]

A l'Agost de 1958, William Zeckendorf, un amic de Wright i un immobiliari de Nova York que en aquell moment estava involucrat en diversos projectes a la part sud de Chicago, van adquirir la Casa Robie a Wright.[17] El Febrer de 1963, Zeckendorf va donar el seu edifici a la Universitat de Chicago. La Universitat va utilitzar la Casa Robie com Adlai E. Stevenson Institute of International Affairs, i més tard l'edifici va servir com a seu per University's Alumni Association.[21]

El Gener de 1997 la Universitat va traslladar les seves oficines O feia operacions de recaudació de fons i restauració de Frank Lloyd Wright Preservation Trust l'1 de Febrer 1.[22] El Frank Lloyd Wright Preservation Trust restaurant la seva aparença original el 1910 quan la construcció va ser completada i la casa reflectia millor el disseny de l'arquitecte i el client. La restauració estructural més gran havia estat completada [23] Harboe Architects, una firma capdavantera en la preservació històrica, està conduint actualment una avaluació de la Casa Robie i prepara plans esquemàtics per la completació de la restauració.[24] El Trust estàs seguint línies desenvolupades pel secretari de l'interior de standaard pel tractament de propietats històriques[25]

Arquitectura

[modifica]
Exterior (1911)

La Casa Robie és un dels millors exemples de l'arquitectura Prairie style de Frank Lloyd Wright.[26] El el terme va ser creat per crítics d'arquitectura i historiadors (no per Wright) qui va donar als edificis i les seus diferents components un estil amb influències tant de l'entorn com de la vida vegetal de les praderies dels Estats Units[27] Cases Prairie típiques de Wright, ell no va només dissenyar la casa si no també tots els interiors, les finestres, la llum, les alfombres, mobles i tèxtils. Quan Wright va escriure el 1910, "és impossible considerar l'edifici com una cosa i el seu mobiliari com un altre. ... Són tots mers detalls estructurals del seu caràcter i completitud."[28]

Exterior

[modifica]

Els ràfecs dels sostres projectats en voladís, bandes continues de finestres de art-glass, i la utilització del and Roman totxo emfatitzen l'horitzontal que tenim fortes associacions per Wright. Les línies horitzontals ni recordava en la pradera americana i va ser una línia de repòs i recolliment, apropiat per a una casa. Els murs exteriors són de construcció en doble-wythe amb un cor de totxana molt típic a Chicago amb xapa de totxo Román tacat d'acer vermell-ataronjat. Per emfatitza més l'horitzontal de les totxanes, les unions horitzontals van ser emplenades amb morter de color crema i les petites unions verticals van ser omplenades amb morter de color de totxana. Des de la distància, aquest complex i car tuckpointing crea una impressió de línies contínues de color horitzontal minimitza l'aparença de totxanes individuals. El disseny de les finestres de vidre art és un patró abstracte fons colors i vidre cristallí usant els angles de 30 i de 60, els favorits de Wright. Wright va utilitzar dissenys similars als tapissos dins la casa i per portes envoltant els espais exteriors i tancant els patis dels garatjos. El generós pressupost de Robie va permetre a Wright dissenyar una casa amb una gran estructura de cristall, que compta amb la mínima reflexió dels ràfecs.[29] Les torretes, còfies, llindes, ampits són de Bedford limestone.

Interior

[modifica]

En plan, la casa està dissenyada com s dos rectangles llargs que semblen lliscar un sobre l'altre.[30]Sr. Wright es va referir el rectangle en la part sud del lloc , que conté els principals espais de la casa com el major vaixell."En el primer pis estan la sala de billar (west end) i l'habitació dels jocs dels nens (east end).L'habitació dels billards accés billiards room provided donava accés a una àrea de enmagatzegament construïda a sota del porche principal cap al west end del lloc. Els billars i la sala de jocs s'obrien en un petit passatge i portes a prop del centre de l'edifici cap a un jardí en la zona sud de l'edifici. Un altre porta des de l'habitació dels jocs s'obria cap al jardí a les la part est del lloc. En el segon pis es troba l'entrada en la part final de l'escala central, la sala d'estar (part oest) i el menjador (part est). end) and the dining room (east end). Originalment un banc que incorporava una raconera separavael passadís d'entrada de la sala d'estar. La sala d'estar i el menjador estaven de costat l'un de l'altre a la part sud de l'edifici i estaven oberts a través de dotze portes Franceses que contenies panells d'art de glaç cap a un balcó exterior que anava al llarg de tota la part sud de l'edifici que donava just sobre del jardí adjunt. La part de l'oest de la sala d'estar conté un a "prow" amb finestres d'art glass i dues portes d'arc glaç que s'obrien cap el port oest sota el sostre voladís. Wright va intentar que els usuaris de l'edifici es movesin lliurement des de l'espai interior a l'espai exterior.

El rectangle en la porcion nord-est del lloc, anomenat "the minor vessel," conté les habitacions més funcionals de la casa. En el primer pis hi ha la porta principal i el hall d'entrada (part oest) des del qual una escala porta al segon pis on hi han sales d'estar i menjadors. Mig bany es va col·locar en la part nord del hall d'entrada. Més cap a l'est hi ha un armari dels abrics i l'escala del darrere, sala de calderes, safareig i sala d'emmagatzematge de carbó, seguit d'un petit taller, mig bany i un garatge per tres cotxes. La part més oest del garaig contenia originalment un forat de mecànic, i la part est contenia l'equipament per rentar automòbils. En el segon pis hi ha un dormitori de convidats sobre del hall d'entrada i un bany complet. A l'est de l'escala de radere hi ha la cuina i el

rebost, sala d'estar dels criats. També hi han dos dormitoris i un bany complert a sobre del garatge cosa que completa la zona pels servents.

Wright es va referir al tercer pis com el “belvedere,” el “lloc encarregat de les vistes maques”. La part sud del tercer pis conté el dormitori principal, el vestidor, un bany complet, i, a través d'un petit armari i una porta d'art glass, un balcó que dóna cap al sud i l'oest. Dos dormitoris addicionals i un bany complet estan localitzats en la part nord d'aquest pis. Totes les finestres d'aquest nivell contenen panells d'art glass. Estan incorporats a les parets de les habitacions sota de les finestres uns armaris vestidors..

L'edifici complert fa aproximadament 9,062 peus quadrats (841.9 m2).

La xemeneia conté 4 llars—una en l'habitació del billar, habitació dels jocs, la sala d'estar i el dormitori principal—i l'escala principal des del hall d'entrada a les sales d'estar i menjadors del segon s'erigeix des del centre de la casa, des d'on s'envolta la resta de l'edifici. La xemeneia va ser construida amb la mateixa totxana i argila com l'exterior.

La porta principal i l'entrada principal estan parcialment amagades en la zona nord-oest de l'edifici sota una balconada en voladís per tal de crear un sentit de privacitat i protecció per a la familia. El hall d'entrada té un sostre baix i fosc, però les escales al segon pis creen un sentit d'anticipació quan el visitant es mou cap a dalt. Un cop a dalt, la llum omple la sala d'estar i els menjadors per a crear un important contrast en front del fosc hall d'entrada fent semblar les sales d'estar i menjadors encara més especials. Aquestes dues habitacions estaven separades de la xemeneia central, però els espais estaven connectats per les seves part suds, i la xemeneia tenia una part oberta a sobre de la llar de foc a traves de la qual les habitacions estaven viaualment connectades. Aquestes característiques unien els dos espais, creant una obertura, que per Wright, era una metàfora per l'obertura de la vida política i social americana.

Igual que amb totes les cases Prairie, Wright va dissenyar els artefactes d'il·luminació per a la Casa Robie. Al llarg de la casa, els aplics de paret es poden trobar sota la forma d'una ombra hemisfèrica suspesa sota un llum de bronze quadrat. En el segon pis en la sala d'estar i el dormitori, globus esfèrics dins de quadrats de fusta estan integrats en el retall del sostre, intentant que els dos espais estiguessin connectats visualment. n squares are integrated into the ceiling trim, further tying the two spaces together visually. Plafóns d'il·luminació corren al llarg dels costats nord i sud de la sala d'estar i el menjador, així com la il·luminació de plafó a les proes de les sales d'estar i menjador, estan coberts amb reixetes de fusta dissenyats per Wright., recolzat amb difusors de vidre de color translúcid. A causa de que aquestes llums són operables totalment i independentment , es poden crear diferents efectes dins d'aquests espais. Finalment, un llum de taula dissenyat per Wright amb una pantalla de vidre d'art es va col·locar a una taula de la biblioteca dissenyada per Wright a la sala d'estar.

Les bigues d'acer en els sostres i terres porten la major part del pes de l'edifici per a molls en els extrems est i oest. Com a resultat els murs exteriors tenen una petita funció estructural, i per tant estan plens de portes i finestres que contenen panells d'art glass. La casa conté 174 finestres art glass i portes amb 29 dissenys diferents. Malgrat que Wright va dissenyar ocasionalment art glass utilitzant formes estilitzades de la natura, els dissenys d'art glass de la Casa Robieeres simplement formes geomètriques abstractes. Una altre rao important pel vidre era fer que s'interior sembés més gran; ell va fer que sembés més espaciós i aeri afegint un munt de finestres i vidre amb acer. L'estructura d'acer també eliminava la necessitat de columnes estructurals internes i murs, and walls, afavorint la planta oberta.

Wright també va dissenyar el mobiliari, les catifes i els textils per la majoria de les cases Prairie. Malgrat això, els mobles dissenyats per Wright a ca Casa Robie van ser només pel hall d'entrada, la sala d'estar i els dormitoris de convidats, i un llit pels dormitoris del 3r pis. Algunes d'aquestes peces vans ser atribuidesGeorge Mann Niedecken, un col·laborador pels dissenys d'interiors de Wright. La situació financera dels Robie després de la mort del seu pare pot ser l'explicació de perquè la casa senzera no fos moblada amb mobles dissenyats per Wright. La majoria del mobiliari originnal es troba en la col·lecció del Smart Museum of Art a la Universitat de Chicago, malgrat que només la taula del menjador i les cadires estan més o menys a la vista..[31] Una de les peces més cridaneres del mobiliari dissenyat per Wright per la Casa Robie és un sofà amb reposabraços llargs, ofa with extended armrests, fent-se ressò de les volades de la coberta exterior de l'edifici, que van crear taules a cada costat del sofà.[32] El sofà dissenyat per Wright va estar en prèstec des de 1982 del Smart Museum al Metropolitan Museum of Art a Nova York i està exposat com a part del mobiliari en la sala d'estar reconstruida de la casa de Francis W. Little House (1915) localitzada en el museu.[33] També es poden trobar a les prestatgeries del bufet de l'habitació voladissos miniatura i una illa de preparació d'aliments en la cuina.

Significat d'arquitectura

[modifica]
Interior window detail (1963)

La Casa Robie va ser una de les darreres cases dissenyades per Wright designed a la seva casa i estudi de Oak Park, Illinois i també una de les últime cases Prairie School.[34] Amb acord amb l' Historical American Buildings Survey, la Comissió de la ciutat de Chicago dins de Chicago Architectural Landmarks va dir: "La interacció dels plans horitzontals en negreta sobre la massa de la llar de foc, i els molls i finestres estructuralment expressiu, va establir una nova forma de disseny domèstic."[34] Com que els components de la casa estan tan ben designats i coordinats, es considera ser un quintessencial exemple de l'arquictura de la Prairie School de Wright i el "pal per mesurar" contra el qual es comparen tots els altres edificis de la Prairie School .

La casa i el nom Robie van ser inmortalitzats per la publicació de Ernst Wasmuth el 1910 Ausgefuhrte Bauten und Entwurfe von Frank Lloyd Wright (Completed Buildings and Projects of Frank Lloyd Wright, a.k.a. "The Wasmuth Portfolio").[35] Aquesta publicació destacava la majoria dels dissenys de Wright, incloent aquells no construits, durant els seus anys a Oak Park i que va cridar l'atenció dels estudiants de l'escola Bauhaus a Alemania i de l'escola De Stijl als Països Baixos. Ludwig Mies van der Rohe entre altres grans arquitectes del segle XX, van dir que Wright va ser una gran influència en les seves carreres.Posteriorment Mies van der Rohe va visitar la Casa Robie i la casa de Wright (Taliesin) a Spring Green, WI.

El significat arquitectural de la Casa Robie House es va posar probablement més en manifest en l'article de 1957 de la revista House and Home:

Durant dècades de triomf de l'eclecticisme hi havien també molts innovadors--triumph there were also many innovators--menys anunciat que els professionals de moda, però que exerceix una influència més duradora. D'aquests innovadors, cap podia rivalitzar amb Frank Lloyd Wright. Per tots els standard la Casa Robie va ser la Casa dels 1900--realment la Casa del segle.

Per sobre de tot, la Casa Robie és un treball d'art magnífic. Però, a més a més, la casa va introduir tants conceptes en la seva planificació i construcció que la seva completa influència no es pot mesurar acuradament per molt que passin els anys. Sense aqueste casa, molta de l'arquitectura moderna tal com la coneixem avui en dia, no existiria.[36]

En 1956, The Archectural Record va seleccionar la Casa House com "una de les set residències més notables mai construides a Amèrica."[37]

En 1991, the American Institute of Architects la nomenar la Casa Robie entre les millors construccions americanes de tots els temps.[38]

En 2008, el U.S. National Park Service va presentar la Casa Robie, juntament amb nou altre propietats de Frank Lloyd Wright properties, per a que pertanyessin a la llista del World Heritage Status.[39] Els 10 sllocs havien estat presentats com un lloc senzer.[40] Més recentment, el Juliol de 2012, el Secretari de l'Interior Ken Salazar va anunciar que nomenaria formalment la Casa Robie i deu altres llocs dissenyats per Wright com a nominacions per al World Heritage status dels Estats Units. [41] La decisió final de la inclusió en la llista la faria el World Heritage Committee, compost per representants de 21 nacions i aconsellat pel International Council on Monuments and Sites. Les nominacions als Estats Units es nomenarien formalment al UNESCO World Heritage Committee el 2013, per la seva possible inclusió en la llista del World Heritage el 2014.

El 2011, Lego va treure un model de la Casa Robie dins la seva línea de productes Lego Architecture; va ser el tercer edifici que va sortir en aquesta sèrie.[42]

La Casa Robie és el plat principal del documentari i llibre de PBS del 2013 PBS, “10 Edificis que van canviar America.” [43]

Contexte del veinat

[modifica]

Per les dates en que la Casa Robie es encarregar el 1908, els terrenys al voltant de la casa estaven bàsicament buits excepte pels espais que donaven immediatament al nord a l'avinguda Woodlawn, que estava plena amb cases grans. A l'esquerra del lloc i a través d'un carreró de servei municipal, el 1923 es va construir una casa un estil de casa French Provincial pel premi Nobel de física Albert A. Michelson.Els espais del sud estaven buits i van tenir múltiples visitesdel parc Midway Plaisance, un dels llocs del World's Columbian Exposition. Cap a l'oest, un bloc de terra lliure separat del lloc pel creixent espai del campus degut a la Universitat de Chicago, pero pel 1930 es van construir Rockefeller Chapel (1928), el Chicago Theological Seminary (1928), i el Oriental Institute (1930).

Directament cap al sud travessant el carrer 58è des de la Casa Robie House hi ha el centre de Charles M. Harper de la University of Chicago Booth School of Business. Dissenyada per l'arquitecte uruguaià Rafael Viñoly i completada el 2004, l'edifici respecta tant l'escala de la Casa Robie i conté elements que fan eco de les contribucions de Wright al vocabulari de l'arquitectura moderna. “La volumetria es va considerar amb la dels edificis dels voltants de l'escola i el veïnat,” va dir Viñoly.[44] Més específicament, Viñoly va seleccionar les argiles lineals i els terres en voladís tenint en compte la Casa Robie.[45] A més a més, incorporat en tests vora dels balcons del segon pis i envolten la terrassa entrada, fent-se ressò de les que es troben als balcons i porxos. L'entrada de la terrassa dóna al visitant una vista panoràmica de l'elevació que hi ha al sud de la Casa Robie.[46] Viñoly va admetre que aquests elements del dissenyt vn ser fets per donar homenatge a Wright i la seva visió d'arquitecte.[47]

En el llibre per nens de Blue Balliett, The Wright 3, l'argument es centra al voltant de misteris associats a la Casa Robie.

Galeria de fotos

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Frederick C. Robie House, NHL Database, National Historic Landmarks Program. Retrieved February 9, 2007.
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades nris
  3. "Frank Lloyd Wright's Robie House," Hoffman, Donald, Dover Publications, Inc., 1984, p. 19-25. See also Robie House, Frank Lloyd Wright Preservation Trust, Retrieved January 26, 2007.
  4. Id., pp. 16-17. See "Down to Earth: An Insider's View of Frank Lloyd Wright's Tomek House," Moran, Maya, Southern Illinois University Press, 1995. Un comentari va suggerir que els dissenys de Wright pel club Yahara Boat el 1902 a Madison, Wisconsin, i el Tennis Club el 1906 a River Forest, Illinois, també va servir a dissenys precedents per la Casa Robie. "The Robie House of Frank Lloyd Wright," Connors, Joseph, University of Chicago Press, 1984, pp. 46-57.
  5. Id., p. 6.
  6. Id., pp. 5-6.
  7. Id., p. 27.
  8. Id., pp. 32-33. Per a una descripció més profunda de les relacions laborals entre Wright i Niedecken en connexió amb la Casa Robie, mirar "Frank Lloyd Wright and George Mann Niedecken: Prairie School Collaborators," Robertson, Cheryl, Milwaukee Art Museum and the Museum of Our National Heritage, 1999.
  9. Id., p. 34.
  10. Id., pp. 6, 14.
  11. See The Inflation Calculator. Retrieved August 23, 2016.
  12. See Measuring Worth.com. Retrieved August 23, 2016.
  13. Hoffman, p. 34.
  14. Id., p. 89. See also Frank Lloyd Wright and the Excelsior.
  15. Id. pp. 89-94.
  16. Id., p. 94.
  17. 17,0 17,1 Smith, "How the Robie House was Saved," Frank Lloyd Wright Quarterly, pp. 4-19, vol. 19, no. 4 (Fall, 2008).
  18. Id. Vegeu també "The Frederick C. Robie House, Frank Lloyd Wright, Architect," The Prairie School Review, pp. 10-19, vol. IV, no. 4 (1967).
  19. Hoffman, p. 94. See "Many Masks," Gill, Brendan, G. P. Putnam's Sons, New York, 1987, p. 494.
  20. Smith, pp. 14-15. Bob Miller, President Emeritus and now Historian of Phi Delta Theta confirmed that the chapter moved a block away to 5625 University Avenue in 1958.
  21. Hoffman, p. 94. Abans de la seva utilització pel Adlai E. Stevenson Institute of International Affairs, la Casa Robie va ser restaurada parcialment entre 1965 i 1967 sota la direcciò de Walter Netsch de Skidmore, Owings & Merrill. "The Frederick C. Robie House, Frank Lloyd Wright, Architect," The Prairie School Review, pp. 10-19, vol. IV, no. 4 (1967).
  22. "Conserving a Masterpiece: The Frederick C. Robie House," Frank Lloyd Wright Quarterly, pp. 12-17, vol. 17, no. 2 (Spring, 2006).
  23. http://gowright.org/robie/
  24. Wright Angles: A Dialogue (Vol. 38, Issue 1)
  25. http://gowright.org/restoration-project.html
  26. desafortunada ment els dibuixos del disseny actual per a la casa Robie no existeixen malgrat que no se sap si Wright es va desfer d'ells o bé van ser destruïts en el foc de 1914. Els documents de la construcció que existeixen són els del avantprojecte del constructor, alguns estudis fets el mobiliari i els detalls de l'interior i un parell de representacions en perspectiva. "The Robie House of Frank Lloyd Wright," Connors, Joseph, University of Chicago Press, 1984, p. 46. Els avantprojectes originals, com un estudi topogràfic del terreny, un conjunt de especificacions originals, el llibre de comptes del constructor i còpies de 30 fotografies de la casa durant la construcció estan en la col·lecció del Department of Special Collections of the University of Chicago, donats el 1978 per William Bernard, el fill del constructor original, Harrison B. Bernard. Id., p. 83.
  27. See, e.g., "The Meaning of Architecture," Pond, Irving K., Boston, 1918, p. 174 (afirmant que "[i]n imitació d'una disposició de lineals horitzontas i amples empleat individual, una escola de disseny va aparèixer dels quals al seu autors van anomenar 'Americà'. Les línies horitzontals d'aquesta expressió semblaven als discípuls d'aquesta escola com expressant mesprit de les praderes del mig Oest, que per ells encarna l' essència de la democràcia.") Malgrat que Wright va utilitzar el terme "Prairie School" en escrits a principis de 1936 (veure Architect's Journal, London, 1936, reprinted in The Natural House, New York, 1954, p. 27), ell es va referir a la seva feina i que a d'altres arquitectes similars inspirats pel temps de to "The New School of the Middle West" en el seu article "In the Cause of Architecture," The Architectural Record, March 1908. Wright va creure que el American Mid-West, més que la East Coast, va ser el terreny apropiat per a fer créixer arquitectura indígena Americana perquè els residents de la East Coast eren massa susceptibles a les influencies del Vell Món d'Europa. Enlloc d'això,

    [e]l esperit real americà, capaç de jutjar una sortida per ell mateix gràcies als seus mèrits, recau en l'Oest i el Mig Oest, on amb amplada de mires, pensament independent, i una tendència a portar el sentit comú al reialme de l'art, com a la vida, és més característic. ...

    "Ausgeführte Bauten und Entwürfe von Frank Lloyd Wright," Wright, Frank Lloyd, Ernst Wasmuth, Berlin, 1910. Per a una discussió de la concepció de Wright de la Nova Escola el Mitjà Oest, veure "Frank Lloyd Wright: His Life and His Architecture," Twombly, Robert C., John Wiley and Sons, Inc., 1979, pp. 106-109, 145-148, 158-163. Per discussions del desenvolupament i ús del terme "Prairie School," vegeu "The Prairie School: Frank Lloyd Wright and His Midwest Contemporaries," Brooks, H. Allen, W.W. Norton & Co., New York, 1972, pp. 9-13.
  28. "Ausgefuhrte Bauten und Entwurfe von Frank Lloyd Wright," Wright, Frank Lloyd, Ernst Wasmuth, Berlin, 1910, quoted in "Frank Lloyd Wright's Dana House," Hoffman, Donald, Dover Publications, Inc., 1996.
  29. "Frank Lloyd Wright's Robie House," Hoffman, Donald, Dover Publications, Inc., 1984.
  30. National Register of Historic Places Inventory—Nomination Form, Frederick C. Robie House, p. 16-18. Retrieved October 23, 2008.
  31. Smart Museum of Art On-Line Database Project. Retrieved October 23, 2008. See also Dining Table and Six Side Chairs, Smart Museum of Art, Chicago. Retrieved October 24, 2008.
  32. Sofa, ca. 1909, Metropolitan Museum of Art, New York. Retrieved October 24, 2008. See also Dunlap, “Work Is Set to Begin On the Robie House,” New York Times (Aug. 12, 1999) (retrieved October 23, 2008).
  33. Living Room from the Little House, Metropolitan Museum of Art, New York (retrieved October 24, 2008).
  34. 34,0 34,1 Illinois Places, Frederick C. Robie House, Data Pages, Historic American Buildings Survey, Library of Congress. Retrieved January 26, 2007.
  35. "Ausgefuhrte Bauten und Entwurfe von Frank Lloyd Wright," Wright, Frank Lloyd, Ernst Wasmuth, Berlin, 1910. An on-line copy of the Wasmuth Portfolio, including Plate XXXVII of Volume 2 containing a rendering of the Robie House and third floor plans, as well as an overlay of the first and second floor plans, is available through the J. Willard Marriott Library at the University of Utah.
  36. "One Hundred Years of the American House," House and Home, May 1957, pp. 110 and 116, quoted in "Frank Lloyd Wright: Master Builder," Pfeiffer, Bruce Brooks, Thames & Hudson, 1997, p. 72. Another commentator described the architectural significance of the Robie House as follows:

    Wright's Winslow House of 1893 was already a synthesis of the practical with the beautiful in home building. By 1908 he was able to bring about, in the Robie House on the campus of the University of Chicago, what is for many Americans the finest work of art turned out by any of our architects in our history as a nation. In this house Wright blends the sonorous long lines of the machinelike form with a rich decorative effect that is ages old. Both the old and the new come together in this adult prairie house. Here for the first time since the days of our great colonial builders--Bulfinch, Jefferson, and McIntire--a man creates a home for Americans that can stand the test of international comparison. When his work was published in a sumptuous monograph in Berlin, Germany, in 1910, it was the design of the Robie House that caught everyone's eye. European builders had been enmeshed in their dependence on historical forms. Wright and the Robie House of 1908 showed them the way to the fundamental patterns of modern architectural expression. So much so, in fact, that even the extremes of cubistic modern architecture, the "cigar-box covered with cold-cream" style may be traced back to the influence of Wright's Robie House.

    Kienitz, John Fabian, "Fifty-Two Years of Frank Lloyd Wright's Progressivism," The Wisconsin Magazine of History, Vol. 29, No. 1 (Sept. 1945), p. 64.

  37. "Frank Lloyd Wright: His Life and His Architecture," Twombly, Robert C., John Wiley and Sons, Inc., 1979, p. 384.
  38. http://info.aia.org/aiarchitect/thisweek07/0413/0413n_polls.cfm
  39. DOI Secretary Kempthorne Selects New U.S. World Heritage Tentative List, National Park Service. Retrieved December 17, 2008. The nine other sites include Taliesin West (1938), Scottsdale, Arizona; Hollyhock House (1919-21), Los Angeles, California; Marin County Civic Center (1960-69), San Rafael, California; Unity Temple (1905-08), Oak Park, Illinois; Solomon R. Guggenheim Museum (1956-59), New York, New York; Price Tower (1953-56), Bartlesville, Oklahoma; Fallingwater (1936-38), Mill Run, Pennsylvania; S. C. Johnson and Son, Inc., Administration Building and Research Tower (1936-39; 1943-50), Racine, Wisconsin; and Taliesin (1911 and later), Spring Green, Wisconsin.
  40. See Frank Lloyd Wright Buildings, Tentative Lists Database, World Heritage, United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. Retrieved January 23, 2009.
  41. See U.S. Department of the Interior, Press Release, Salazar Proposes Poverty Point, Frank Lloyd Wright Buildings for World Heritage List Nominations. Retrieved August 7, 2012. The list of buildings included those on the tentative list as well as the Herbert and Katherine Jacobs House (1936), Madison, Wisconsin.
  42. Robie House, LEGO, accessed May 1, 2013.
  43. http://interactive.wttw.com/tenbuildings
  44. "Prairie Gothic," The University of Chicago Magazine, vol. 97, no. 1, October 2004. See also “Viñoly,” Viñoly, Raphael, Princeton Architectural Press, 2002; “University of Chicago,” Pridmore, Jay, and Kiar, Peter, Princeton Architectural Press, 2006, pp. 84-85.
  45. Jessamine Chan and Allan Friedman, “University’s GSB Center Opens for Business Today,” The University of Chicago Chronicle, vol. 24 no. 1, 2004.
  46. Hassan S. Ali, “New GSB’s Architect Viñoly Speaks Downtown,” Chicago Maroon, May 10, 2005.
  47. Anthony Ruth, “A Sense of Unified Purpose,” Chicago GSB, Summer/Fall 2004, pp. 22-23.
[modifica]