Võ Thị Thắng
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 gener 1945  Tân Bửu (Vietnam) |
| Mort | 22 agost 2014 (69 anys) Ciutat Ho Chi Minh (Vietnam) |
| Membre Comitè central del Partit Comunista del Vietnam | |
| 1996 – 2006 | |
| Membre de l'Assemblea Nacional | |
| 1971 – 1981 | |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Comunisme |
| Activitat | |
| Ocupació | partisana, política |
| Partit | Partit Comunista del Vietnam |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Front Nacional d'Alliberament del Vietnam |
Premis | |
Võ Thị Thắng (Tân Bửu, districte de Bến Lức, província de Long An, Vietnam del Sud, 10 de desembre de 1945 – Ciutat Ho Chi Minh, 22 d'agost de 2014) va ser una partisana i política comunista vietnamita.
Va servir com a membre de la delegació provincial de Long An a l'Assemblea Nacional del Vietnam en la seva quarta, cinquena i sisena legislatura, com a membre del Comitè Central del Partit Comunista del Vietnam en el vuitè i novè congrés, com a directora general de l'Administració Nacional de Turisme del Vietnam, com a presidenta de l'Associació d'Amistat Vietnam-Cuba, així com a vicepresidenta del Sindicat de Dones del Vietnam. Fora del Vietnam, la seva fama va provenir d'una fotografia on sortia somrient durant el judici per un intent d'assassinat a la Guerra del Vietnam. Aquesta fotografia es coneix popularment com el «Somriure de la victòria» i s'ha convertit en un símbol de les dones vietnamites que van lluitar en la guerra.
Primers anys[modifica]
Nascuda el 10 de desembre de 1945 a la comuna de Tân Bửu, situada al districte de Bến Lức de la província de Long An, al Vietnam del Sud, va ser la menor de vuit germans, i els seus familiars van ser partidaris del govern de Vietnam del Nord. Amb 16 anys es va unir al Front Nacional d'Alliberament del Vietnam («Việt Cộng»). Amb 17 anys es va traslladar a Saigon (actualment Ciutat Ho Chi Minh) i es va unir a les branques locals de la Unió de Joves Comunistes Ho Chi Minh i l'Associació Vietnamita d'Estudiants, tots dos prohibits pel govern del Vietnam del Sud.[1]
Guerra del Vietnam[modifica]
El juliol de 1968, durant l'Ofensiva del Tet de la Guerra del Vietnam, el Việt Cộng li va encarregar l'assassinat d'un espia sospitós a Saigon. Després de fallar en l'intent d'assassinat, va ser arrestada pel govern sudvietnamita i sentenciada per un tribunal militar a 20 anys de treballs forçats a la presó de Côn Đảo.
En rebre la sentència, va replicar al jurat «Durarà prou el vostre govern com per a empresonar-me 20 anys?».[a] Durant el judici, una fotografia presa per un reporter japonès on sortia somrient passaria a ser coneguda com el «Somriure de la victòria» i un símbol de les dones vietnamites que van lluitar a la Guerra del Vietnam.[1] Finalment, seria alliberada el 7 de març de 1974 gràcies als Acords de pau de París, havent complert menys de sis anys de condemna.[1]
Anys posteriors[modifica]
Després del final de la Guerra del Vietnam i la reunificació de país el 30 d'abril de 1975, es va retirar de l'Exèrcit Popular del Vietnam i va continuar el seu treball a la Unió de Joves Comunistes Ho Chi Minh.[1][4] Va ser triada com a representant de la província de Long An per a la quarta, cinquena i sisena legislatura de l'Assemblea Nacional del Vietnam, així com al vuitè i novè congrés del Comitè Central del Partit Comunista del Vietnam.[4][5] Així mateix, va servir com a directora general de l'Administració Nacional de Turisme del Vietnam i com a presidenta de l'Associació d'Amistat Vietnam-Cuba.[4] El 2007 es va retirar de la política i, el 22 d'agost de 2014, va morir.[1]
Honors[modifica]
En l'àmbit de les condecoracions honorífiques va rebre l'Orde de la Independència (2a classe), l'Orde del Treball (1a classe), la Medalla de l'Amistat (Cuba) i la Medalla de l'Amistat (Regne de Cambodja).[6] Pòstumament, el 20 d'agost de 2015, el president vietnamita Trương Tấn Sang li va conferir el títol d'Heroïna de les Forces Armades Populars en una cerimònia organitzada el 10 de setembre de 2015 pel Ministeri de Cultura, Esports i Turisme del Vietnam a l'Hotel Caravelle de Ciutat Ho Chi Minh.[7]
Una escola primària a l'Havana (Cuba) rep el seu nom per a honorar-la.[8]
Vegeu també[modifica]
- Nguyễn Văn Trỗi, qui va ser capturat i executat després d'un intent fallit d'assassinar a dos oficials estatunidencs el 1964.
- Võ Thị Sáu, qui va ser capturada i executada després d'un atac fallit contra col·laboracionistes colonials el 1952.
Notes[modifica]
- ↑ Segons la BBC, la frase original en vietnamita va ser «Liệu chính quyền của các ông có tồn tại đến 20 năm để bỏ tù tôi không?»[2] No obstant això, la Internacional Progressista, va facilitar la traducció d'una cita diferent: «El vostre govern no durarà tant de temps».[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Tiểu sử Đồng chí Võ Thị Thắng» (en vietnamita). VietnamTourism.gov.vn. [Consulta: 29 juliol 2023].
- ↑ «Bà Võ Thị Thắng qua đời» (en vietnamita). BBC.com, 22-08-2014. [Consulta: 29 juliol 2023].
- ↑ «Portraits of Vietnamese Women At War» (en anglès). ProgressiveInternational, 09-03-2021. [Consulta: 29 juliol 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Những khoảnh khắc Võ Thị Thắng» (en vietnamita). VOV.vn. [Consulta: 17 abril 2022].
- ↑ «Võ Thị Thắng 'là người trong sạch'» (en vietnamita). BBC.com, 23-08-2014. [Consulta: 30 juliol 2023].
- ↑ «Vo Thi Thang posthumously awarded State title» (en anglès). VietnamPlus.vn, 10-09-2015. [Consulta: 30 juliol 2023].
- ↑ «Truy tặng danh hiệu Anh hùng LLVTND cho đồng chí Võ Thị Thắng» (en vietnamita). Cand.com.vn. [Consulta: 30 juliol 2023].
- ↑ «Party chief Nguyen Phu Trong visits Vo Thi Thang school in Cuba» (en anglès). VietnamPlus.vn, 30-03-2018. [Consulta: 30 juliol 2023].