V de la Sageta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicV de la Sageta
Tipusestrella binària espectroscòpica, estrella que presenta línies d'emissió, estrella variable cataclísmica, estel, font propera a infrarrojos, estrella variable i font astrofísica de rajos X Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)Be[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSageta Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra2.386,6348 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)11,22 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,331 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−6,489 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−2,133 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−5 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)20h 20m 14.6911s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)21° 6' 10.4371''[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

V de la Sageta (V Sagittae) és un sistema estel·lar binari variable cataclísmic de la constel·lació de la Sageta que s'espera que es converteixi en nova i breument esdevingui el punt de llum més lluminós de la Via Làctia i del cel terrestre al voltant de l'any 2083.[6][7] El sistema està compost per un estel de seqüència principal d'aproximadament 3,3 masses solars i una nana blanca d'aproximadament 0,9 masses solars; el fet que la nana blanca sigui menys massiva que la seva companya és molt poc habitual,[6] i V Sagittae és l'única font de raigs X supertous cataclísmica no magnètica variable trobada fins al moment.

V de la Sageta ha incrementat la seva lluminositat en un factor de 10 durant el darrer segle i, segons investigacions publicades el 2020, s'espera que continuï augmentant-la i que esdevingui breument l'estel més brillant del cel nocturn als voltants del 2083 (amb una tolerància d'11 anys abans o després).[8] Durant els darrers mesos el sistema estel·lar es fusionarà, esdevindrà una nova i, finalment, una gegant roja.

Els estels del sistema orbiten l'un al voltant de l'altre cada més o menys 0,514 dies i s'eclipsen durant cada òrbita. El període orbital decreix actualment per 4,73*10−10 dies per cicle, una taxa que s'accelerarà.

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Nuevas estrellas de tipos espectrales tempranos con H alfa en emision entre l = 338 degres y l = 33 degres. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 19–22. Data de publicació: 1955.
  2. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  5. «Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue». Astronomy and Astrophysics, desembre 1995, pàg. 269–280.
  6. 6,0 6,1 «Binary star V Sagittae to explode as very bright nova by century's end» (en anglès americà).
  7. «CNN - Breaking News, Latest News and Videos». Arxivat de l'original el 2020-01-13.
  8. «235th AAS Session Meeting Abstracts Table of Contents», 02-01-2020.