Vaga de tramvies (1957)
| |||
| Tipus | vaga  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | 14 - 25 gener 1957 | ||
| Localització | Barcelona | ||
| Estat | Espanya | ||
,_Bestanddeelnr_908-2743.jpg)
La Vaga de tramvies de 1957 fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la Companyia de Tramvies de Barcelona del 14 al 25 de gener de 1957,[1] de forma similar a la vaga del 1951 encara que amb menys virulència.[2] El motiu inicial fou l'augment de 20 cèntims del preu del bitllet, però la protesta expressava el profund malestar entre la població per les duríssimes condicions de vida de la majoria de la població, per la crisi econòmica i, molt especialment, una manifestació contra el règim franquista que es consolidava gràcies al suport dels Estats Units. El Sr. Simarro, alcalde de Barcelona, va dimitir a causa de la gran repercussió d'aquest incident.
Durant dotze dies, la població es negà massivament a utilitzar el transport públic, realitzà els seus desplaçaments a peu tot suportant unes condicions climàtiques molt dures.
Va comptar amb el suport del món intel·lectual encapçalat per Jaume Vicens i Vives i on també varen participar personatges com Josep Benet, Maurici Serrahima, Edmon Vallès, Santiago Nadal, Salvador Millet, Ferran Giménez Artigues o Rafael Tasis.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Diari La Vanguardia, 15 de gener de 1957, pàgina 13 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Noticiari de Barcelona. De l'Exposició Universal als Jocs Olímpics. 1a edició. Barcelona: La Campana, 1991, p. 248. ISBN 84-86491-60-6.
- ↑ Comissió d'Homenatge a Josep Benet i Morell. L'Abadia de Montserrat. Miscel·lània d'homenatge a Josep Benet, 1991. ISBN 9788478262687., pàg. 406-407
Vegeu també[modifica]
- Maria Coll i Pigem, Josep Puig i Pla. Eumo Editorial. La vaga d'usuaris de tramvies de Barcelona de 1957, 2008. ISBN 9788497662697.