Vajradhara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estàtua xinesa de Vajradhāra del segle XVIII

Vajradhāra (en sànscrit: वज्रधर, "portador del diamant o del vajra", en tibetà: རྡོ་རྗེ་འཆང། Dorje Chang) és el buda primordial o Adi-Buddha, segons les escoles de Sakya,[1] Gelug i Kagyu del budisme tibetà.[2]

En l'evolució del budisme, el buda Vajradhāra va desplaçar gradualment al buda Samantabhadra com a buda primodial (Adi-Buddha). Samantabhadra continua essent el buda primordial de l'escola tibetana Nyingma. Tots dos són metafísicament equivalents. Samantabhadra es representa sense cap atribut; per contra, Vajradhara està sovint adornat i porta molts atributs. Tant Vajradhara com Samantabhadra es representen generalment en unitat yab-yum amb les seves respectives consorts i són budes primordials, que encarnen el buit. Vajradhara se'l representa de color blau fosc, que expressa la quintaessència de la budeïtat i la realització de la il·luminació del Buda històric.[3] Hom creu que el buda Vajradhara és l'essència suprema de tots els budes i que els tantres van ser ensenyats originalment per ell.[4]

Del buda primordial Vajradhara/Samantabhadra es van manifestar els cinc budes de la saviesa:

Referències[modifica]

  1. «Buddha Vajradhara, Originating Deity of the Sakya Lineage».
  2. Getty, Alice (1914). The gods of northern Buddhism, their history, iconography, and progressive evolution through the northern Buddhist countries, Oxford: The Clarendon press, pp. 4-6.
  3. Images of Enlightenment: Tibetan Art in Practice
  4. «Dharmapala Thangka Centre». Arxivat de l'original el 17 octubre 2013. [Consulta: 14 setembre 2012]. Vajrayana View
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vajradhara