Valeri del Bierzo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Sant Valeri».
Simpleicons Interface user-outline.svgsant Valeri del Bierzo, o
Valeri d'Astorga
Monasterio de San Pedro de Montes.jpg
Monestir de S. Pedro de Montes (Lleó)
anacoreta i confessor
Naixement Valerio, Valerius Bergidensis
ca. 630
Asturica Augusta, actual Astorga (Lleó, Castella i Lleó)
Mort ca. 695
San Pedro de Montes (Valdueza, municipi de Ponferrada, el Bierzo, Lleó)
Sepultura Església de San Pedro de Montes
Ocupació monjo i escriptor
Commemoració en Església Catòlica Romana
Festivitat 21 de febrer
Fets destacables Autor eclesiàstic
Iconografia Com a monjo
Modifica dades a Wikidata

Valeri del Bierzo o d'Astorga (Astorga, ca. 630 - San Pedro de Montes, 695), va ésser un eremita i teòleg visigot.[1]

Vida[modifica | modifica el codi]

Retaule barroc de l'església de S. Pedro de Montes, on van ser les relíquies del sant.

Havia nascut a Astorga i de jove ja va ser molt devot. Deixeble de sant Fructuós de Braga,[1] volgué ingressar en un monestir que havia fundat a Compludo, però no hi fou acceptat. Llavors va retirar-se a fer vida eremítica a una ermita prop del castell de La Piedra, no lluny d'Astorga. La seva vida apartada i austera li va donar fama de santedat i va començar a rebre visites de persones que volien rebre el seu consell i consol.

Valeri es retirà més lluny, a Ebronato, on els fidels li construeixen un petit oratori. Novament, atreu multituds, i un prevere hi és enviat per fer-se càrrec de l'església, però, envejós, amarga la vida a Valeri, que torna a marxar. A la comarca d'El Bierzo s'estableix prop del lloc on Fructuós havia fundat el monestir de San Pedro de los Montes.[2] Tot i que primer no va ser ben acollit, va arribar a ésser-ne elegit abat.

El bisbe d'Astorga Isidor el crida perquè l'acompanyi al concili de Toledo, però abans d'anar-hi mor el bisbe i Valeri ja no hi va. Va morir al monestir de San Pedro, on van conservar-se les seves relíquies.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va escriure diverses obres hagiogràfiques i religioses:

  • Laus Egeriae, panegíric de la monja Egèria[3]
  • Ordo querimoniae prefati discriminis, obra autobiogràfica basada en l'obra perduda d'Ildefons de Toledo Líber prosopopoeia imbecillitatis propriae
  • Vita Sancti Fructuosi, on narra la vida de Fructuós de Braga[4]
  • Replicatio
  • De genere monachorum, obra sobre la vida monàstica
  • Epitameron proprium praefati discriminis
  • Dicta ad Donadeum, recull de màximes i consells
  • Poemata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Vauchez, André; Mayeur, Jean-Marie; Venard, Marc; Pietri, Luce. Histoire du christianisme. vol.4: Évêques, moines et empereurs (610-1054): (en francès). Fleurus, 1993, p. 635. ISBN 2718907258. 
  2. de Ferreras, Juan. Synopsis historica chronologica de Espana. vol.3 (en castellà). Francisco de el Hierro, 1716, p. 390. 
  3. Laus Egeriae
  4. García de Valdeavellano, Luis. Señores y burgueses en la Edad Media hispana (en castellà). Real Academia de la Historia, 2009, p. 85. ISBN 8496849538. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Roger Collins. "The “Autobiographical” Works of Valerius of Bierzo: their Structure and Purpose" en Los Visigodos: historia y civilización (ed. A. González Blanco). Murcia: Universidad de Murcia, 1986. Reimpreso en Law, Culture and Regionalism in Early Medieval Spain. Variorum, 1992. ISBN 0 86078 308 1.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]