Valeri del Bierzo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Sant Valeri».
sant Valeri del Bierzo, o
Valeri d'Astorga
Monasterio de San Pedro de Montes.jpg
anacoreta i confessor
Naixement Valerio, Valerius Bergidensis
ca. 630
Asturica Augusta, actual Astorga (Lleó, Castella i Lleó)
Mort ca. 695
San Pedro de Montes (Valdueza, municipi de Ponferrada, el Bierzo, Lleó)
Sepultura Església de San Pedro de Montes
Commemoració en Església Catòlica Romana
Festivitat 21 de febrer
Fets destacables Autor eclesiàstic
Iconografia Com a monjo

Valeri del Bierzo o d'Astorga (Astorga, ca. 630 - San Pedro de Montes, 695), va ésser un eremita i teòleg visigot.[1]

Vida[modifica | modifica el codi]

Retaule barroc de l'església de S. Pedro de Montes, on van ser les relíquies del sant.

Havia nascut a Astorga i de jove ja va ser molt devot. Deixeble de sant Fructuós de Braga,[1] volgué ingressar en un monestir que havia fundat a Compludo, però no hi fou acceptat. Llavors va retirar-se a fer vida eremítica a una ermita prop del castell de La Piedra, no lluny d'Astorga. La seva vida apartada i austera li va donar fama de santedat i va començar a rebre visites de persones que volien rebre el seu consell i consol.

Valeri es retirà més lluny, a Ebronato, on els fidels li construeixen un petit oratori. Novament, atreu multituds, i un prevere hi és enviat per fer-se càrrec de l'església, però, envejós, amarga la vida a Valeri, que torna a marxar. A la comarca d'El Bierzo s'estableix prop del lloc on Fructuós havia fundat el monestir de San Pedro de los Montes.[2] Tot i que primer no va ser ben acollit, va arribar a ésser-ne elegit abat.

El bisbe d'Astorga Isidor el crida perquè l'acompanyi al concili de Toledo, però abans d'anar-hi mor el bisbe i Valeri ja no hi va. Va morir al monestir de San Pedro, on van conservar-se les seves relíquies.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va escriure diverses obres hagiogràfiques i religioses:

  • Laus Egeriae, panegíric de la monja Egèria[3]
  • Ordo querimoniae prefati discriminis, obra autobiogràfica basada en l'obra perduda d'Ildefons de Toledo Líber prosopopoeia imbecillitatis propriae
  • Vita Sancti Fructuosi, on narra la vida de Fructuós de Braga[4]
  • Replicatio
  • De genere monachorum, obra sobre la vida monàstica
  • Epitameron proprium praefati discriminis
  • Dicta ad Donadeum, recull de màximes i consells
  • Poemata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Vauchez, André; Mayeur, Jean-Marie; Venard, Marc; Pietri, Luce. Histoire du christianisme. vol.4: Évêques, moines et empereurs (610-1054): (en francès). Fleurus, 1993, p. 635. ISBN 2718907258. 
  2. de Ferreras, Juan. Synopsis historica chronologica de Espana. vol.3 (en castellà). Francisco de el Hierro, 1716, p. 390. 
  3. Laus Egeriae
  4. García de Valdeavellano, Luis. Señores y burgueses en la Edad Media hispana (en castellà). Real Academia de la Historia, 2009, p. 85. ISBN 8496849538. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Roger Collins. "The “Autobiographical” Works of Valerius of Bierzo: their Structure and Purpose" en Los Visigodos: historia y civilización (ed. A. González Blanco). Murcia: Universidad de Murcia, 1986. Reimpreso en Law, Culture and Regionalism in Early Medieval Spain. Variorum, 1992. ISBN 0 86078 308 1.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]