Vanpeltita
 Vanpeltita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Mo₂O₅)(S⁴⁺O₃)·4H₂O |
| Localitat tipus | mina Freedom No. 2, districte miner de Marysvale, comtat de Piute, Utah, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JE.  |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,6069(10) Å; b = 5,2991(7) Å; c = 23,135(3) Å; β = 90,087(5)° |
| Grup espacial | space group I2/m (en)  |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2023-078 |
| Any d'aprovació | 2023 |
| Símbol | Vpt |
| Referències | [1] |
La vanpeltita és un mineral de la classe dels òxids.
Característiques[modifica]
La vanpeltita és un sulfit de fórmula química (Mo₂O₅)(S⁴⁺O₃)·4H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de novembre de l'any 2023,[2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades al Museu Mineral de la Universitat d'Arizona Alfie Norville, a Tucson (Arizona), amb el número de catàleg: 22733, i al projecte RRUFF, amb el número de mostra: R230006.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Freedom No. 2, situada al districte miner de Marysvale, dins el comtat de Piute (Utah, Estats Units), sent aquesta mina estatunidenca l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Vanpeltite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 76». European Journal of Mineralogy, 35, 6, 04-12-2023, pàg. 1073–1078. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-1073-2023 [Consulta: 29 desembre 2023].