Vapor Vell (Reus)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Vapor Vell».
Infotaula d'edifici
Vapor Vell
Vapor Vell2.jpg
Dades bàsiques
Construït XIX-XX
Característiques
Estil Eclecticisme
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Tarragona
Comarca Baix Camp
Municipi Reus
Localització C. de Sant Serapi, 2 - c. de Gornals. Reus (Baix Camp)

41° 09′ 13″ N, 1° 06′ 14″ E / 41.153679°N,1.103959°E / 41.153679; 1.103959
Bé inventariat
Identificador IPAC: 9752
Modifica dades a Wikidata

El Vapor Vell és un edifici del municipi de Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

La nau catalogada forma part d'un recinte més extens. És una nau industrial rectangular d'una sola planta, amb façanes al carrer de Sant Serapi i a un pati interior. Presenta un sòcol de pedra al llarg de la façana i a l'entrada del pati que hi ha a la dreta. Té una composició simètrica a partir de les obertures de la planta baixa i de les finestres que il·luminen l'interior de sostre molt alt. Portes i finestres són d'arc de mig punt rebaixat presentant una ornamentació de motllures a l'arc i als muntants. Hi ha un conjunt de cinc grups de finestres geminades, i remat de la barana en forma ondulant, ornades per motllures i botons de pedra artificial. La porta d'accés al pati de càrrega i descàrrega i a l'interior de la nau, presenta, en conjunt, una composició diferent de la resta de la façana.[1] Per damunt de la porta de reixa s'obre un arc monumental rebaixat de maó, que descansa sobre mènsules de pedra cisellada, culminant en tres merlets coronats per arcs rodons. El coronament presenta arquets de punt rodó amb un botó addicional a la façana del pati.[2]

Vapor Vell al carrer de sant Serapi

La façana és d'obra vista i fusteria de fusta. Hi ha reixes a les finestres i una gran tanca metàl·lica a l'entrada del pati. L'edifici està molt ben conservat i és un clar exemple de construcció industrial d'inicis del segle XX.[1]

Història[modifica]

L'empresa de filats es creà l'any 1843 amb el nom de "La Industrial Reusense". L'any 1854 s'uneix amb "Canals Pamies y Huguet", fundada el 1846, i es transformà en la "Manufacturera de Algodón", coneguda popularment com "el Vapor Vell". S'instal·laren primer al carrer de Batan i posteriorment al carrer de Gornals.[1] La "Industrial Reusense" es dedicava al cotó, i va ser la primera empresa reusenca que va treballar aprofitant el vapor. "Canals, Pamies y Huguet" es dedicaven al tissatge. La fusió va comportar un canvi de calderes de vapor, la modernització de la maquinària i la construcció de dependències annexes per la tintoreria i el blanqueig, i per oficines. El 1860 tenia 200 telers mecànics. El 1876, el Vapor Vell va patir un incendi que reparà immediatament, ja que el 1877 va rebre la visita d'Alfons XII.[3] Però el mateix 1877 va començar a tenir problemes de rendibilitat, deguts a la crisi provocada per la sobreproducció de cotó i per les dificultats econòmiques provocades per l'obsolescència de la maquinària usada i per les mancances locals d'aigua i carbó. Pel novembre de 1877 van tancar la fàbrica, deixant al carrer entre aquesta empresa i La Fabril Algodonera 2.500 treballadors al carrer. El maig de 1878 es va organitzar una Junta de Auxilios a la Clase Obrera per fer front a l'atur i per ajudar a les famílies, que demanava adhesions a una subscripció pública econòmica i organitzà sis funcions de teatre, al Teatre Principal, per recollir fons pels obrers. La fàbrica es va re-capitalitzar més endavant i va sortir de la crisi.[4] El febrer de 1905, s'autoritzà a la "Manufacturera del Algodón" a construir un edifici de nova planta al carrer de Sant Serapi. El Vapor Vell, que tenia per eix el carrer de Sant Serapi, ocupava una extensió de 10.0000m² quan ja era la indústria descrita. El 1905 la societat es va dissoldre i la va comprar un nou propietari, Josep Iglesias Òdena, que s'enriquí i va fer construir diverses cases a Reus fetes en època modernista, la Casa Punyed, el Mas d'Igésies i la casa Iglésies Òdena, al carrer de Jesús, pensada com a residència dels tècnics superiors del Vapor Vell. L'empresa va plegar cap al 1960. El 2006 l'edifici va ser restaurat.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Vapor Vell». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
  2. Arnavat, Albert (dir.). Arquitectura industrial modernista i noucentista del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Tarragona: La Diputació, 2012, p. 48. ISBN 9788415264125. 
  3. 3,0 3,1 Fabregat, Emeteri, i altres. Arqueologia i patrimoni industrial a les comarques de Tarragona. Valls: Institut d'Estudis Vallencs, 2016, p. 22-23. ISBN 9788486083786. 
  4. Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 66. ISBN 8460418499. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vapor Vell (Reus) Modifica l'enllaç a Wikidata