La Fabril Algodonera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióLa Fabril Algodonera
El Vapor Nou, ara Facultat de Medicina de la URV.jpg
El Vapor Nou, ara Facultat de Medicina de la URV
Dades bàsiques
Tipus entitat empresa
Sector indústria tèxtil
Història
Fundació 1846 a Reus
Fundadors Macià Vila i Mateu
Dissolució 1935
Modifica les dades a Wikidata
Factura de 1891 de la Fabril Algodonera

La Fabril Algodonera coneguda popularment com el Vapor Nou, va ser la indústria cotonera més important de Reus la segona meitat del segle XIX

Situada entre els carrers de sant Joan i de sant Llorenç, en terres que havien estat de l'ex-convent de sant Joan, ocupava dues grans illes de 25.000 metres quadrats amb un edifici de cinc plantes, allà on actualment hi ha l'Institut Baix Camp i la Facultat de Medicina de la URV.[1] Funcionava amb màquines de vapor, que més endavant van ser substituïdes per l'energia elèctrica. Va ser fundada per Macià Vila el 1846 amb el nom de "Matías Vila, Subirá y Compañía", es convertí en societat anònima el 1852 amb el Nom de "La Fabril Algodonera", i s'inicià amb un capital de 10 milions de rals repartits en 5.000 accions. Va constituir-se amb la Revolució Industrial de Catalunya, però a partir de la dècada dels 70 del segle XIX va iniciar una davallada en la seva rendibilitat econòmica.[2] El 1870 un dels principals accionistes era Joan Tarrats Aleu. El 1877 i el 1878 va patir una forta crisi deguda a la sobreproducció general de cotó al país i al declinar de la filatura i el tissatge, motivat per l'obsolescència tecnològica i per les limitacions locals d'aigua i carbó. Entre aquesta empresa i el Vapor Vell van deixar al carrer uns 2.500 treballadors.[3] El 1892 va acabar la seva vida jurídica: la Junta acordà la dissolució de la societat i traspassà tots els seus actius a Joan Tarrats Homdedéu, fill de Joan Tarrats Aleu, i a Josep Oriol Canals, prenent la denominació de "Tarrats i Canals, S. en C". El 1903 Josep Maria Tarrats Homdedeu en seria l'únic propietari, quan va comprar les accions del seu germà i de Josep Oriol Canals. Immediatament va canviar el nom de l'empresa per el de "José María Tarrats".

El 1880 la Fabril Algodonera tenia una força motriu de 250 cavalls, que es convertiren en 600 el 1890. Produïa 687.000 metres de cotó filat a l'any, que el 1890 eren 750.000. I 30.000 peces de teixits a l'any, que el 1903 es convertiren en 40.000. Hi treballaven en temps de Macià Vila, 600 treballadors, que passaren a 900 el 1890 i que amb l'arribada de Josep Maria Tarrats el 1903, es convertiren en 950. Durant el conflicte social a Reus el 1915 quan els treballadors del Vapor Nou portaven vuit mesos de vaga demanant millores de condicions de treball, Tarrats va propiciar un tancament patronal i despatxà 300 obrers.[2]

La fàbrica va tancar definitivament el 1935.

Referències[modifica]

  1. Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 604. ISBN 8486387655. 
  2. 2,0 2,1 Ferran, Marc; M. Jesús Muiños. "Indústria, comerç i finances al Reus del 1900" A: Reus 1900: segona ciutat de Catalunya. Reus: l'Ajuntament, 1998. Pàg. 172
  3. Duarte, Àngel. Possibilistes i liberals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 65. ISBN 8460418499.