Variations: Aldous Huxley in memoriam
| Forma musical | variació música simfònica  |
|---|---|
| Compositor | Ígor Stravinski |
| Creació | 1963 |
   | |
Variations: Aldous Huxley in memoriam és l'última composició orquestral important d’Ígor Stravinski, escrita entre 1963 i 1964.
Història[modifica]
Stravinsky va començar a treballar en les Variations a Santa Fe, Nou Mèxic, el juliol de 1963, i va completar la composició a Hollywood, Califòrnia, el 28 d'octubre de 1964. Va ser interpretada per primera vegada a Chicago el 17 d'abril de 1965, per l’Orquestra Simfònica de Chicago dirigida per Robert Craft.[1][2] La partitura està dedicada a la memòria de l'amic íntim de Stravinski, Aldous Huxley, que va morir el 22 de novembre de 1963 (el mateix dia que va ser assassinat el president John F. Kennedy), quan la composició de les Variacions estava en curs.[3]
Tot i que no es va compondre amb aquest propòsit, la música de Stravinski va ser coreografiada dues vegades per al New York City Ballet per George Balanchine, una primera versió el 1966 i una segona versió el 1982, ambdues vegades sota el títol Variations.[4][5]
Anàlisi[modifica]
Les variacions es basen en una sèrie de dotze notes:[6][7][8][9]
Les opinions sobre la forma difereixen. Segons una visió, l'obra consta de dotze variacions: compassos 1-22, 23-33, 33-39, 40-46, 47-58, 59-72, 73-85, 86-94, 95-100, 101 –117, 118–129 i 130–141.[10] Segons un altre, els compassos 33/ 34-46 comprenen una única variació, Var. 3, de manera que només hi ha onze en total, que oscil·len entre els compassos 6 i 22, alguns de les quals se subdivideixen en dues o tres seccions.[11] Segons un altre, un preludi i un postludi emmarquen tres seccions principals, les dues primeres separades per un episodi curt, i la segona i la tercera per una secció més estesa dividida en cinc episodis.[12] No hi ha cap "tema" sobre les característiques melòdiques, rítmiques o formals de les quals es construeixen les variacions, ni hi ha tècniques convencionals de variació compositiva.[1]
La característica central de les Variations és un duodecet, o invenció de dotze parts, que es divideix en tres parts, separades per episodis contrastats i cadascuna amb una puntuació diferent: dotze violins solistes, deu violes solistes amb dos contrabaixos i dotze vents (dues flautes, flauta alta, els oboès, anglès, dos clarinets, clarinet baix, dos fagots i trompa).[13]
Instrumentació[modifica]
- 2 flautes
- flauta alta
- 2 oboès
- corn anglès
- 2 clarinets
- clarinet baix
- 2 fagots
- 4 trompes
- 3 trompetes
- 2 trombons tenors
- trombó baix
- arpa
- piano
- 12 violins
- 10 violes
- 8 violoncels
- 4 contrabaixos
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Spies, 1965, 62.
- ↑ White, 1979, 534.
- ↑ White, 1979, 533, 536–537.
- ↑ Barnes, 1966.
- ↑ Anderson, 1982.
- ↑ Spies, 1965, 66.
- ↑ Kohl, 1979–80, 392.
- ↑ Phillips, 1984, 69.
- ↑ Straus, 2001, 201.
- ↑ Spies, 1965, 62–63.
- ↑ Phillips, 1984, 70.
- ↑ White, 1979, 536.
- ↑ White, 1979, 535.
Bibliografia[modifica]
- Anderson, Jack. 1982. "Ballet: Suzanne Farrell in Variations Premiere". The New York Times (4 July).
- Barnes, Clive. 1966. "Ballet: Still Another Balanchine-Stravinsky Pearl; City Troupe Performs in Premiere Here Variations for Huxley at State Theater". The New York Times (1 April): 28.
- Kohl, Jerome. 1979–80. "Exposition in Stravinsky's Orchestral Variations". Perspectives of New Music 18, nos. 1 and 2 (Fall–Winter and Spring–Summer): 391–405.
- Phillips, Paul Schuyler. 1984. "The Enigma of Variations: A Study of Stravinsky's Final Work for Orchestra". Music Analysis 3, no. 1:69–89.
- Spies, Claudio. 1965. "Notes on Stravinsky's Variations". Perspectives of New Music 4, no. 1 (Fall–Winter): 62–74. Reprinted in Perspectives on Schoenberg and Stravinsky, revised edition, edited by Benjamin Boretz and Edward T. Cone, 210–222. New York: W. W. Norton, 1972.
- Straus, Joseph N. 2001. Stravinsky's Late Music. Cambridge Studies in Music Theory and Analysis. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-60288-2.