Vazul d'Hongria

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaVazul d'Hongria
Vazul da Hungria.png
Dades biogràfiques
Naixement segle X
Mort 1037 (Gregorià)
Activitat professional
Ocupació Polític
Dades familiars
Dinastia Dinastia Árpád
Fills
Pare Michael Wegierski
Germans
Modifica dades a Wikidata

Vazul o Vászoly va ser un noble hongarès del segle X i XI, descendent del Gran Príncep Árpád, fou germà del príncep Géza d'Hongria i cosí d'Esteve I d'Hongria.

Vazul va tenir tres fills: Andreu I, Béla I i Levent, dels quals només dos van ser posteriorment coronats com a reis d'Hongria.

Uns anys abans de la mort d'Esteve I, l'any 1031 va morir l'únic hereu del rei, Emeric d'Hongria, sumint-se en una situació de tensió davant la selecció d'un nou hereu. Diversos historiadors hongaresos afirmen que si bé estava batejat, Vazul continuava professant la fe pagana, representant a una gran part dels hongaresos que no volien adoptar la fe cristiana. D'aquesta manera, Vazul no havia estat considerat com a un possible successor pel tron hongarès.[1]

Esteve va escollir com a successor al fill de la seva germana, Pere, qui va néixer a Venècia i immediatament va esdevenir comandant de l'exèrcit hongarès. Això no va ser ben vist per molts nobles hongaresos, entre ells Vazul, qui pretenia al tron hongarès com a legítim descendent d'Árpád que era. Davant d'aquesta situació, un grup encapçalat per l'Ispàn (governador de província) Sebös fou enviat a capturar, encegar-lo i posteriorment abocar plom sobre les seves orelles,[2] segons alguns per ordre de l'esposa d'Esteve I, Gisela de Baviera, i per Pere I d'Hongria.[3]

Després d'això, els seus tres fills es van veure obligats a fugir, Andreu i Levent van cercar refugi al Principat de Kiev i Béla va fugir cap a Cracòvia. Dècades després, els tres prínceps van tornar a Hongria i es van enfrontar a Pere I. Amb el suport de les forces paganes, van derrocar al rei i van coronar a Andreu com a rei d'Hongria.[4]

Referències[modifica]

  1. Séredi, J. Emlékkönyv Szent István Király Halálának kilencszázadik évfordulóján (en hongarès). 3. Budapest: Magyar Tudományos Akadémia, 1938. 
  2. Miklos, M. A Concise History of Hungary (en anglès). New York: Cambridge University Press, 2001. 
  3. Klaniczay, G. Holy Rulers and Blessed Princesses: Dynastic cults in Medieval Central Europe (en anglès). New York: Cambridge University Press, 2002. 
  4. Puy, H; Raymond, HJ. The History of Hungary and The Late Hungarian War: Kossuth and His Generals (en anglès). Buffalo: Phinney & Co., 1858.