Venera 5

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialVenera 5
The Soviet Union 1969 CPA 3821 stamp (Space Probe, Space Capsule and Orbits).jpg
Segell soviètic dedicat a la missió Venera 5 Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial Modifica el valor a Wikidata
OperadorLàvotxkin Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1969-001A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT03642 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantLàvotxkin Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
1.130 kg

pes sec:
410 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data5 gener 1969, 06:28:08 UTC
LlocPlataforma Gagarin, cosmòdrom de Baikonur Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentMolniya-M Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Últim contacte16 maig 1969, 06:54 UTC Modifica el valor a Wikidata

La Venera 5 (Венера 5) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.

La Venera 5 fou llançada en una Tyazheliy Spútnik (67-001C) el 5 de gener de 1969 a les 06:28 UTC, amb la missió de realitzar estudis atmosfèrics directes. El disseny de la sonda era molt similar a la de la Venera 4, tot i que una mica més robusta i resistent. Quan s'acostà a l'atmosfera de Venus es desprengué del vehicle espacial principal una càpsula que pesava 405 kg i que contenia instruments científics. Durant el descens del satèl·lit cap a la superfície de Venus, s'obrí un paracaiguda per alentir la caiguda. Durant 53 minuts, el 16 de maig de 1969, mentre la càpsula descendia suspesa del paracaiguda, va anar retornant dades de l'atmosfera fins que la pressió atmosfèrica l'aixafà a uns 20 km de la superfície. Finalment aterrà a 3° S, 18° E. El vehicle espacial també duia una placa amb l'escut d'armes de l'URSS i un baix relleu amb l'efígie de Lenin.

Coneixedors dels resultats de la Venera 4, la Venera 5 i la Venera 6 contenien experiments d'anàlisi química nous i adaptats per proporcionar mesures més precises dels components de l'atmosfera. Sabent que l'atmosfera era extremadament densa, els paracaigudes també es van fer més petits; així la càpsula arribaria a la profunditat màxima abans d'esgotar la seva font d'alimentació (com havia passat amb la Venera 4).

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]


Coord.: 3° S, 18° E / 3°S,18°E / -3; 18