Verneda de Sant Ponç
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Masia  | ||||||
| Construcció | segle xvii, XIX | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Sadurní d'Osormort (Osona) | ||||||
| Localització | Ctra. Vic - Sant Hilari, trencall Mas la Fullaraca | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 23817 | ||||||
| |||||||
Verneda de Sant Ponç és una masia de Sant Sadurní d'Osormort (Osona) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció[modifica]
Masia de planta rectangular coberta a quatre vessants i amb una llanterna a la art central de l'edifici. La façana té un portal d'arc rebaixat i pedra rogenca. La casa consta de planta baixa i dos pisos. A la part esquerra i formant angle recta s'hi adossa un cos de planta rectangular que constitueix la masoveria. Al centra d'aquest cos s'hi obren galeries amb baranes de fusta. Consta de planta baixa i un pis. Hi ha un mur que envolta la casa i les dependències agrícoles formant un clos tancat davant la casa: la lliça. A la part posterior de la casa s'obren galeries, formant arcs sostinguts per pilars de totxo. Altres materials constructius: la pedra, morter i tàpia.[1]
Sala de planta quadrada i coberta de totxana. Als murs s'hi observen espieres i uns forats destinats a posar-hi bigues de fusta per tal de dividir l'espai en dos pisos. El portal que tanca la sala és adovellat a l'exterior mentre que a l'interior mostra un caire defensiu. Actualment es troba a l'interior del mas però al darrere de la casa hi observem parets i uns carreus que marquen l'angle de l'antiga sala i deixen constància de l'existència de dues edificacions diferents. S'utilitza com a celler de la masia.[1]
Història[modifica]
Antic mas que ha sofert diverses reformes, al 1771 s'edificà el portal de la lliça i al 1863 és reedificà el mas convertint-lo en una masia senyorial tal com la podem veure avui. Val a dir, però, que s'hi observen elements constructius d'èpoques anteriors.[1]
Encara que no se'n tingui notícies fins al segle x, l'edificació de sales tindrà importància en l'estructura posterior dels masos, que tenien un sentit menys defensiu i més residencial que els castells. La sala forma part del passat històric del mas i denota una cronologia molt anterior a les primeres notícies documentals d'aquest.[1]
Les totxanes utilitzades en algunes parts del mas es feren en la mateixa bòbila de la casa.[1]
Al mas s'hi conserva documentació des del segle xiv en un arxiu encara per catalogar així com eines interessants com les usades per espinyocar pinyes. L'arbre genealògic es remunta al 1322 i s'ha mantingut el mateix llinatge per bé que el cognom de Verneda es va perdre a la generació anterior en casar-se una pubilla del mas amb un tal Vilaró. Moment en que començar a dir-se Vilaró.[1]