Veta adherent

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una veta adherent[1][2] és un sistema de subjecció consistent en dues tires de teixit diferent que s'enganxen per pressió i se separen per tracció. La marca vulgaritzada és Velcro.

És un sistema de tancament ràpid i senzill que està formada per dues superfícies, generalment en forma de tires. Una superfície consta de ganxos flexibles diminuts i l'altra de fibres embolicades. Els ganxos s'aferren a les fibres que s'enganxen per pressió i se separen per tracció. Originalment concebut per a la roba, la indústria va desenvolupar-ne noves aplicacions entre d'altres en automòbils, en la construcció, i fins i tot en l'aeronàutica, on aprofita la rapidesa de la fixació, sense eines o temps assecatge i la possibilitat de desfer sense danyar les dues parts.

Història[modifica]

El 1941 la veta adherent va ser inventada per l'enginyer suís Georges de Mestral, que va fixar-se en el sistema d'adherència de les llavors de repalassa (Arctium lappa), coneguda també com a bardana, enganxavelles, enganxacabells, enganxadones, gaferot, gafets o guspinera,[3] que s'adhereixen a la roba o als pèls dels animals. La veta adherent reprodueix aquest sistema d'adherència. És un exemple de biònica o disseny inspirat en la natura.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Veta adherent
  1. «Veta adherent». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Veta adherent». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Tout a commencé par une bardane, une semence minuscule couverte de centaines de «crochets» qui s’accrochent naturellement sur les boucles microscopiques qui couvrent les pelages, les poils ou les vêtements. «'L'histoire de la marque Velcro® et de George de Mestral». [Consulta: 24 desembre 2019].
  4. Villagordo, Ana. «'Biomimesis. El disseny inspirat en la natura', una nova generació d’exposicions d’ERF». Estudi Ramon Folch. [Consulta: 17 desembre 2013].