Vicenç Relats i Casas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 desembre 1964  (59 anys)Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, editor, escriptor |
| Membre de | |
Vicenç Relats i Casas (Lliçà d'Amunt, 29 de desembre de 1964) és un periodista i editor català.[1] Ha treballat i col·laborat a Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, Vallès Oriental Televisió, Ràdio Granollers i als diaris Avui, El Punt Avui i El 9 Nou del Vallès Oriental, entre altres mitjans de comunicació.[2] Ha dirigit Quaderns d'acció social i ciutadania (2008-2010) i ha estat cap de premsa del Departament de Benestar i Família de la Generalitat (2003-2005).[3] Des del 2011 dirigeix la revista Vallesos, immersa en la memòria popular i el patrimoni cultural vallesà.[4][5] També dirigeix l'editorial i productora audiovisual Gent i Terra. Va ser productor executiu de la pel·lícula documental El xoc, d’Enric Vilageliu, sobre la revolta catalana que va portar al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017.[6]
Ha escrit mitja dotzena de llibres, especialment d’assaig i memòria històrica. El 1989 va publicar L'Estatut, entre el desig i la realitat, juntament amb Felip Solé i Sabarís i Albert Viladot. El 2006 va publicar El nou senyor Esteve i, el 2020, una biografia novel·lada sobre Jaume Massot i Galceran, alcalde republicà del Port de la Selva, en la qual narra l'exili de la seva família per terres de França, d’on no van tornar mai més.[7][8]
Vinculat als anys vuitanta del segle passat a la Crida a la Solidaritat, va ser membre del Secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana (2015-2018).[2] Des de l’any 2015 és membre de la junta de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).[9]
Llibres[modifica]
- L'estatut, entre el desig i la realitat (Edicions 62, 1989), escrit juntament amb Felip Solé i Sabarís i Albert Viladot
- El nou senyor Esteve. La revolta tranquil·la del comerç ciutadà (Viena edicions, 2006)
- Esquerra a la cruïlla (Editorial Malhivern, 2011), amb diversos autors
- El Port de la Selva sota les bombes (Gent i Terra, 2013)
- Del Cap de Creus al Cap de Bol (Gent i Terra, 2015), juntament amb Miquel Puignau
- El Port de la Selva després de les bombes (Gent i Terra, 2016)
- El Port de la Selva, imatges i històries de l’ahir (Gent i Terra, 2019), juntament amb Pere Toro
- Somiant el retorn (Gent i Terra, 2020)[10]
Premis i reconeixements[11][modifica]
- Menció especial de Premsa del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona (1998)
- Premi de Civisme als mitjans de comunicació (2003)
- Premi de Periodisme d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental (2009)
- Premi Periodístic Cadaqués a Carles Rahola (2014)[12]
Referències[modifica]
- ↑ Riera, Miquel «Història d’un exili sense retorn». El Punt Avui, 25-12-2020, p. 31.
- ↑ 2,0 2,1 «El vallesà Vicenç Relats opta a formar part del Secretariat de l'ANC». AraVallès.cat, 04-05-2015. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2016. [Consulta: 4 juny 2016].
- ↑ «La nova Llei de serveis socials: un model català d'atenció garantista i universal». [Consulta: 4 juny 2016].
- ↑ J.M.O.. «Vicenç Relats: «Terrassa i Sabadell són dos galls en un galliner»». La Torre de Palau, 10-10-2012. [Consulta: 4 juny 2016].
- ↑ Sagalés, Mariona. «Vicenç Relats: “A Sant Cugat les tropes franquistes van fer augmentar la població”». Tot Sant Cugat. Arxivat de l'original el 30 de juny 2016. [Consulta: 4 juny 2016].
- ↑ «Es presenta ‘El xoc’, un documental sobre el procés que s’emetrà l’1-O a TV3», 24-09-2018. [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ Vilà Bartis, Cristina. «Publiquen «Somiant el retorn», la biografia de l'últim alcalde republicà del Port de la Selva». Empordà, 07-09-2020. [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑ «Retorn frustrat al Port de la Selva», 25-09-2020. [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑ «Germà Capdevila reelegit president de l'APPEC». [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑ Ràdio, Catalunya. «"Somiant el retorn", de Vicenç Relats, la crònica d'un exili que ens remet al present». [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑ «Vallesos - Vicenç Relats - Col·laborador». [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑ «Premis literaris de Cadaqués. Guardonats.». [Consulta: 15 gener 2021].