Albert Viladot i Presas
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1954 Barcelona |
Mort | 9 febrer 1993 (38/39 anys) Barcelona |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | periodista |
Albert Viladot i Presas (Barcelona, 1954 - Barcelona, 9 de febrer de 1993)[1] va ser un periodista català. Es va llicenciar en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va treballar en premsa, ràdio i televisió. A partir del 1978, va treballar a Mundo Diario, Ràdio Barcelona, La Vanguardia i El Periódico. També va col·laborar en altres publicacions: El Món, El Temps, Tiempo, Interviú. Va ser director del diari Avui, on ja col·laborava setmanalment amb una crònica política.[2]
Va col·leccionar un gran nombre de publicacions clandestines de l'època franquista que abraça tot l'espectre de la ideologia política. Aquesta col·lecció va ser constituïda en el Fons Albert Viladot i donada al Centre de Documentació de la Comunicació (CEDOC) de la UAB. Va ser un dels impulsors de la Fundació Acta, i va rebre el premi Ciutat de Barcelona en la categoria de Premsa, Ràdio i Televisió el 1982.[3]
En televisió va començar al programa de Televisió Espanyola a Catalunya (TVE-Catalunya) Memòria popular. En acabat va dirigir el Telenotícies Nit i va conduir el programa A debat de Televisió de Catalunya (TVC).[2]
Obres
[modifica]- Nacionalisme i premsa clandestina (1939-1951) (1987) premi Xarxa el 1985.
- Catalunya: Història d'un maniqueisme (1988) premi Avui l'any 1987
- L'esquerra nacionalista. Diàlegs amb Heribert Barrera (1988)
- L'Estatut: entre el desig i la realitat (1989)
Referències
[modifica]- ↑ País, El «Albert Viladot director del diario 'Avui'» (en castellà). El País [Madrid], 09-02-1993. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 2,0 2,1 Clarà, Joan B. Culla i «En memoria de Albert Viladot» (en castellà). El País [Madrid], 11-02-1993. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Albert Viladot i Presas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 gener 2022].