Vés al contingut

Vincenzo Fioravanti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVincenzo Fioravanti
Biografia
Naixement5 abril 1799 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1877 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Família
PareValentino Fioravanti Modifica el valor a Wikidata
GermansGiuseppe Fioravanti Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: c8514a6d-148b-47cd-9aca-25b752979290 Modifica el valor a Wikidata

Vincenzo Fioravanti (Roma, 5 d'abril de 1799 - Nàpols, 28 de març de 1877) fou un compositor italià.[1]

Era fill d'Angiola Aromatari i Valentino, germà de Giuseppe, que va ser un cantant d'òpera d'èxit. Valentino Fioravanti (1827-1879) i Luigi Fioravanti (1829-1887), de la mateixa família, van tenir unes brillants carreres operístiques ambdós com a baixos bufs.[2]

Carrera artística

[modifica]

Contra la voluntat del seu pare, que volia fer-lo metge, estudià música. Va estudiar composició amb G. Iannacconi. El 1819 estrenà a Nàpols al Teatre San Carlo la seva primera òpera còmica, Pulcinella molinaro spaventato dalla fata Serafinetta, amb llibret de Salvatore Cammarano. S'hi fa conèixer Lablache, i tant el compositor com el cantant assoliren la més favorable acollida. El 1920 va tornar a Roma on va trobar-se amb Gaetano Donizetti.[3] Hi va obtenir un èxit màxim amb La contadina fortunata, amb llibret d'Andrea Leone Tottola.[3] S'hi va casar amb Maddalena Tedeschi, però el pare de la Tedeschi li va imposar tanmateix que abandonés el teatre «per sempre» abans de cedir la mà de la seva filla.[3]

Maddalena va morir deu mesos després del casamant i Fioravanti va estar-se uns anys a Nàpols, lluny del teatre, fins que el 1928 va tornar a compondre i obtenir un nou èxit amb la seva versió de la història de Robinson Crusoè, amb llibret de Tottola.

A partir de llavors Fioravanti va encetar el seu període de màxima creativitat i es va destacar sobret pel gènere de l'opera buffa.[3] Certs el consideraven com el rival de Domenico Cimarosa i de Giovanni Paisiello, si bé la posteritat ha trobat injust aquest judici.[1] Després de la mort de son pare el 1837, va anar a viure a la ciutat de Lanciano als Abruços, on el 1839 esdevé mestre de capella de la catedral. El 1843 tornà a Nàpols i al seu genere preferit de l'opera buffa. A partir del 1856, la seva estrella va començar a declinar: va caure en dificultats econòmiques i va acabar la seva vida en la més gran indigència.[3]

El mateix que el seu pare, cultivà l'òpera còmica, havent-ne compost gran nombre d'elles de les quals en cal citar:

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. volum 23 F - Flamez. Madrid: Espasa-Calpe, 1975, p. 1554. ISBN 84-239-4523-5. 
  2. Meloncelli, Raoul. «Fioravanti». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). Volume 48. en línia. Roma: Treccani, 1997. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Meloncelli, Raoul. «Fioravanti, Vincenzo». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). Volume 48. en línia. Roma: Treccani, 1997.